\t\t\t\tFa uns mesos, vaig tenir ocasi\u00f3 de parlar amb una personalitat estrangera important que resideix a Barcelona sobre el proc\u00e9s sobiranista que estem vivint. Aquesta figura va demostrar un gran inter\u00e8s en comprendre el que est\u00e0 passant a la societat catalana i em va donar la sensaci\u00f3 que la seva actitud era ben sincera. Tant de bo hi haguessin tamb\u00e9 moltes personalitats espanyoles amb aquesta predisposici\u00f3 oberta, segur que tot seria menys complicat.<\/p>\n
En un moment de la nostra conversa, aquesta persona \u2013potser influ\u00efda per certs discursos que s\u00f3n presents als mitjans catalans i de Madrid- va parlar de les inquietuds i les pors que aquest desafiament hist\u00f2ric est\u00e0 generant en la gent, i va demanar-me si alg\u00fa havia pensat en totes les moltes coses que representava transformar Catalunya en un Estat independent, que no \u00e9s \u2013com \u00e9s notori- una operaci\u00f3 senzilla que es pugui assolir en un tres i no res. En definitiva, aquell estranger volia saber si els pol\u00edtics favorables a la plena sobirania del pa\u00eds tenien les respostes que un repte d\u2019aquesta magnitud comporta.<\/p>\n
Davant d\u2019aquesta mena de comentaris, els pol\u00edtics tenen tend\u00e8ncia a respondre una mica a la defensiva. Potser perqu\u00e8 jo no em presento a les eleccions o potser perqu\u00e8 penso que la veritat \u00e9s, sovint, el millor argument, vaig respondre el seg\u00fcent al meu interlocutor: \u201cVost\u00e8 creu que Washingotn, Jefferson i Franklin tenien totes les respostes sobre els Estats Units d\u2019Am\u00e8rica quan van aprovar la Declaraci\u00f3 d\u2019Independ\u00e8ncia?\u201d El que vaig dir va causar un cert impacte en aquella personalitat estrangera: va somriure, em va mirar als ulls i va dir: \u201cT\u00e9 vost\u00e8 tota la ra\u00f3, mai no ho sabem tot quan comencem un nou projecte\u201d. Vet aqu\u00ed una veritat antiga que ens cal tenir molt present en aquesta hora.<\/p>\n
Catalunya ha comen\u00e7at un cam\u00ed sense precedents i hi ha un esfor\u00e7 per preveure el futur, per\u00f2 aquesta tasca sempre \u00e9s, per naturalesa, incompleta i, en certa manera, in\u00fatil. A Esc\u00f2cia, el Govern d\u2019aquella naci\u00f3 ha redactat un llibre blanc sobre un futur Estat escoc\u00e8s i algunes veus d\u2019aqu\u00ed han dit que Catalunya hauria de fer el mateix, ignorant que, a casa nostra, la pluralitat ideol\u00f2gica dels partidaris de la independ\u00e8ncia impedeix, justament, concretar de manera molt detallada el que definiran, quan toqui, els nostres representants democr\u00e0tics en un \u2013si les coses no surten malament- proc\u00e9s constituent. Amb tot, \u00e9s fals dir que no estem pensant en l\u2019endem\u00e0 amb racionalitat i seriosament. Per exemple, el Consell Assessor per la Transici\u00f3 Nacional ha fet p\u00fablics diversos informes sobre les diverses facetes d\u2019un Estat catal\u00e0 viable. D\u2019altra banda, experts i entitats de la societat civil han produ\u00eft estudis i papers d\u2019an\u00e0lisi que intenten preveure els perfils d\u2019una nova realitat pol\u00edtica i jur\u00eddica des de tots els punts de vista. Resulta incontestable que, en el camp sobiranista, hi ha una rica producci\u00f3 de materials que volen descriure amb dades i amb rigor el que podria ser una Catalunya independent.<\/p>\n
Dit aix\u00f2, i tornant a la meva conversa amb aquell estranger que volia saber si els catalans partidaris de la independ\u00e8ncia ho ten\u00edem tot previst, penso que cal insistir, en xerrades i en articles, sempre que es pugui i sense manies, en una afirmaci\u00f3 que \u00e9s \u00f2bvia: no tenim totes les respostes i mai no les tindrem. Si es volen garanties totals, val m\u00e9s deixar-ho c\u00f3rrer. Cap poble que ha buscat la seva llibertat ha tingut totes les certeses i totes les seguretats, \u00e9s un fet hist\u00f2ric. Aix\u00f2 que anem a fer s\u2019assembla molt al que li passa a una parella quan decideix tenir un fill: si comences a pensar en totes les derivades de la paternitat, tendeixes nom\u00e9s a veure els problemes i les dificultats del pas, i potser renuncies al fill i a l\u2019alegria de portar una vida al m\u00f3n. Per tenir fills, cal una dosi important d\u2019amor i d\u2019il\u00b7lusi\u00f3, una dosi considerable d\u2019inconsci\u00e8ncia creativa, si se\u2019m permet dir-ho aix\u00ed; en temps de crisi