\t\t\t\tFa sis mesos, un important banc su\u00eds d’inversions va convocar clients i possibles clients a una reuni\u00f3 celebrada al local del Cercle d’Economia per exposar les perspectives de negoci a c\u00e0rrec d’un prestigi\u00f3s analista financer espanyol, vingut expressament des de Madrid per fer aquesta xerrada. Quan es va obrir el torn de preguntes, la primera q\u00fcesti\u00f3 que va sortir del p\u00fablic va ser sobre la independ\u00e8ncia de Catalunya. La resposta de l’analista a sou dels su\u00efssos va ser tan clara com rotunda: “Nosaltres no preveiem aquesta possibilitat”.<\/p>\n
La setmana passada, el mateix banc d’inversions va tornar a convocar clients i potencials clients al local del Cercle d’Economia i, altre cop, el mateix analista va fer una documentada exposici\u00f3 sobre les perspectives econ\u00f2miques per aquest 2014 que hem comen\u00e7at. La sorpresa general es va produir quan el ponent, sense necessitat de cap pregunta pr\u00e8via, va incloure la seg\u00fcent informaci\u00f3 en la seva intervenci\u00f3 inicial: “La nostra entitat ha organitzat un equip de seguiment especialitzat sobre la situaci\u00f3 de Catalunya per poder prendre les decisions que calguin en el moment en qu\u00e8 un escenari d’independ\u00e8ncia o similar sigui irreversible”. L’aplom amb qu\u00e8 parlava l’analista financer devia ser m\u00e9s que considerable perqu\u00e8 despr\u00e9s, en el torn de preguntes, ning\u00fa no es va tornar a referir a l’assumpte de la secessi\u00f3 del territori catal\u00e0. En nom\u00e9s mig any, un important banc d’inversions helv\u00e8tic ha passat de no fer cap cas al proc\u00e9s sobiranista a crear un grup de treball monogr\u00e0fic per estudiar i anticipar-se a un escenari d’una Catalunya separada d’Espanya. Em sembla que aquesta mena de fets s\u00f3n m\u00e9s rellevants i significatius que moltes de les coses que diuen i fan alguns actors pol\u00edtics oficials de Barcelona i de Madrid. El m\u00f3n global i els observadors externs sense tants prejudicis descobreixen les din\u00e0miques de fons de la societat catalana. I no tots emeten missatges for\u00e7osament apocal\u00edptics, com ha fet darrerament l’ag\u00e8ncia Moody’s, casualment despr\u00e9s que Margallo hagi donat a con\u00e8ixer el seu argumentari per ordenar la propaganda del Govern espanyol en contra del dret a decidir des de les ambaixades.<\/p>\n
Tenim els su\u00efssos per gent seriosa que treballa molt i endre\u00e7adament. Que la banca su\u00efssa -pragm\u00e0tica i poc donada a fantasies com la que m\u00e9s- vegi possible una Catalunya independent \u00e9s una not\u00edcia que ning\u00fa no hauria de passar per alt, ni els sobiranistes ni els unionistes, ni els que encara esperen una tercera via. En nom\u00e9s sis mesos, els europeus que estan informats han comen\u00e7at a considerar d’una altra manera les not\u00edcies que arriben a casa seva des de Catalunya. Sigui l’impacte medi\u00e0tic de la Via Catalana, sigui l’acord pol\u00edtic entre diversos partits catalans per fixar la data i la pregunta del refer\u00e8ndum, sigui la pres\u00e8ncia del president Mas en mitjans internacionals, sigui l’esmentada ofensiva diplom\u00e0tica del Govern espanyol i del PP, o sigui l’evident perplexitat que provoca la comparaci\u00f3 entre la gesti\u00f3 del cas escoc\u00e8s i del cas catal\u00e0, la realitat \u00e9s que els su\u00efssos (i altres europeus) que mouen diners pensen que parlar d’una Catalunya independent ja no \u00e9s cap bestiesa ni cap impossible. Per molt que Rajoy, Rubalcaba i dotzenes de figures pol\u00edtiques, empresarials i period\u00edstiques s’hagin refugiat en aquest mantra en comptes de considerar la magnitud i els motius de la revolta pac\u00edfica que avui converteix en not\u00edcia Catalunya.<\/p>\n
Que un banc su\u00eds d’inversions vulgui tenir-ho tot previst per si Catalunya se’n va d’Espanya no implica que les decisions que es prenguessin, arribat el cas, des de Zuric fossin favorables al camp sobiranista. Aix\u00f2 tamb\u00e9 s’ha de subratllar, per evitar euf\u00f2ries sobiranistes. Estem parlant dels interessos d’una firma que, com tothom en aquest gremi, detesta els escenaris potencialment inestables. Per aix\u00f2 \u00e9s normal que empreses de casa facin tamb\u00e9 les seves previsions i c\u00e0lculs, tot i que no ho diguin.<\/p>\n
El diner tendeix a espantar-se, m\u00e9s que d’una Catalunya independent, d’una transici\u00f3 que fos ca\u00f2tica i plena d’incomptables querelles, tensions i bloqueigs entre Madrid i el nou Estat catal\u00e0. En aquest sentit, paga la pena recordar que el Govern de David Cameron, per calmar els nervis dels mercats internacionals, ja ha fet saber que el Regne Unit assumir\u00e0 la responsabilitat de tot el deute p\u00fablic net escoc\u00e8s en cas que els escocesos votin s\u00ed a la independ\u00e8ncia. Despr\u00e9s, Londres i Edimburg negociarien la part “proporcional i justa” del deute brit\u00e0nic que l’Esc\u00f2cia independent hauria d’assumir. Per evitar malentesos, s’ha repetit que el Govern brit\u00e0nic complir\u00e0 amb les condicions dels contractes de deute emesos passi el que passi. Un joc net que no practica pas el Govern del PP, com demostra l’ocultaci\u00f3 de les balances fiscals.<\/p>\n
El que est\u00e0 passant a Catalunya no \u00e9s cap ficci\u00f3, ni cap tacticisme partidista, ni cap bogeria col\u00b7lectiva, ni cap cortina de fum, ni cap malestar de temporada que s’esvair\u00e0 amb amenaces, amb silencis o amb la promesa de concessions vagues que -com \u00e9s p\u00fablic i notori- ning\u00fa no ofereix. La gent que ens observa fredament des de Zuric i altres capitals ha ent\u00e8s que el moviment sobiranista es proposa una meta molt dif\u00edcil, per\u00f2 digna de ser considerada seriosament. Queda dit.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Fa sis mesos, un important banc su\u00eds d’inversions va convocar clients i possibles clients a una reuni\u00f3 celebrada al local del Cercle d’Economia per exposar les perspectives de negoci a…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4914"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4914"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4914\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4914"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4914"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4914"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}