\t\t\t\tSi avui es despert\u00e9s alg\u00fa que hagu\u00e9s entrat en coma en el moment en qu\u00e8 va formar-se el Govern tripartit l’any 2003, es trobaria que dues de les figures m\u00e9s rellevants del que va ser el maragallisme comparteixen un mateix i nou objectiu pol\u00edtic -la independ\u00e8ncia de Catalunya- des de formacions diferents. Ferran Mascarell i Ernest Maragall -consellers del tripartit tots dos- il\u00b7lustren la gran transformaci\u00f3 de l’espai pol\u00edtic marcat pel lideratge de Pasqual Maragall, la contrafigura de Jordi Pujol per excel\u00b7l\u00e8ncia. Entre antics votants del president Maragall, hi ha -i parlo de coneguts meus- persones que avui opten per Mas, per Junqueras, per Rivera i per Herrera. \u00c9s el que passa tamb\u00e9 amb antics votants del president Pujol: tot el que abans quedava sota un mateix paraigua ara es disgrega.<\/p>\n
La foto d’Ernest Maragall al costat de Junqueras per anunciar una coalici\u00f3 que es presentar\u00e0 a les eleccions europees posa en evid\u00e8ncia el que fa temps que sabem: el mapa catal\u00e0 de partits viu un proc\u00e9s de mutaci\u00f3 per impacte del proc\u00e9s sobiranista i tamb\u00e9 per altres fen\u00f2mens, com el desgast de les forces centrals. Tamb\u00e9 deixa clar que -al marge de les demandes d’unitat d’actors socials com l’Assemblea Nacional Catalana i molts ciutadans de bona fe- els partits no deixen de fer els seus leg\u00edtims c\u00e0lculs per intentar cr\u00e9ixer a costa dels adversaris, com si el context no fos excepcional. I, finalment, la foto palesa la dificultat de renovar les cares que encarnen els projectes, at\u00e8s que el m\u00e0xim dirigent de NEC \u00e9s -sigui dit amb tots els respectes- un veter\u00e0 de l’oficialisme que ha menat el pa\u00eds fins aqu\u00ed; el pedigr\u00ed del cognom Maragall va b\u00e9 als republicans per\u00f2 l’operaci\u00f3 grinyola si tenim present que l’eix nova\/vella pol\u00edtica \u00e9s tan important per a la clientela independentista com els eixos esquerra\/dreta o sobiranisme\/unionisme. Junqueras -que es presenta com un home que no t\u00e9 res a veure amb els pol\u00edtics de sempre- va del bracet d’alg\u00fa que \u00e9s l’arquetipus del pol\u00edtic professional de la transici\u00f3. Un c\u00f2ctel agredol\u00e7, que podria corregir-se si, finalment, el jove i ben preparat Toni Com\u00edn puja al carro.<\/p>\n
Mascarell \u00e9s conseller de Cultura d’Artur Mas perqu\u00e8, pr\u00e8viament, s’havia aproximat a l’univers convergent mitjan\u00e7ant l’anomenada Casa Gran del Catalanisme que, gr\u00e0cies als bons oficis de l’independent Agust\u00ed Colomines, va fer possible que el l\u00edder de CiU i actual president de Catalunya compt\u00e9s amb suports nous que haurien estat inimaginables dins dels vells esquemes pujolistes; per aix\u00f2 resulta estrany que certs bur\u00f2crates de partit hagin oblidat tan r\u00e0pidament que va ser la renovaci\u00f3 del discurs convergent -impulsada, entre d’altres, per Colomines- all\u00f2 que va permetre penetrar en sectors amb sensibilitats diferents i, posteriorment, guanyar les eleccions contra el president Montilla. On \u00e9s ara aquella ambici\u00f3 d’arribar a nous espais? Les bones intencions de Josep Rull s’haurien de concretar amb decisions m\u00e9s valentes de cara endins. No hi ha autoritat sense risc.<\/p>\n
El cas Mascarell es podia llegir com una picada d’ullet noucentista de Mas, \u00e8mul d’aquell Prat de la Riba que -fa cent anys- fitxava un socialista com Campalans per a la Mancomunitat. Amb tot, i malgrat els m\u00e8rits de Mascarell, la seva llarga continu\u00eftat al capdavant de les pol\u00edtiques culturals -abans amb uns i avui amb uns altres- indica que la vella pol\u00edtica \u00e9s m\u00e9s resistent del que ens pensem quan -amb massa ingenu\u00eftat- vinculem l’onada sobiranista a una clausura de les in\u00e8rcies del m\u00f3n auton\u00f2mic. La tensi\u00f3 mal resolta entre la vella pol\u00edtica real i la nova pol\u00edtica ideal podria generar frustracions abans d’hora en els sectors m\u00e9s mobilitzats de la societat catalana.<\/p>\n
Darrere de tot aix\u00f2 hi ha una dimensi\u00f3 que la compet\u00e8ncia entre partits tendeix a emmascarar: el combat per les idees i per l’hegemonia cultural. \u00c9s all\u00f2 que els aparells de partit confonen amb la construcci\u00f3 d’un relat. Aix\u00ed, el sobiranisme ha aconseguit preponderar en el mercat de les idees, sobretot per incompareixen\u00e7a d’una alternativa cre\u00efble i per l’actitud dels governs espanyols, f\u00e0brica permanent d’independentistes. Per\u00f2 aix\u00f2 no \u00e9s l’hegemonia cultural, com sap tothom que passi per davant d’un quiosc, miri els canals de televisi\u00f3, escolti les emissores de r\u00e0dio o tingui la paci\u00e8ncia d’analitzar qui hi ha en molts consells d’administraci\u00f3. Que la independ\u00e8ncia sigui una idea que molta gent considera possible no ha alterat els equilibris de poder.<\/p>\n
Pere Navarro est\u00e0 empipat perqu\u00e8 la coalici\u00f3 de Junqueras amb NEC posa el dit a la llaga de la progressiva irrellev\u00e0ncia del PSC i els convergents tamb\u00e9 estan enfadats (per\u00f2 callen) amb el l\u00edder d’ERC perqu\u00e8 estaven a punt de firmar un acord per apadrinar conjuntament una candidatura de notables i no va sortir. Al carrer Cal\u00e0bria brinden. Per\u00f2 aquestes enrabiades i euf\u00f2ries partidistes tenen poc a veure amb el gran problema d’aquest moment, al meu parer: la creixent desconfian\u00e7a que contamina els gestos i les paraules a la cuina del proc\u00e9s sobiranista, all\u00ed on es tendeix a oblidar que cada pe\u00e7a implicada necessita l’altra per poder avan\u00e7ar amb garanties d’un cert \u00e8xit i sense abandonar la gent davant la paret. La candidesa na\u00eff d’uns i l’ast\u00facia pueril dels altres em fa venir molt mal de cap.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Si avui es despert\u00e9s alg\u00fa que hagu\u00e9s entrat en coma en el moment en qu\u00e8 va formar-se el Govern tripartit l’any 2003, es trobaria que dues de les figures m\u00e9s…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4938"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4938"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4938\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4938"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4938"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4938"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}