com els actuals, quan tots els indicadors s\u00f3n objectivament dolents, aquesta il\u00b7lusi\u00f3 encara ha de ser m\u00e9s forta, per v\u00e8ncer el pessimisme que genera l\u2019observaci\u00f3 de la realitat. Construir un pa\u00eds independent exigeix, tamb\u00e9, aquest punt de gosadia i de voluntat per damunt de la racionalitat estricta, sense que aix\u00f2 vulgui dir que actuem com a ximplets que tot ho improvisen i que, ing\u00e8nuament, es pensen que les conquestes d\u2019aquesta mena s\u2019assoleixen sense cap risc. Il\u00b7lusi\u00f3 no vol dir ignor\u00e0ncia ni autoengany, significa confian\u00e7a en nosaltres mateixos. Sense confian\u00e7a ning\u00fa no pot fer res.<\/p>\n
Som en una cru\u00eflla dif\u00edcil, envitricollada i dura. No podem amagar els obstacles ni les resist\u00e8ncies de tota mena que el projecte d\u2019una Catalunya independent comporta. A la vegada, estem comprovant que els poders espanyols fan servir l\u2019amena\u00e7a com a \u00fanica resposta, la qual cosa introdueix encara m\u00e9s inquietuds i neguits en molts catalans de bona fe, temorosos que es passi de les advert\u00e8ncies a la for\u00e7a pura i dura. En el retrovisor de la mem\u00f2ria col\u00b7lectiva, hi ha massa experi\u00e8ncies traum\u00e0tiques, hi ha massa sang vessada, hi ha massa sofriments. El nostre pa\u00eds ha viscut etapes molt fosques, moltes fam\u00edlies tenen el record d\u2019episodis terribles, l\u2019empremta del passat recent actua com un senyal d\u2019alarma. Per\u00f2, al costat de tot aix\u00f2, cal subratllar que vivim al segle XXI i que formem part d\u2019una Europa democr\u00e0tica, civilitzada i pac\u00edfica. I tamb\u00e9 cal dir que, avui per avui, cap Govern espanyol podr\u00e0 impedir per la for\u00e7a el que vulgui el poble de Catalunya, si som una gran majoria i marxem units, amb generositat i fem les coses b\u00e9, enraonadament i amb determinaci\u00f3 serena.<\/p>\n
No tenim totes les respostes perqu\u00e8 el futur ning\u00fa no el sap. El que s\u00ed sabem \u00e9s que la depend\u00e8ncia d\u2019Espanya ens fa residuals, com ha escrit encertadament Jordi Pujol. Si no volem desapar\u00e8ixer com a naci\u00f3 i com a cultura, nom\u00e9s tenim un cam\u00ed i \u00e9s el del risc i el comprom\u00eds de construir un nou Estat, pac\u00edficament. Arriscar vol dir que sabem algunes coses i d\u2019altres no, perqu\u00e8 estem jugant una gran partida i nosaltres no tenim pas totes les cartes. La hist\u00f2ria del m\u00f3n sempre funciona aix\u00ed, no existeix cap pissarra universal on est\u00e0 escrit perfectament el que ens passar\u00e0 als catalans si fem aix\u00f2 o all\u00f2, qui ho digui ens enganya. Anem guanyant el dem\u00e0 a cada pas. Recordeu tot el que es deia quan va morir el general Franco: les coses no estaven tan clares com ara expliquen alguns, hi havia milions de rumors i moltes pors, cada dia era una sorpresa i una possibilitat; els que avui narren la transici\u00f3 com un conte de fades pulcrament escrit pels dirigents fan trampa i ho saben. La hist\u00f2ria \u00e9s un combat fosc de forces, atzars i voluntats que escapen de qualsevol pron\u00f2stic.<\/p>\n
Els catalans hem d\u2019admetre que la independ\u00e8ncia cont\u00e9 moltes incerteses i que no sabem tot el que vindr\u00e0. La nostra \u00fanica for\u00e7a prov\u00e9 del fet que, malauradament, tenim molt clar el que representaria continuar formant part de l\u2019Estat espanyol. Els fets acrediten emp\u00edricament que els poders d\u2019Espanya nom\u00e9s tenen un pla per a Catalunya. \u00c9s contra aix\u00f2 que, ara, apostem per anar m\u00e9s enll\u00e0, encara que tinguem dubtes i la boira no ens deixi veure b\u00e9 tot el cam\u00ed.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Fa uns mesos, vaig tenir ocasi\u00f3 de parlar amb una personalitat estrangera important que resideix a Barcelona sobre el proc\u00e9s sobiranista que estem vivint. Aquesta figura va demostrar un gran…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,11,7],"tags":[37],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4925"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4925"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4925\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4925"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4925"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4925"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}