\t\t\t\tFa pocs dies em va passar una cosa que indica fins a quin punt el debat sobre el moment pol\u00edtic de Catalunya est\u00e0 ple de trampes i de sorpreses. Durant una tert\u00falia al programa de Josep Cun\u00ed a 8tv, es va parlar del manifest que uns directius d\u2019empresa estrangers \u2013molts d\u2019ells alemanys- han escrit per fer saber que s\u00f3n totalment contraris a la independ\u00e8ncia del nostre pa\u00eds. Quan em va tocar de dir la meva sobre la q\u00fcesti\u00f3, vaig considerar que tothom pot, com \u00e9s natural, intervenir en aquest debat, per\u00f2 tamb\u00e9 vaig subratllar que un dels arguments principals d\u2019aquests homes de negocis \u00e9s tan fals que desacredita i desfigura tot el seu discurs. Em referia al fet de posar al mateix sac el moviment sobiranista catal\u00e0 \u2013c\u00edvic, democr\u00e0tic i pac\u00edfic- i els nacionalismes europeus agressius, expansius, \u00e8tnics i genocides que han provocat guerres, crims i desgr\u00e0cies terribles. En aquest manifest, s\u2019afirma que el catalanisme sobiranista \u00e9s tan perill\u00f3s com aquells fen\u00f2mens de trist record que van costar milions de vides.<\/p>\n
En acabar el meu torn, pensava que cap dels meus contertulians discreparia en aquest punt, perqu\u00e8 \u00e9s una evid\u00e8ncia hist\u00f2rica i documentada que el catalanisme mai no ha tingut res a veure amb nacionalismes armats d\u2019Estat com l\u2019alemany, el franc\u00e8s o l\u2019espanyol, i encara menys amb expressions totalit\u00e0ries d\u2019aquests nacionalismes, com el nazisme o el franquisme. Joan Carles Girauta, un dels meus companys de tert\u00falia, no va dir res al respecte, per\u00f2 Antonio Franco, l\u2019altre contertuli\u00e0, va replicar-me que l\u2019analogia que feien els directius alemanys nom\u00e9s era un opini\u00f3, perqu\u00e8 \u201c\u00e9s el seu punt de vista\u201d. La meva perplexitat va ser maj\u00fascula. Sobretot venint d\u2019alg\u00fa que, des del federalisme, repeteix que cal una discussi\u00f3 tranquil.la sobre el pa\u00eds.<\/p>\n
Em resulta incomprensible que alg\u00fa que ha dirigit diaris durant tants anys, com \u00e9s el cas de Franco, no tingui clar que una mentida no \u00e9s mai una opini\u00f3 sin\u00f3 un error i que, com a tal, no serveix per justificar cap posici\u00f3. Davant les c\u00e0meres, vaig intentar explicar-li que la credibilitat del que defensem dep\u00e8n, justament, de la veritat dels arguments que triem. Ell, per replicar-me, va deixar caure que els directius alemanys tenen dret a dir el que vulguin, la qual cosa va augmentar la meva perplexitat. Hi ha un dret a la mentida? La democr\u00e0cia necessita debat p\u00fablic, per\u00f2 ha de ser un debat de qualitat. No pot ser un debat a partir de fal\u00b7l\u00e0cies i falsedats, perqu\u00e8 llavors el que domina \u00e9s el soroll i els malentesos.<\/p>\n
Abans d\u2019acabar l\u2019intercanvi dial\u00e8ctic que vam mantenir a 8tv, Franco tamb\u00e9 va amollar que \u201cel l\u00edmit final entre el que s\u00f3n les dades i les opinions \u00e9s una cosa molt complicada\u201d, una idea que em sembla massa postmoderna i massa relativista per a un professional tan experimentat com ell. Tots sabem que el periodisme \u00e9s una interpretaci\u00f3 de la realitat que dep\u00e8n de la tend\u00e8ncia de cada mitj\u00e0, per\u00f2 aquesta interpretaci\u00f3 pot partir de dades fiables o pot partir de dades falses. \u00c9s l\u2019elecci\u00f3 de les dades all\u00f2 que, finalment, ens fa m\u00e9s o menys cre\u00efbles davant el p\u00fablic, amb independ\u00e8ncia de la l\u00ednia editorial que tingui cadasc\u00fa. Tot aix\u00f2 em sembla molt elemental, per aix\u00f2 resulta significatiu que avui, a Catalunya, calgui recordar-ho.<\/p>\n
Una mentida mai no \u00e9s una opini\u00f3, vull remarcar-ho. La digui un directiu alemany o la digui qualsevol altra persona que disposi d\u2019altaveu i tribuna per fer-ho. \u00c9s imprescindible que hi hagi un debat plural sobre la possibilitat d\u2019una Catalunya independent, per\u00f2 l\u2019hem de fer amb rigor, amb seriositat i partint de dades comprovades.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Fa pocs dies em va passar una cosa que indica fins a quin punt el debat sobre el moment pol\u00edtic de Catalunya est\u00e0 ple de trampes i de sorpreses. Durant…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7],"tags":[45],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4929"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4929"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4929\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4929"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4929"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4929"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}