\t\t\t\tDe la mateixa Fran\u00e7a d’on ens arriben els afers de faldilles del president de la Rep\u00fablica tamb\u00e9 ens arriba la pol\u00e8mica generada per l’humorista Dieudonn\u00e9 Mbala, que, dins i fora dels seus espectacles, emet missatges malaltissos contra els jueus, que connecten amb l’antisemitisme cl\u00e0ssic i amb el negacionisme dels feixistes i dels islamistes radicals. Com \u00e9s sabut, el Consell d’Estat franc\u00e8s ha prohibit actuacions del c\u00f2mic a inst\u00e0ncies del ministre de l’Interior, Manuel Valls. Dieudonn\u00e9, simpatitzant del Front Nacional (FN), ha estat multat diverses vegades per alimentar l’odi contra un sector de ciutadans. El pret\u00e8s artista t\u00e9 \u00e8xit entre determinats p\u00fablics, on pots trobar el jove desarrelat de la banlieue, el votant de Le Pen i el professor d’extrema esquerra que no vol distingir entre els jueus i les pol\u00edtiques d’Israel. La tesi de Dieudonn\u00e9 \u00e9s r\u00e0ncia, simple i f\u00e0cil de resumir: els jueus tenen el poder, controlen el sistema des de l’ombra i s\u00f3n la causa de tots els mals. \u00c9s una tesi que ens retorna a l’horror.<\/p>\n
Malgrat que el dictador Franco tenia una obsessi\u00f3 amb el que anomenava “la conspiraci\u00f3n judeo-mas\u00f3nica”, aqu\u00ed costa d’entendre aquesta mena de pol\u00e8miques per un fet b\u00e0sic: els jueus van ser expulsats pels Reis Cat\u00f2lics el 1492 i, passats els segles, la posici\u00f3 perif\u00e8rica d’Espanya durant la Segona Guerra Mundial fa que tot el que tingui relaci\u00f3 amb l’holocaust sigui ignorat o molt mal ent\u00e8s pel gran p\u00fablic i per persones que, en teoria, haurien de tenir un coneixement documentat d’aquesta p\u00e0gina negra de la hist\u00f2ria. Per reblar el clau, \u00e9s obvi que el pes de la comunitat jueva a l’Espanya d’avui no \u00e9s equivalent al paper rellevant dels jueus a Fran\u00e7a. I no oblidem altres factors (la nombrosa pres\u00e8ncia de ciutadans musulmans o el pes electoral de l’FN) que fan de l’Estat ve\u00ed un lloc especialment sensible quan es tracta d’equilibrar identitats, creences, drets b\u00e0sics i lleialtats democr\u00e0tiques.<\/p>\n
Fa pocs dies, un canal de televisi\u00f3 espanyol va emetre La llave de Sarah<\/em>, una pel\u00b7l\u00edcula de Gilles Paquet-Brenner basada en una novel\u00b7la de Tatiana de Rosnay, que parla de la rafle du Vel’ d’Hiv, l’operaci\u00f3 m\u00e9s gran realitzada contra els jueus a la Fran\u00e7a col\u00b7laboracionista, el 16 de juliol del 1942. M\u00e9s de 12.000 jueus van ser detinguts per la policia del r\u00e8gim de Vichy i tancats, la majoria, al Vel\u00f2drom d’Hivern, convertit en pres\u00f3, des d’on van ser posteriorment condu\u00efts a camps de tr\u00e0nsit i, finalment, a camps d’extermini nazis. El film explora les dificultats dels francesos d’avui a l’hora d’assumir un passat carregat de culpes i silencis, molt allunyat de les fotos heroiques de la Fran\u00e7a que va desfilar al costat dels vencedors. La vergonya i la mem\u00f2ria esdevenen una mateixa cosa per als personatges d’aquella hist\u00f2ria. La perip\u00e8cia dels jueus francesos \u00e9s una nosa davant la qual es tendeix a dissimular.<\/p>\n La relaci\u00f3 de la Rep\u00fablica (amb els seus valors suposadament universalistes) i els jueus est\u00e0 poblada de fantasmes. El fam\u00f3s cas Dreyfus no va ser prou vacuna, el prejudici i l’odi van perdurar en una societat que abra\u00e7ava la modernitat… A vegades, tot aix\u00f2 retorna de manera abrupta: la detenci\u00f3 i l’expulsi\u00f3, el passat octubre, de la jove gitana kosovar Leonarda Dibrani, per ordre del mateix ministre que persegueix Dieudonn\u00e9, no contenia un missatge especialment respectu\u00f3s per a les minories. Donar senyals tan contradictoris no inhabilita per a governar.<\/p>\n El soci\u00f2leg Michel Wieviorka ha escrit a Le Nouvel Observateur<\/em> que “el racisme ha canviat de rostre” i s’ha fet m\u00e9s subtil. El criteri d’aquest expert \u00e9s suggerent i ubica el debat en el terreny dels drets, en una societat multicultural que t\u00e9 una estructura institucional que confon integraci\u00f3 i assimilaci\u00f3. Aquesta \u00e9s una discussi\u00f3 que Europa ha de fer de manera serena i evitant els populismes. Ara, les perilloses bestieses que Dieudonn\u00e9 difon s\u00f3n, em sembla, un assumpte de fanatisme m\u00e9s que de racisme, tot i que darrere un racista acostuma a haver-hi un fan\u00e0tic o alguna cosa semblant. El c\u00f2mic franc\u00e8s \u00e9s un fan\u00e0tic que puja als escenaris en comptes de presentar-se a les eleccions. Dieudonn\u00e9 t\u00e9 un problema amb la veritat m\u00e9s que amb els jueus, com acostuma a passar-li a qualsevol que visqui en el fanatisme.<\/p>\n L’escriptor israeli\u00e0 Amos Oz ha escrit que “la llavor del fanatisme sempre brota quan adoptem una actitud de superioritat moral que impedeix arribar a un acord”. Avui parlem de Par\u00eds per\u00f2 es podria aplicar el mateix esquema a certs pol\u00edtics, m\u00e9s propers, que es dediquen a impedir, per exemple, que una emissora de r\u00e0dio es pugui escoltar en un territori ve\u00ed. El fan\u00e0tic, com tamb\u00e9 assenyala Oz, pot ser qualsevol i per aix\u00f2 cal vigilar. La superioritat moral condueix a prescindir de la veritat i es fonamenta en el prejudici i la mentida. Per aix\u00f2, el fan\u00e0tic menysprea el coneixement del passat i no t\u00e9 cap problema a dir que les cambres de gas, o el tr\u00e0fic d’esclaus, o la destrucci\u00f3 militar d’una ciutat no van existir. L’oblit sistem\u00e0tic de la hist\u00f2ria \u00e9s el camp abonat del fanatisme. Al fan\u00e0tic sempre li fa mandra sortir del present. Per tant, no descartem que, ara que apareixen nous partits ultres a Espanya, Dieudonn\u00e9 acabi actuant un 20 de novembre al Valle de los Ca\u00eddos. Hi tindria un gran \u00e8xit.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" De la mateixa Fran\u00e7a d’on ens arriben els afers de faldilles del president de la Rep\u00fablica tamb\u00e9 ens arriba la pol\u00e8mica generada per l’humorista Dieudonn\u00e9 Mbala, que, dins i fora…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,11,7,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4922"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4922"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4922\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4922"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4922"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4922"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}