{"id":4935,"date":"2014-02-28T00:00:05","date_gmt":"2014-02-27T23:00:05","guid":{"rendered":"https:\/\/www.francescmarcalvaro.cat\/?p=2805"},"modified":"2014-02-28T00:00:05","modified_gmt":"2014-02-27T23:00:05","slug":"entre-dues-aigues","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2014\/02\/28\/entre-dues-aigues\/","title":{"rendered":"Entre dues aig\u00fces"},"content":{"rendered":"<p>\t\t\t\t\u00c9s de la quinta del fam\u00f3s guitarrista recentment traspassat. Em diu que ell, com tanta gent, nom\u00e9s coneix una can\u00e7\u00f3 de Paco de Luc\u00eda, la famos\u00edssima <em>Entre dos aguas<\/em>, i que fins avui no ha sabut -pels diaris- que es tracta d&#8217;una pe\u00e7a que va n\u00e9ixer com per casualitat per acabar de farcir un disc. Encara que sempre ha estat una \u00e0nima rockera amb poca tirada pel flamenc, m&#8217;explica que l&#8217;\u00e8xit d&#8217;aquella rumba va coincidir amb la seva entrada en pol\u00edtica i amb una hist\u00f2ria er\u00f2tica amb una amiga francesa de la seva cosina, que passava els estius a Calafell. Llavors -recorda mentre fa cara de fumar sense fer-ho- molts tamb\u00e9 eren entre dues aig\u00fces: entre un r\u00e8gim acabat i un sistema per construir, entre la passivitat i les ganes de protagonisme, entre la por i el desig d&#8217;estripar-ho tot&#8230; Aix\u00f2 passava l&#8217;any 1975, quan all\u00f2 del fet biol\u00f2gic. No \u00e9s veritat -remarca- que tothom apost\u00e9s aquells dies per una democr\u00e0cia de deb\u00f2. Hi havia partidaris d&#8217;una democr\u00e0cia amb -diguem-ne- excepcions.<\/p>\n<p>En aquell apartament de Calafell platja, mentre sonava la pe\u00e7a del mestre d&#8217;Algesires, el meu amic descobria amb \u00e0nsia els secrets de les filles de la Rep\u00fablica ve\u00efna, desitjoses de sol, truita de patates, sangria i costums una mica salvatges. La guitarra escau a una escena que heu d&#8217;imaginar amb suor, molt de fum -de tabac negre- i remor de mar, el mateix on es banyava Carlos Barral. La francesa embogia amb les notes de Paco de Luc\u00eda i tot el dia posava la mateixa can\u00e7\u00f3, en un petit tocadiscs de maleta que ara compren els fan\u00e0tics de les coses antigues. <em>Entre dos aguas<\/em> no era nom\u00e9s una banda sonora d&#8217;estiu: durant uns mesos, el meu amic va fer compatibles les car\u00edcies estrangeres amb les escapades amb una antiga companya de la universitat, una musa combativa que portava damunt les espatlles totes les lluites hagudes i per haver. Aquella temporada tamb\u00e9 el van intentar captar diversos partits i ell va flirtejar alegre amb democristians, socialistes i potser alg\u00fa m\u00e9s. Calia jugar fort. Llegia amb pressa els llibres de butxaca de La Gaya Ciencia que havien d&#8217;alfabetitzar democr\u00e0ticament la gent, com el que va escriure Josep Meli\u00e0 -tan enyorat- sobre la reforma pol\u00edtica, amb un Su\u00e1rez estilitzat a la portada.<\/p>\n<p>La francesa va marxar un dia i mai n&#8217;ha sabut res m\u00e9s. La companya d&#8217;universitat va convertir-se, finalment, en la seva dona i ara \u00e9s la seva ex, una \u00e0via de les que protesten amb els iaioflautes. El meu amic feia segles que no escoltava <em>Entre dos aguas<\/em>: aquesta m\u00fasica li agrada m\u00e9s avui que ahir, com si tot torn\u00e9s a comen\u00e7ar. \u00c9s dels que ha decidit fer nous mapes i no tenir por. En aquests moments -afegeix somrient-, no t\u00e9 cap millor opci\u00f3 que ser tan gener\u00f3s amb el futur com ho va ser despr\u00e9s de la mort del general, quan la foscor era mil vegades m\u00e9s espessa.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>\u00c9s de la quinta del fam\u00f3s guitarrista recentment traspassat. Em diu que ell, com tanta gent, nom\u00e9s coneix una can\u00e7\u00f3 de Paco de Luc\u00eda, la famos\u00edssima Entre dos aguas, i&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,11],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4935"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4935"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4935\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4935"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4935"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4935"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}