{"id":4923,"date":"2014-01-20T00:00:17","date_gmt":"2014-01-19T23:00:17","guid":{"rendered":"https:\/\/www.francescmarcalvaro.cat\/?p=2740"},"modified":"2014-01-20T00:00:17","modified_gmt":"2014-01-19T23:00:17","slug":"lesforc-de-maragall","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2014\/01\/20\/lesforc-de-maragall\/","title":{"rendered":"L&#8217;esfor\u00e7 de Maragall"},"content":{"rendered":"<p>\t\t\t\tEl millor resultat del PSC en unes eleccions catalanes el va fer Pasqual Maragall l&#8217;any 1999, quan va guanyar en vots, per\u00f2 no en escons, Jordi Pujol. Abans d&#8217;aquells intensos comicis, vaig escriure un llibre-entrevista sobre qui havia estat gran alcalde ol\u00edmpic i vaig visitar-lo a Roma, on es va retirar un mesos despr\u00e9s de deixar l&#8217;Ajuntament. En el moment de preparar aquell volum, Maragall encara no havia acceptat el repte de lluitar pel Govern per\u00f2 tots els rumors apuntaven que hi hauria batalla definitiva entre els dos principals l\u00edders catalans de la transici\u00f3. Aix\u00ed va ser: el socialista estava en el seu millor moment i el nacionalista acusava un fort desgast, per\u00f2 a l&#8217;onada de canvi del maragallisme li va faltar una mica de sort. Alguns van dir que el partit -sempre recel\u00f3s amb les idees de Maragall- no va acabar de creure-s&#8217;ho.<\/p>\n<p>Vaig trobar un exalcalde feli\u00e7 a la capital italiana, on feia classes i anava pensant sobre el futur. Desprenia entusiasme i sabia seduir -com sempre- els seus interlocutors. Era una \u00e8poca en qu\u00e8 parlava sovint de &#8220;federalisme asim\u00e8tric&#8221; mentre a Madrid governava el primer Aznar, el que va ser centrista perqu\u00e8 necessitava el suport de CiU i PNB. En aquelles converses tranquil\u00b7les explicava que &#8220;hi ha nacionalisme impl\u00edcit d&#8217;Estat, que \u00e9s el que ho frustra tot&#8221; i feia una distinci\u00f3 interessant sobre l&#8217;acollida que tenien en el PSOE les seves tesis: &#8220;S\u00ed que s\u00f3n receptius, ideol\u00f2gicament ho s\u00f3n; el que no ho s\u00f3n \u00e9s nacionalment, culturalment. Per tant, el que jo proposo \u00e9s un esfor\u00e7 cultural clar&#8221;.<\/p>\n<p>La manera com l&#8217;actual direcci\u00f3 del PSC, amb Navarro al capdavant, ha decidit subordinar el seu paper als interessos de la direcci\u00f3 del PSOE, posa en evid\u00e8ncia que l&#8217;esfor\u00e7 cultural que proposava Maragall fa quinze anys, per influir en la mentalitat del socialisme espanyol, no s&#8217;ha fet o no s&#8217;ha fet prou. Per entendre que les coses no passen per casualitat cal tenir mem\u00f2ria: l&#8217;endem\u00e0 que el Parlament aprov\u00e9s el nou Estatut, el 30 de setembre del 2005, el ministre Montilla va expressar les seves cr\u00edtiques sobre el text i va anunciar que presentaria esmenes durant el tr\u00e0mit a les Corts espanyoles. Despr\u00e9s, el president Montilla va ser el primer en defensar el que inicialment no volia, va descobrir que la presid\u00e8ncia pesa i molt.<\/p>\n<p>El que avui passa al PSC expressa el frac\u00e0s del socialisme catal\u00e0 a l&#8217;hora de modificar el concepte del socialisme espanyol sobre Catalunya i respon a una tend\u00e8ncia creixent des de l&#8217;any 2010, consistent en l&#8217;entrada al sobiranisme d&#8217;antics te\u00f2rics federalistes. La consist\u00e8ncia argumental del nou sobiranisme deu molt a les aportacions fines d&#8217;aquests experts, que compartien el somni de Maragall. El seu desengany ha estat el pr\u00f2leg de gestos com els protagonitzats darrerament per Geli, Elena i Ventura, i diversos c\u00e0rrecs locals.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El millor resultat del PSC en unes eleccions catalanes el va fer Pasqual Maragall l&#8217;any 1999, quan va guanyar en vots, per\u00f2 no en escons, Jordi Pujol. Abans d&#8217;aquells intensos&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4923"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4923"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4923\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4923"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4923"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4923"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}