\t\t\t\tAhir es van complir 33 anys de l’intent de cop d’Estat del 23 de febrer del 1981, una data de la qual tinc perfecta mem\u00f2ria, sobretot gr\u00e0cies al rostre blanc com el paper de la meva mestra de llavors, una senyora vinculada al PSUC que ja es veia fent les maletes per exiliar-se. Ara, quan el terme moderaci\u00f3 sembla que cotitza a l’al\u00e7a i es fa servir d’una manera equ\u00edvoca, \u00e9s oport\u00fa recordar el que va passar en aquella \u00e8poca amb alguns moderats exemplars. Fem mem\u00f2ria, que \u00e9s un exercici saludable que permet comprendre que no hem arribat a certs plantejaments per casualitat.<\/p>\n
L’endem\u00e0 de l’intent de cop d’Estat protagonitzat per Tejero, el Rei va reunir-se amb els l\u00edders dels grups pol\u00edtics amb representaci\u00f3 a les Corts espanyoles, excepte amb els dirigents del que llavors s’anomenava la minoria basca i la minoria catalana, el PNB i CiU. Per qu\u00e8 van ser excloses dues forces moderades, pragm\u00e0tiques, centrals i sensates que havien contribu\u00eft lleialment a tirar endavant la transici\u00f3? Miquel Roca havia demostrat, com a pare redactor de la Constituci\u00f3 del 1978, que els hereus del catalanisme pol\u00edtic feien un gran esfor\u00e7 per encaixar les seves demandes a les necessitats generals d’un proc\u00e9s delicat i assetjat per elements reaccionaris. CiU, en aquell moment, no tenia res en el seu ideari ni en la seva manera de fer que pogu\u00e9s ser qualificat de separatista i, d’altra banda, era evident que la societat catalana encara confiava que l’autonomia permetria assegurar un autogovern ampli. El sentit de la governabilitat i de l’estabilitat demostrat per Jordi Pujol superava el dels dirigents dels grans partits estatals com UCD, AP (precedent del PP) i PSOE. El premi als moderats catalans i nacionalistes va ser l’exclusi\u00f3 d’alguna cosa m\u00e9s que una foto. Els separadors van actuar abans que els separatistes. Per cert, no consta que, en aquell moment, les elits empresarials catalanes lamentessin un lleig tan considerable als moderats m\u00e9s s\u00f2lids.<\/p>\n
Qu\u00e8 \u00e9s la moderaci\u00f3, avui? El debat est\u00e0 servit. Al meu parer, ser moderat ara \u00e9s pensar -per exemple- que el meu vot, el de qualsevol lector de La Vanguardia\u00a0i el de l’advocat Emilio Cuatrecasas valen exactament el mateix. Ser moderat \u00e9s defensar que un president de govern ha d’escoltar tothom amb atenci\u00f3 per\u00f2 no ha de ser el criat de ning\u00fa. Ser moderat \u00e9s afirmar que l’esperit de la nostra \u00e8poca \u00e9s l’extensi\u00f3 de la democr\u00e0cia i no pas la seva limitaci\u00f3. Ser moderat \u00e9s assumir que les lleis escrites pels homes no s\u00f3n lleis sagrades i que poden ser canviades. Ser moderat \u00e9s acceptar que el di\u00e0leg de deb\u00f2 ha de ser sobre tot all\u00f2 que les parts desitgen i sense vetos ni limitacions abans de comen\u00e7ar. Ser moderat \u00e9s no insultar ni menysprear els anhels expressats pac\u00edficament. Ser moderat \u00e9s comprendre que la m\u00e9s gran moderaci\u00f3 \u00e9s poder organitzar un refer\u00e8ndum per saber qu\u00e8 pensa la gent.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Ahir es van complir 33 anys de l’intent de cop d’Estat del 23 de febrer del 1981, una data de la qual tinc perfecta mem\u00f2ria, sobretot gr\u00e0cies al rostre blanc…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4931"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4931"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4931\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4931"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4931"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4931"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}