{"id":4920,"date":"2014-01-27T00:00:52","date_gmt":"2014-01-26T23:00:52","guid":{"rendered":"https:\/\/www.francescmarcalvaro.cat\/?p=2730"},"modified":"2014-01-27T00:00:52","modified_gmt":"2014-01-26T23:00:52","slug":"son-uns-sentimentals","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2014\/01\/27\/son-uns-sentimentals\/","title":{"rendered":"S\u00f3n uns sentimentals"},"content":{"rendered":"<p>\t\t\t\tEl meu article d&#8217;avui arrenca del que va publicar dissabte aqu\u00ed Fernando \u00d3nega. Ja ho he dit altres vegades: aquest gallec \u00e9s un dels escassos comentaristes de Madrid que intenta entendre el que passa de deb\u00f2 a la societat catalana. Coincideixo amb \u00d3nega quan diu que la convenci\u00f3 que ha muntat el PP a Barcelona aquest cap de setmana no donar\u00e0 grans resultats, excepte -afegeixo jo- per al sobiranisme, que guanya partidaris cada cop que Rajoy, Cospedal, Montoro, Fern\u00e1ndez D\u00edaz o S\u00e1nchez-Camacho obren la boca. En aquest sentit, \u00e9s especialment immoral que la l\u00edder dels populars catalans hagi comparat el drama de la viol\u00e8ncia al Pa\u00eds Basc amb la situaci\u00f3 a Catalunya. Aquesta mania d&#8217;associar el proc\u00e9s catal\u00e0 a ETA \u00e9s grotesca, of\u00e8n molta gent i posa de manifest el poc respecte a la veritat que tenen els estrategs del PP.<\/p>\n<p>T\u00e9 ra\u00f3 \u00d3nega tamb\u00e9 quan assenyala que ni el discurs legal ni el discurs de la duresa (de la por, segons l&#8217;interpretem molts) faran canviar de posici\u00f3 les moderades classes mitjanes que s&#8217;han apuntat al projecte independentista. Al contrari, molts indecisos esdevenen autom\u00e0ticament independentistes en sentir les amenaces del Govern espanyol i del PP. Nom\u00e9s el discurs econ\u00f2mic -apunta el col\u00b7lega- podria tenir incid\u00e8ncia en la gent, per\u00f2 afegeix que &#8220;no hi ha hagut mai un missatge realista que s&#8217;imposi a l&#8217;\u00e8pica del sector del poble catal\u00e0 que s&#8217;ha fet a la idea de l&#8217;Estat propi&#8221;. Cert, amb matisos: el sobiranisme mou m\u00e9s gent parlant del d\u00e8ficit fiscal que invocant els fets del 1714, mira m\u00e9s al futur que al passat. Aquesta convenci\u00f3 era la gran ocasi\u00f3 per aportar arguments racionals sobre la continu\u00eftat de Catalunya a Espanya, basats en els interessos i en les realitats del dia a dia. No es va aprofitar. Vam tenir altres coses, com el t\u00faning taxid\u00e8rmic de la figura del president Tarradellas, un ab\u00fas que fa riure, tant com les cites recurrents de Verdaguer, Maragall o Espriu.<\/p>\n<p>Rajoy i els seus han explotat el registre sentimental i rom\u00e0ntic, propi del XIX. Han regalat el discurs de la racionalitat al sobiranisme. S&#8217;estimen m\u00e9s cantar all\u00f2 de &#8220;Que viva Espa\u00f1a&#8230;&#8221; i confiar en Santa Teresa. Montoro va prometre que publicaria les balances fiscals per demostrar que els catalans fan un gran negoci si continuen a Espanya, per\u00f2 s&#8217;ha desdit i ha fet el rid\u00edcul. Resulta molt sospit\u00f3s que el PP amagui les xifres que explicarien quina mena de relaci\u00f3 -injusta segons molts experts- hi ha entre una societat que contribueix de manera principal a les arques de l&#8217;Estat i els poders que han de redistribuir aquests recursos. Tan poc segurs estan Rajoy i el PP de l&#8217;atractiu que Espanya representa per als catalans quan pensen en la virolla? Suposo que el CNI deu dedicar la major part dels esfor\u00e7os a corregir els efectes inesperats de l&#8217;estrat\u00e8gia que ha fixat la Moncloa per seduir la societat catalana.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El meu article d&#8217;avui arrenca del que va publicar dissabte aqu\u00ed Fernando \u00d3nega. Ja ho he dit altres vegades: aquest gallec \u00e9s un dels escassos comentaristes de Madrid que intenta&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4920"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4920"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4920\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4920"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4920"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4920"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}