\t\t\t\tPrimer. Recordo que aquell mat\u00ed de l’11 de mar\u00e7 del 2004 tenia, a primera hora, classe de seminari de Periodisme Pol\u00edtic a la facultat de Comunicaci\u00f3 Blanquerna de la Universitat Ramon Llull. Quan vaig arribar a l’aula, els meus estudiants i jo ens vam mirar com dient-nos: “I ara, \u00bfqu\u00e8 hem de fer?”. Tothom estava commocionat. Faltava informaci\u00f3 per poder analitzar els fets, l’estupor era el sentiment dominant. Qu\u00e8 havia passat? A la classe anterior, hav\u00edem estat parlant amb tota normalitat de la campanya de les generals que s’havien de celebrar el diumenge. Les previsions que hav\u00edem fet ja no servien. Connectats a la r\u00e0dio i a la televisi\u00f3, vam anar seguint la narraci\u00f3 dels periodistes que havien anat al lloc dels atemptats. Al cap d’una estona, en saber que hi havia convocada una concentraci\u00f3 de repulsa i solidaritat amb les v\u00edctimes a la pla\u00e7a Sant Jaume, vaig decidir traslladar la classe al carrer, per observar qu\u00e8 feien i deien els pol\u00edtics catalans davant d’aquesta trag\u00e8dia. Era inevitable pensar, sobretot, en Carod-Rovira, que havia hagut de plegar del govern Maragall per haver mantingut contactes amb dirigents d’ETA. Els meus estudiants i jo vam tenir la sensaci\u00f3 que tothom intentava sobreposar-se al vertigen com podia.<\/p>\n
Segon. A la cr\u00f2nica d’ambient de la concentraci\u00f3 que vaig escriure aquell dia i que va sortir en l’edici\u00f3 de La Vanguardia<\/em> de l’endem\u00e0, dia 12, anoto el seg\u00fcent: “No falta nadie. Observo los rostros de los pol\u00edticos, tallados todos por un escultor sombr\u00edo, cabezas a las que les ha volado el sombrero de la ret\u00f3rica, miradas presas del vac\u00edo, gestos sin escudo. Tambi\u00e9n los que son candidatos. Desde el asesinato de Ernest Lluch, no ve\u00edamos estos semblantes de piedra quemada.Vemos los actores sin m\u00e1scara, las m\u00e1scaras sin ojos, los ojos estampados en el dato cierto: m\u00e1s muertos que nunca”. Poques vegades com aquell dia he tingut plena consci\u00e8ncia dels l\u00edmits de la pol\u00edtica i, paradoxalment, mai com llavors era tan evident que era el moment de la gran pol\u00edtica, la que s’allibera del partidisme est\u00e8ril i del sectarisme t\u00f2xic. Malauradament, els que m\u00e9s podien fer per evitar aquesta deriva no van ser capa\u00e7os de modificar un estil que ha introdu\u00eft una dosi extraordin\u00e0ria de mentida i de cinisme en la vida p\u00fablica.<\/p>\n Tercer. El vespre del fat\u00eddic 11 de mar\u00e7, i despr\u00e9s de passar per la redacci\u00f3 de La Vanguardia<\/em>, em vaig despla\u00e7ar fins als estudis de TV3 per intervenir en un programa especial que, en principi, posava el focus sobre ETA i l’agenda pol\u00edtica estatal, d’acord amb la versi\u00f3 oficial que difonia el govern Aznar. Per aix\u00f2, els periodistes convocats per M\u00f2nica Terribas \u00e9rem els que escriv\u00edem de pol\u00edtica espanyola i no pas els companys d’internacional. Per\u00f2, a mesura que passaven les hores, la hip\u00f2tesi d’un atemptat islamista anava avan\u00e7ant, de tal manera que, en entrar al plat\u00f3, les informacions que arribaven des de Londres o Tel Aviv despla\u00e7aven a un segon lloc els missatges ministerials. Vam desar la llibreta amb les notes sobre Ibarretxe i Otegi i vam mirar de no dir gaire bestieses sobre un fenomen del qual ho ignor\u00e0vem gaireb\u00e9 tot. La velocitat de la informaci\u00f3 va ser molt superior a la velocitat del relat governamental i vam assistir a la veritable hist\u00f2ria en directe, la que no encaixa en cap gui\u00f3. Aznar i Acebes feien rodes de premsa a l’estil del 1977, sense tenir en compte que el m\u00f3n s’ha fet petit i que qualsevol amb un m\u00f2bil pot ser una font. In\u00e8rcies i exc\u00e9s de confian\u00e7a.<\/p>\n Quart. El desconcert era enorme. Rumors i m\u00e9s rumors. Un festival de SMS. El desconcert i, m\u00e9s tard, la indignaci\u00f3 perqu\u00e8 el govern mantenia una tesi que no s’aguantava. Els nervis es van desbocar: el dissabte, un policia nacional fora de servei va matar a Pamplona un forner que s’havia negat a penjar un cartell contra ETA al seu establiment. Aquells dies vaig escriure aix\u00f2: “La cara del ministro Acebes, en sus comparecencias para explicar las investigaciones sobre la autor\u00eda de la matanza de Madrid, es el rostro de un actor que ha sido expulsado de la representaci\u00f3n pero todav\u00eda no lo sabe”. La penosa gesti\u00f3 informativa de l’executiu del PP va donar peu a actuacions, tamb\u00e9 penoses, de certs dirigents del PSOE, IU i altres partits. La cita amb les urnes va accelerar encara m\u00e9s la informaci\u00f3 i els esdeveniments, i aquesta velocitat va deixar fora de joc els que tenien la responsabilitat de dirigir el pa\u00eds. Les eleccions no les guanya Zapatero, les perd el PP. Curtcircuit democr\u00e0tic amb un element positiu: el periodisme -en general i malgrat les pressions- va saber desmarcar-se de la faula oficial. La veritat -complexa per\u00f2 assolible- s’havia de comunicar amb m\u00e9s urg\u00e8ncia que mai.<\/p>\n Cinqu\u00e8. Aznar, al seu darrer llibre de mem\u00f2ries, El compromiso del poder<\/em>, inclou un cap\u00edtol que reprodueix les seves anotacions durant els dies de l’11-M. Amb data del 7 d’abril, escriu: “Yo tuve la ambici\u00f3n de situar a Espa\u00f1a entre los grandes y para eso era necesario jug\u00e1rsela, arriesgar y asumir responsabilidades; y lo hice. Espa\u00f1a tiene condiciones, aunque a una parte del pa\u00eds no le guste. Apost\u00e9 por una Espa\u00f1a pujante y orgullosa”. La pol\u00edtica de Madrid que avui patim encara \u00e9s filla -l\u00edders i cares al marge- d’aquella aposta incerta. I continua menyspreant la velocitat de la hist\u00f2ria.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Primer. Recordo que aquell mat\u00ed de l’11 de mar\u00e7 del 2004 tenia, a primera hora, classe de seminari de Periodisme Pol\u00edtic a la facultat de Comunicaci\u00f3 Blanquerna de la Universitat…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4939"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4939"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4939\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4939"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4939"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4939"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}