\t\t\t\tAny 1989. El 12 de desembre, el Parlament de Catalunya va aprovar una proposici\u00f3 no de llei que afirmava que “l’acatament de l’actual marc constitucional no suposa la ren\u00fancia del poble catal\u00e0 a l’autodeterminaci\u00f3. L’acord es va prendre en comissi\u00f3, a inst\u00e0ncies d’ERC, per\u00f2 el text final va ser fruit de la transacci\u00f3 amb CiU. Van votar-hi a favor aquestes dues formacions m\u00e9s Iniciativa, CDS (el partit de Su\u00e1rez) i el diputat Hortal\u00e0, que havia abandonat els republicans. El PSC va votar-hi en contra i els representants del PP van absentar-se. El fet es va produir sense solemnitats i per la porta del darrere, un dia abans de la celebraci\u00f3 del ple commemoratiu dels 10 anys de l’Estatut d’Autonomia, que ja mostrava les seves limitacions. La caiguda de l’imperi sovi\u00e8tic, la reunificaci\u00f3 alemanya i les demandes d’independ\u00e8ncia de diverses nacions del centre i de l’est d’Europa van animar aquell gest. El cas dels b\u00e0ltics -letons, lituans i estonians- generava molt d’inter\u00e8s en el camp nacionalista.<\/p>\n
ERC havia aconseguit sis escons en els comicis al Parlament del 29 de maig del 1988, era la pen\u00faltima for\u00e7a de la Cambra i representava un 4,14% dels vots. En aquells temps CiU tenia 69 diputats, i el PSC 42. Els republicans estaven en ple proc\u00e9s de refundaci\u00f3 per fer de l’hist\u00f2ric partit de Maci\u00e0 i Companys una oferta independentista moderna i no marginal. \u00c0ngel Colom va conv\u00e8ncer Max Cahner i la proposici\u00f3 va tirar endavant, amb notable incomoditat per part de Jordi Pujol i Miquel Roca. Aquells dies, la paraula autodeterminaci\u00f3 va deixar de ser tab\u00fa a Europa i ja no tenia l’aire ex\u00f2tic d’altres d\u00e8cades, quan anava associada \u00fanicament a processos de descolonitzaci\u00f3 en territoris africans i asi\u00e0tics. El 15 de desembre, cavalcant damunt d’esdeveniments imprevistos, el llavors secretari general de l’Alian\u00e7a Atl\u00e0ntica, Manfred Woerner, va declarar que “l’OTAN es troba davant una nova estructura d’Europa en la qual els pobles han de disposar del seu dret a l’autodeterminaci\u00f3 i d’una llibertat democr\u00e0tica per decidir el seu futur”. El Govern del PSOE, per evitar malentesos, va advertir que el que era aplicable a fora no era aplicable a dins, tot el contrari del que ara diu el ministre Margallo quan sobrevola Crimea. Pujol va resumir aix\u00ed el panorama: “Catalunya \u00e9s com Litu\u00e0nia, per\u00f2 Espanya no \u00e9s com la URSS”. L’independentisme catal\u00e0 encara era molt minoritari. De totes maneres, res no passa per casualitat: el setembre del 1986, La Vanguardia<\/em> va donar una llarga informaci\u00f3, a partir de diverses enquestes sociol\u00f2giques, que deia que “el 46% de la joventut catalana veu la independ\u00e8ncia com un ideal”. Despr\u00e9s, aprofitant els Jocs Ol\u00edmpics del 1992, alguns d’aquests joves van manifestar-se amb pancartes de “Freedom for Catalonia”. Qu\u00e8 ha passat, entre ahir i avui? Aznar, Zapatero i els magistrats del TC podrien explicar-ho.<\/p>\n Any 2003. L’abril de fa onze anys, vaig publicar el llibre Ara s\u00ed que toca! Jordi Pujol, el pujolisme i els successors<\/em> (Edicions 62), on explico l’envitricollat proc\u00e9s de relleu en el lideratge del que ha estat, fins ara, el nacionalisme pol\u00edtic majoritari a Catalunya. El cap\u00edtol final del llibre \u00e9s un ep\u00edleg a manera de dec\u00e0leg, deu preguntes sobre la Catalunya pol\u00edtica del postpujolisme. En el punt cinqu\u00e8, escric aix\u00f2, assajant un cert pron\u00f2stic: “L’associaci\u00f3 autom\u00e0tica entre nacionalisme i m\u00f3n oficial que ha comportat la llarga durada del pujolisme com a pr\u00e0ctica i ideologia de govern es veur\u00e0 q\u00fcestionada, i no nom\u00e9s a partir dels eventuals avatars electorals d’unes o altres sigles. Pot estendre’s des de la societat civil un nou catalanisme transversal no oficialista que, amb voluntat de centralitat, aspiri a exercir de manera aut\u00f2noma respecte dels partits i del poder pol\u00edtic -sigui quin sigui- i de les seves zones d’influ\u00e8ncia m\u00e9s o menys tutelar. \u00bfPodr\u00e0 un catalanisme c\u00edvic de nou encuny enfortir-se enmig de les tensions que implicar\u00e0 la pugna per establir noves zones de preponder\u00e0ncia en els quadrants del mapa pol\u00edtic?”.<\/p>\n \u00c9s inevitable pensar en l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), que fa una d\u00e8cada no existia. Aquesta entitat de base ha demostrat una capacitat d’organitzaci\u00f3 i mobilitzaci\u00f3 sense precedents, i ha esdevingut un actor principal del proc\u00e9s sobiranista, sense voler substituir els partits ni les institucions. Juntament amb el lideratge de Mas i el comprom\u00eds de Junqueras, l’ANC \u00e9s un dels punts forts del moviment, i per aix\u00f2 hi ha qui vol criminalitzar-la. En aquest sentit, cal prendre bona nota del que va dir Jos\u00e9 Antich dimarts, des dels micr\u00f2fons de RAC1: “Dirigents del PP han demanat al Ministeri de Just\u00edcia que, a trav\u00e9s de la Fiscalia, s’estudi\u00ef la possible il\u00b7legalitzaci\u00f3 de l’ANC”. El fet que alg\u00fa consideri aix\u00f2 posa en evid\u00e8ncia dues coses: el gran desconeixement de la societat catalana que impera a Madrid i l’estupidesa d’aplicar la plantilla basca de viol\u00e8ncia per abordar el cas catal\u00e0. El catalanisme transversal i pac\u00edfic \u00e9s l’ANC, com va ser-ho la Crida a la Solidaritat fa uns anys, per\u00f2 avui amb molta m\u00e9s gent al darrere, de tota mena i condici\u00f3. Per cert, fa gr\u00e0cia recordar que la Crida demanava, a finals del 1989, la reforma de la Constituci\u00f3 espanyola per poder incloure-hi el dret a l’autodeterminaci\u00f3. Santa innoc\u00e8ncia.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Any 1989. El 12 de desembre, el Parlament de Catalunya va aprovar una proposici\u00f3 no de llei que afirmava que “l’acatament de l’actual marc constitucional no suposa la ren\u00fancia del…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4940"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4940"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4940\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4940"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4940"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4940"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}