\t\t\t\tPrimer. Som en plena setmana de carnaval. La festa que precedeix la Quaresma t\u00e9 mala premsa entre molta gent, sobretot des del dia que les escoles van decidir muntar una mena de festivals que obliguen els pares a buscar disfressa desesperadament per a la criatura de torn, o des del dia que aquesta mena de celebracions van passar a formar part del xaronisme salvatge promogut per les administracions. S\u00f3c d’una ciutat que, com algunes altres a Espanya, va tenir el dubt\u00f3s privilegi de poder celebrar el carnaval sota el franquisme, gr\u00e0cies a aquella mena d’excepcions que el r\u00e8gim feia per donar una mica d’aire a les elits locals, atreure turistes i vendre una imatge amable. A Vilanova i la Geltr\u00fa, l’adaptaci\u00f3 de l’antic carnaval republic\u00e0 a les exig\u00e8ncies del gui\u00f3 dictatorial va donar resultats sensacionals per al museu kitsch, com la figura de l’anomenada “comparsera de honor”, distinci\u00f3 que acostumava a rebre sempre la filla d’algun peix gros de la situaci\u00f3. Permetre una mica de carnaval era donar la pastanaga al poble en un moment en qu\u00e8 -sobretot a partir dels seixanta- calia oblidar les mis\u00e8ries de la postguerra i evitar vagues obreres. Avui, passats els anys creatius i rupturistes dels carnavals de la transici\u00f3, tinc la sensaci\u00f3 que el carnaval copia -potser sense adonar-se’n- els lluentons televisius i la banalitat que entronitza la guturalitat adolescent. Tamb\u00e9 pot ser -ho admeto- que m’hagi fet gran i no entengui res. Sort que certs advertiments oficials sobre l’\u00fas carnavalesc de l’uniforme de la Gu\u00e0rdia Civil em transporten a la infantesa.<\/p>\n
Segon. El col\u00b7lega i amic Pere Mart\u00ed l’altre dia va fer una piulada que resumeix a la perfecci\u00f3 el veritable carnaval que viu ara Barcelona, el Mobile World Congress: “Els milionaris van amb samarreta. Els esclaus amb corbata”. Exacte. Paradoxal. Il\u00b7luminador. Aix\u00f2 s\u00ed que \u00e9s pura subversi\u00f3 de l’ordre establert. Que els nous rics globals m\u00e9s admirats es vesteixin com els teenagers mentre els nostres pol\u00edtics encara generen comentaris quan no es posen corbata \u00e9s una prova m\u00e9s de la dist\u00e0ncia abismal entre els que ens modifiquen de deb\u00f2 la vida i els que es promouen per administrar-la. Suggereixo un exercici al lector desvagat: compareu els vestits i el llenguatge de les elits tecnol\u00f2giques que remenen les cireres a l’MWC i els vestits i el llenguatge de les elits -diguem-ne- tradicionals. Si el fons i la forma acaben sent una mateixa cosa, \u00e9s evident i colpidor que mai com ara la fractura cultural entre els defensors del passat i els fabricants del futur havia estat tan abrupta. Entre els il\u00b7lustrats del XVIII i els rom\u00e0ntics del XIX hi havia m\u00e9s coincid\u00e8ncies que entre Zuckerberg i qualsevol dels que depenen de la llotja del Bernabeu i dels sectors regulats pels governs. Aqu\u00ed, els pol\u00edtics nom\u00e9s es vesteixen informalment durant el cap de setmana o quan els partits celebren congressos o convencions on tot est\u00e0 tan amanit que el simulacre aconsegueix el miracle de fer-se invisible, perqu\u00e8 ha assolit el nivell de fet normal i recurrent.<\/p>\n
Tercer. Hi ha simulacres i simulacres. Es poden fer bromes de carnaval sobre un cop d’Estat? S\u00ed, \u00e9s imprescindible, per a la salut democr\u00e0tica. Despr\u00e9s de l’ensurt de Tejero, recordo que la gent de Vilanova (i de molts m\u00e9s llocs) va fer l’exorcisme de parodiar sat\u00edricament el que havia estat un intent de ressuscitar Franco: calia riure’s del que ens fa m\u00e9s por. Dit aix\u00f2, em demano si el periodisme \u00e9s tamb\u00e9 un lloc per fer aquesta mena de bromes. Dep\u00e8n. A parer meu, nom\u00e9s si l’experiment aporta alguna cosa nova sobre el fet que aborda, no pas si confirma el que ja sabem sobre -per exemple- els comportaments de l’audi\u00e8ncia davant d’un professional que t\u00e9 l’etiqueta de fiable. En aquest sentit, l’experiment de Jordi \u00c9vole sobre el 23-F \u00e9s sobrer i fallit encara que sigui brillant i es vengui com a producte per a “fer-nos pensar”. Tamb\u00e9 \u00e9s un producte que refor\u00e7a -potser sense voler- la versi\u00f3 oficial establerta perqu\u00e8 caricaturitza les teories alternatives sobre el cop. M’interessa molt la relaci\u00f3 problem\u00e0tica entre la veritat i la ficci\u00f3 i, per tant, m’hauria de posar al b\u00e0ndol dels que defensen aquest programa, per\u00f2 la factura impecable no el salva del seu principal problema: genera m\u00e9s confusi\u00f3 sobre la nostra hist\u00f2ria recent que no pas claredat, sobretot quan apareixen en la farsa algunes persones que podrien explicar moltes coses rellevants d’aquelles hores incertes. Els situacionistes propugnaven aquesta mena d’experiments, per\u00f2 sabien que el gran risc de fer-los \u00e9s que et surti el tret per la culata. Diria que aquest carnaval hist\u00f2ric d’\u00c9vole ha fet contents molts que, paradoxalment, s\u00f3n lluny de la mirada cr\u00edtica del periodista.<\/p>\n
Quart. Andreu Ve\u00e0, expert mundial en tecnologies de la informaci\u00f3, autor del llibre C\u00f3mo creamos internet<\/em> i president de la Internet Society, considera que la “privacitat \u00e9s una anomalia temporal que ha durat 150 anys” i que, a partir d’ara, les xarxes socials ens tornaran al que va ser la vida en els pobles petits. At\u00e8s que conec el doctor Ve\u00e0 des de fa temps i s\u00e9 que \u00e9s un amant del carnaval, vull pensar que fa una mica de broma amb aquest diagn\u00f2stic. En tot cas, \u00e9s segur que avui, quan totes les parets semblen transparents, hi ha m\u00e9s m\u00e0scares i mascarots que mai.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Primer. Som en plena setmana de carnaval. La festa que precedeix la Quaresma t\u00e9 mala premsa entre molta gent, sobretot des del dia que les escoles van decidir muntar una…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,11],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4933"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4933"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4933\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4933"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4933"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4933"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}