{"id":4926,"date":"2014-02-13T00:00:25","date_gmt":"2014-02-12T23:00:25","guid":{"rendered":"https:\/\/www.francescmarcalvaro.cat\/?p=2767"},"modified":"2014-02-13T00:00:25","modified_gmt":"2014-02-12T23:00:25","slug":"quanta-veritat-voleu","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2014\/02\/13\/quanta-veritat-voleu\/","title":{"rendered":"Quanta veritat voleu?"},"content":{"rendered":"

\t\t\t\tEl doctor Peter Stockmann ens espera. Serem prou valents per escoltar-lo? Fins al 22 de febrer i al Teatre Lliure de Montju\u00efc, podem parar atenci\u00f3 al que ens hagi de dir el protagonista d’Un enemic del poble<\/em>, l’obra d’Ibsen que han adaptat Juan Mayorga i Miguel del Arco, amb direcci\u00f3 del segon. De les moltes i greus avaries del sistema que denuncia el text del cl\u00e0ssic noruec -la corrupci\u00f3, la manipulaci\u00f3 de l’opini\u00f3 p\u00fablica, l’estretor de mires de certes elits- sobresurt, a parer meu, una q\u00fcesti\u00f3 que avui \u00e9s molt m\u00e9s inquietant que durant l’\u00e8poca victoriana, i que es pot resumir amb la seg\u00fcent pregunta: quanta veritat voleu per poder viure?<\/p>\n

El doctor Stockmann -interpretat aqu\u00ed amb la vehem\u00e8ncia justa per un Pere Arquillu\u00e9 molt convincent- \u00e9s un home que paga un preu molt alt per dir la veritat als seus conciutadans. Aix\u00f2 el converteix r\u00e0pidament -amb l’ajut dels que controlen la informaci\u00f3 a la ciutat- en un enemic del poble. Ibsen, que escrivia aix\u00f2 al darrer ter\u00e7 del segle XIX, peca d’aristocratisme intel\u00b7lectual i tendeix a dibuixar una massa formada per individus sense capacitat de dubtar, presoners de les consignes d’unes autoritats que els fan ballar com titelles. L’heroi d’Ibsen xoca contra una amalgama compacta d’ignor\u00e0ncies i d’interessos que fan impossible abordar la realitat seriosament. El curt termini mou les forces de la societat de la qual forma part el doctor Stockmann, una actitud autodestructiva.<\/p>\n

Avui -vull pensar- seria m\u00e9s f\u00e0cil que la veritat sobre les aig\u00fces contaminades del balneari que dirigeix Stockmann sort\u00eds a la llum. M\u00e9s f\u00e0cil no vol dir menys complicat, nom\u00e9s significa que la gent no seria tan un\u00e0nime ni tan cr\u00e8dula, que hi hauria m\u00e9s veus dissidents que farien costat al denunciant. Per\u00f2 tenim dues circumst\u00e0ncies que ens impedeixen mirar els coetanis d’Ibsen amb massa satisfacci\u00f3 i superioritat. Primera: l’acumulaci\u00f3 d’informaci\u00f3 actual satura i esgota la ciutadania, cosa que pot desanimar la participaci\u00f3 democr\u00e0tica perqu\u00e8 barreja tots els fets en un caos indesxifrable que convida a la passivitat. Segona: hem substitu\u00eft la paraula veritat pel terme transpar\u00e8ncia, com qui fa servir una medalla de santa Rita per protegir-se del mal d’ull; la transpar\u00e8ncia va comen\u00e7ar sent una exig\u00e8ncia i podria acabar com una coartada per a la desfiguraci\u00f3 premeditada.<\/p>\n

