\t\t\t\tHi ha una cosa que irrita m\u00e9s certa gent que un independentista catal\u00e0, i \u00e9s un independentista catal\u00e0 que s’expressi en castell\u00e0 i, a sobre, reivindiqui les seves arrels andaluses, murcianes, extremenyes o castellanes. Per qu\u00e8 molesta tant al centralista, al fals federalista i a l’immobilista que hi hagi ciutadans de Catalunya que vulguin construir un nou Estat i, alhora, se sentin vinculats a referents culturals i sentimentals que no s\u00f3n la barretina, la Moreneta o el Bar\u00e7a? Per qu\u00e8 hi ha qui s’enfada quan comprova que el moviment sobiranista tamb\u00e9 inclou moltes persones que porten per cognom Fern\u00e1ndez, Ruiz o Mart\u00ednez? La resposta \u00e9s evident: perqu\u00e8 esborra dues mentides, la d’un nacionalisme \u00e8tnic i la d’un projecte que fractura la societat catalana.<\/p>\n
A partir d’ara, aquesta mena de falsedats s\u00f3n combatudes de manera efica\u00e7 per uns catalans amb un coratge i un comprom\u00eds que cal subratllar. Parlo de S\u00famate, una associaci\u00f3 que es va presentar oficialment a Barcelona divendres passat a l’auditori de CC.OO., per\u00f2 que funciona des de l’estiu. S\u00famate reuneix catalans sobiranistes castellanoparlants, alguns procedents de diversos llocs d’Espanya i d’altres que s\u00f3n fills de persones arribades fa d\u00e8cades, quan la immigraci\u00f3 peninsular va ser m\u00e9s alta. En el manifest fundacional, aquesta entitat afirma que “tenemos derecho a decidir qu\u00e9 futuro queremos y estamos convencidos que un Estado propio va a beneficiar al conjunto de los catalanes, sobre todo a la Catalu\u00f1a popular y metropolitana, la que concentra la mayor\u00eda de parados, de familias empobrecidas y que m\u00e1s sufre el desmantelamiento de los servicios p\u00fablicos”. Es tracta d’un exemple clar del car\u00e0cter c\u00edvic del sobiranisme catal\u00e0, que no es basa en la proced\u00e8ncia dels individus sin\u00f3 en la voluntat de formar part d’una comunitat que se sent naci\u00f3. Paco Candel ho va saber retratar amb precisi\u00f3 quan el franquisme encara influ\u00efa sobre les nostres vides. Els que tenim pares o avis que van triar Catalunya per guanyar-se la vida sabem perfectament que la riquesa principal que tenim com a poble \u00e9s la barreja. “Catalunya ser\u00e0 impura o no ser\u00e0”, com sempre diu l’amic Llu\u00eds Cabrera.<\/p>\n
S\u00famate fa nosa, i per aix\u00f2 \u00e9s imprescindible. Fa nosa als que anuncien l’enfrontament civil cada dia perqu\u00e8 el volen atiar, als que pensen que hi ha immigrants perpetus, als que repeteixen t\u00f2pics tronats sobre ells i nosaltres. S\u00famate fa nosa a Susana D\u00edaz -que parla com si els catalans amb arrels andaluses fossin propietat seva- i fa nosa a Esperanza Aguirre, que nom\u00e9s coneix catalans d’un determinat cercle. I tamb\u00e9 fa nosa a S\u00e1nchez-Camacho i a Rivera, que basen els seus discursos en donar per fet que un castellanoparlant \u00e9s sempre alg\u00fa que accepta el marc vigent. Finalment, S\u00famate fa nosa als que van empassar-se la tesi falsa que presenta el catalanisme com un instrument pervers de la burgesia. Fa tanta nosa que els professionals de l’odi parlen dels membres de S\u00famate com de “charnegos agradecidos”.<\/p>\n
De l’assist\u00e8ncia a l’acte de S\u00famate en trec tres constatacions: la millor i m\u00e9s sentida defensa de la immersi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica la fan els catalans que tenen com a llengua materna el castell\u00e0; la millor den\u00fancia del tracte fiscal injust la fan els catalans que viuen en els barris que van acollir m\u00e9s gent durant els anys seixanta i setanta, i l’argument m\u00e9s convincent per exigir un refer\u00e8ndum \u00e9s recordar que aix\u00f2 \u00e9s un deure amb “els nostres fills i els nostres n\u00e9ts”. L’apel\u00b7laci\u00f3 a la fam\u00edlia va ser una constant en tots els oradors de l’acte de divendres, comen\u00e7ant per Eduardo Reyes, president de S\u00famate, un catal\u00e0 de C\u00f2rdova que, de jove, havia fet boxa, experi\u00e8ncia que li anir\u00e0 b\u00e9 per resistir en “este fregao”, per dir-ho a la seva manera. Voler una Catalunya independent pensant en les generacions que pugen confirma que el motor d’aquest moviment no \u00e9s l’enyorament del passat sin\u00f3 la necessitat de distribuir el poder i el benestar d’una manera m\u00e9s justa. L’\u00fanica \u00e8pica que val \u00e9s la de qui ha treballat de valent i s’ha fet un lloc en un pa\u00eds on funciona l’ascensor social.<\/p>\n
L’aparici\u00f3 de S\u00famate no \u00e9s nom\u00e9s una bona not\u00edcia per als dem\u00f2crates en general i els sobiranistes en particular. \u00c9s tamb\u00e9 una invitaci\u00f3 seriosa a repensar qu\u00e8 \u00e9s avui la catalanitat, entesa com una identitat din\u00e0mica i complexa que absorbeix influ\u00e8ncies diverses, les fusiona i les projecta globalment. L’enemic principal d’una Catalunya independent seria una Catalunya tancada i purista. L’any 1996 vaig escriure uns articles al diari Avui<\/em> sobre el paper que el catal\u00e0 tenia en relaci\u00f3 a la catalanitat, el catalanisme i la creaci\u00f3 de consci\u00e8ncia nacional. En un, que vaig titular premonit\u00f2riament en castell\u00e0 “Viva Catalu\u00f1a libre”, hi plantejava -arran d’un llibre d’Eduard Voltas sobre la guerra ling\u00fc\u00edstica- que “molts castellanoparlants podrien identificar-se m\u00e9s f\u00e0cilment amb un projecte de naci\u00f3 sobirana si la llengua catalana no fos vista com un peatge per a aquesta adhesi\u00f3 col\u00b7lectiva, sin\u00f3 com una conclusi\u00f3 l\u00f2gica on s’ha d’arribar finalment quan s’ha entrat en contacte amb una argumentaci\u00f3 pol\u00edtica”. En aquell temps, per\u00f2, l’independentisme en castell\u00e0 semblava una broma. Avui \u00e9s una realitat que trenca t\u00f2pics i eixampla la democr\u00e0cia.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Hi ha una cosa que irrita m\u00e9s certa gent que un independentista catal\u00e0, i \u00e9s un independentista catal\u00e0 que s’expressi en castell\u00e0 i, a sobre, reivindiqui les seves arrels andaluses,…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4915"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4915"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4915\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4915"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4915"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4915"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}