\t\t\t\t<\/p>\n
Hi ha coincid\u00e8ncies que ho diuen tot: mentre moren persones ofegades a la frontera que Europa t\u00e9 a Ceuta i Melilla commemorem, des de Barcelona, els cinquanta anys de la publicaci\u00f3 del llibre Els altres catalans<\/em>, de Paco Candel. La immigraci\u00f3 d’ahir i la immigraci\u00f3 d’avui. Hem oblidat aviat que tots, d’alguna manera, venim de la immigraci\u00f3 i que tots podem ser, un dia o altre, immigrants. Per aix\u00f2 \u00e9s totalment incompatible amb el nostre sistema de valors que unes forces de seguretat d’un Estat membre de la UE llancin pilotes de goma a persones desesperades que intenten arribar nedant a la costa. Si no subratllem l’esc\u00e0ndol moral i pol\u00edtic que representen les morts d’immigrants davant d’agents de la Gu\u00e0rdia Civil, la nostra condici\u00f3 d’europeus \u00e9s una farsa i, llavors, haurem d’assumir que vivim en la mentida. En una mentida que, a la llarga, ens destruir\u00e0 des de dins com a societat.<\/p>\n Cap Estat del m\u00f3n pot acceptar i gestionar tota la immigraci\u00f3 que li arriba i cap Estat del m\u00f3n pot deixar sense vigil\u00e0ncia les seves fronteres. S\u00f3n dos principis que assumeix tothom i que es tradueixen en lleis i normes que, en el cas espanyol, formen part del marc general europeu que tenim. Per\u00f2 les coses es poden fer b\u00e9 o es poden fer malament. Es poden posar peda\u00e7os als problemes o es pot fer un esfor\u00e7 per implantar pol\u00edtiques a llarg termini, que intentin avan\u00e7ar-se a les emerg\u00e8ncies. El repte institucional \u00e9s de grans dimensions, per\u00f2 aix\u00f2 no d\u00f3na carta blanca a ning\u00fa per eludir les responsabilitats pr\u00f2pies, com ha fet el ministre de l’Interior quan ha explicat els fets de Ceuta que van acabar amb la mort de quinze persones que fugien de la mis\u00e8ria. En aquest sentit, tampoc s’ent\u00e9n la gesti\u00f3 opaca del CIE de la Zona Franca de Barcelona, com han denunciat parlamentaris i diverses oenag\u00e9s, i com ha quedat clar en la resoluci\u00f3 judicial que obliga les autoritats a establir un r\u00e8gim de visites m\u00e9s obert en aquest centre d’internament. Tot el que t\u00e9 a veure amb l’arribada d’immigrants no pot estar envoltat de secretisme, cosa impr\u00f2pia d’una democr\u00e0cia, sistema que es basa a donar compte d’all\u00f2 que fa qui governa.<\/p>\n El diputat Carles Campuzano, bon coneixedor de les pol\u00edtiques migrat\u00f2ries, fa un diagn\u00f2stic molt encertat sobre aquest quadre: “El frac\u00e0s hum\u00e0 \u00e9s enorme i obliga a un canvi de plantejament que nom\u00e9s pot produir-se amb una visi\u00f3 europea compartida amb els pa\u00efsos d’origen i tr\u00e0nsit d’aquesta immigraci\u00f3 sobre la gesti\u00f3 de la pol\u00edtica d’immigraci\u00f3. Fins ara, des dels acords de Tampere del 1999 pel cap baix, la incapacitat pol\u00edtica de repensar un sistema de gesti\u00f3 dels fluxos migratoris que sigui competent per combinar la capacitat d’acollida i integraci\u00f3 en els mercats de treball nacionals i les necessitats humanes dels que marxen de les seves llars per buscar un futur millor ha estat patent. Res fa pensar que en un futur immediat aix\u00f2 canvi\u00ef. Tot el contrari”. El diputat de CiU tamb\u00e9 recorda que el creixement dels partits xen\u00f2fobs, que exploten la immigraci\u00f3 de manera simplista, atemoreix els partits tradicionals.<\/p>\n I la demag\u00f2gia no s’atura. L’espectacle de Rubalcaba utilitzant els morts de Ceuta contra el Govern de Rajoy sense manies tampoc promet res de bo. Els dos grans partits espanyols fa anys que gestionen aquest problema d’una manera que no es relaciona precisament amb el que a Madrid anomenen sempre “pol\u00edtiques d’Estat”, que sembla que nom\u00e9s es concreten \u00faltimament quan es tracta d’impedir que la societat catalana pugui votar. Les bones intencions s\u00f3n per als discursos i, finalment, apareix la complexitat d’unes fronteres on se solapen anacronies colonials, mandats comunitaris, m\u00e0fies globals, incompet\u00e8ncies estatals, corrupcions de tercers, impot\u00e8ncies operatives i partidismes circumstancials.<\/p>\n Candel avui \u00e9s un jove subsahari\u00e0 que intenta saltar la tanca que separa \u00c0frica de les oportunitats europees. Sempre hi ha un Candel o altre que fuig, amb una m\u00e0 al davant i una altra al darrere. Com els espanyols que anaven a Alemanya l’any 1960 o els catalans que anaven a Cuba l’any 1880, o com els nostres fills -universitaris o no- que busquen una ocupaci\u00f3 digna a molts quil\u00f2metres de casa. La immigraci\u00f3 no \u00e9s una aventura, \u00e9s una putada. Despr\u00e9s, hi podeu posar tot el maquillatge \u00e8pic que vulgueu, per\u00f2 aix\u00f2 no canvia la naturalesa del fet: desarrelar-se, separar-se de la fam\u00edlia, adaptar-se a un nou entorn, comen\u00e7ar des de baix… Les societats europees -amb un nivell de llibertat i benestar incomparables- s\u00f3n la meta de milions de joves de pa\u00efsos assolats per la fam, el subdesenvolupament i la guerra. No els podem rebre amb pilotes de goma i tampoc no podem prometre papers per a tothom: hem de crear pol\u00edtiques ambicioses, que ens permetin gestionar amb intel\u00b7lig\u00e8ncia i just\u00edcia un fenomen amb qu\u00e8 hem de conviure. L’Europa que hem constru\u00eft no pot ser una fortalesa perqu\u00e8 deixaria de ser Europa.<\/p>\n S’improvisa massa. La immigraci\u00f3 \u00e9s una carpeta inc\u00f2moda per als partits convencionals i \u00e9s un instrument d’agitaci\u00f3 f\u00e0cil en mans de les formacions populistes. Per aix\u00f2 tot error en aquest apartat \u00e9s molt perill\u00f3s i cal corregir-lo amb rapidesa. Hi ha governants que -perduts en les seves limitacions- potser no s’han adonat encara que ja som al segle XXI i que les regles de joc han canviat.<\/p>\n<\/div>\n \t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Hi ha coincid\u00e8ncies que ho diuen tot: mentre moren persones ofegades a la frontera que Europa t\u00e9 a Ceuta i Melilla commemorem, des de Barcelona, els cinquanta anys de la…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,11,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4930"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4930"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4930\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4930"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4930"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4930"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}