Per exemple, totes les empreses es vanten avui de ser transparents davant els seus clients, per\u00f2 els tripijocs del rebut de la llum o les martingales de les preferents no s\u00f3n altra cosa que una ocultaci\u00f3 sistem\u00e0tica de la veritat m\u00ednima imprescindible a qu\u00e8 t\u00e9 dret qualsevol que contracta un servei o adquireix un producte. Per no parlar de les administracions, que fan bandera de la transpar\u00e8ncia i alhora tiren pel dret i allunyen les seves decisions m\u00e9s sensibles del control i dels contrapesos m\u00ednims en un sistema democr\u00e0tic. \u00c9s com si la transpar\u00e8ncia fos un ritual que, un cop celebrat, permet\u00e9s governar sense necessitat d’escoltar gaire el que diu la gent, una actitud que les majories absolutes faciliten de manera escandalosa. Confonem la transpar\u00e8ncia amb jugar a obtenir imatges d’una declaraci\u00f3 davant d’un jutge, feli\u00e7os amb un caramel robat. Ho ha explicat molt b\u00e9 Byung-Chul Han, que relaciona la transpar\u00e8ncia amb la postpol\u00edtica: “La hiperinformaci\u00f3 i la hipercomunicaci\u00f3 donen testimoni de la manca de veritat, i fins i tot de la manca de ser. M\u00e9s informaci\u00f3, m\u00e9s comunicaci\u00f3 no elimina la fonamental imprecisi\u00f3 del tot. M\u00e9s aviat l’agreuja”.<\/p>\n

Torno a l’afer que em va comen\u00e7ar a neguitejar despr\u00e9s d’assistir a l’estrena d’Un enemic del poble<\/em>: quanta veritat voleu per poder viure? Per ser m\u00e9s prec\u00eds, hauria de fer la pregunta aix\u00ed: quanta veritat voleu per poder viure amb tranquil\u00b7litat? Potser no us agrada, perqu\u00e8 sembla que la resposta est\u00e0 impl\u00edcita en la q\u00fcesti\u00f3. D’acord. Canvio la pregunta: quanta veritat voleu per poder viure amb dignitat? Ho sento. Modifico la pregunta i, llavors, altero el marc d’interpretaci\u00f3. Dependr\u00e0 de quin valor voleu que domini en cada moment. Llibertat? Igualtat? Estabilitat? Viure enganyat \u00e9s una estrat\u00e8gia de superviv\u00e8ncia.<\/p>\n

Ficat en aquest embolic, se’m fa f\u00e0cil esmentar -no sense mandra- el pol\u00e8mic cas de la publicaci\u00f3 o no de les balances fiscals espanyoles, com a exemple de l’obscenitat estructural de qui t\u00e9 la informaci\u00f3 m\u00e9s cobejada i, de manera p\u00fablica, admet que una dosi massa alta de veritat pot causar estralls. Com fan els enemics del doctor Stockmann. Quanta veritat pot suportar Espanya? Segons Montoro, poqu\u00edssima; ho va dir amb la pura innoc\u00e8ncia d’una criatura. \u00c9s una mala not\u00edcia. Per aix\u00f2 el ministre delega la cuina de la seva transpar\u00e8ncia a un acad\u00e8mic que ens vol ben tranquils. Postpol\u00edtica, ja ho d\u00e8iem.<\/p>\n

Quantes veritats rellevants per a les nostres vides no s’arriben a saber mai? Aquesta \u00e9s la pregunta clau i necess\u00e0ria de qualsevol democr\u00e0cia que pretengui mantenir-se m\u00e9s o menys sana. Alguns van pensar que Wikileaks era la soluci\u00f3 perfecta contra l’ab\u00fas dels poders, per\u00f2 ara sabem que les accions d’Assange -el m\u00e8rit del qual no nego- formen part m\u00e9s d’una exaltaci\u00f3 de la transpar\u00e8ncia que d’una comprensi\u00f3 \u00fatil de la veritat. Per descobrir la veritat cal trobar abans el sentit de milers de dades que ens maregen.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El doctor Peter Stockmann ens espera. Serem prou valents per escoltar-lo? Fins al 22 de febrer i al Teatre Lliure de Montju\u00efc, podem parar atenci\u00f3 al que ens hagi de…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4926"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4926"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4926\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4926"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4926"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4926"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}