{"id":4942,"date":"2014-03-28T00:00:37","date_gmt":"2014-03-27T23:00:37","guid":{"rendered":"https:\/\/www.francescmarcalvaro.cat\/?p=2839"},"modified":"2014-03-28T00:00:37","modified_gmt":"2014-03-27T23:00:37","slug":"de-raimon-a-shakira","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2014\/03\/28\/de-raimon-a-shakira\/","title":{"rendered":"De Raimon a Shakira"},"content":{"rendered":"

\t\t\t\tEntre Al vent<\/em>, de Raimon, (1959) i la versi\u00f3 que Shakira ha fet de Boig per tu<\/em>, de Sau (2014), ha plogut molt, per\u00f2 encara ha plogut poc, en vista de determinades actituds intolerants. Malauradament, hi ha qui no vol entendre que es pot cantar en qualsevol de les gaireb\u00e9 6.000 lleng\u00fces que es parlen al m\u00f3n i que aix\u00f2 no \u00e9s contra res ni ning\u00fa, sin\u00f3 una afirmaci\u00f3 feli\u00e7 de la riquesa cultural que tenim al nostre abast. L’artista colombiana est\u00e0 triomfant comercialment amb aquesta can\u00e7\u00f3, per\u00f2 tamb\u00e9 ha de suportar els atacs d’aquells que -pocs, per\u00f2 sorollosos- consideren inadmissible que la cantant converteixi en fenomen global un tema escrit a casa nostra i en la llengua amb la qual Ramon Llull va convertir-se en un dels primers pensadors d’Europa.<\/p>\n

Els energ\u00famens que insulten Shakira perqu\u00e8 gosa interpretar una pe\u00e7a en catal\u00e0 haurien fet el mateix si hagu\u00e9s enregistrat una can\u00e7\u00f3 en qu\u00edtxua, en tup\u00ed, en \u00e0rab o en itali\u00e0? No, \u00e9s clar. El que molesta \u00e9s el fet que sigui precisament en catal\u00e0. Que n’hagi fet tamb\u00e9 una versi\u00f3 en castell\u00e0 no li estalvia les ires dels que es mouen per un odi visceral contra un poble i una cultura que no accepten. Per a determinades mentalitats constru\u00efdes a partir d’una barreja explosiva de provincianisme i centralisme, tot all\u00f2 que t\u00e9 a veure amb la personalitat diferent de Catalunya \u00e9s considerat sospit\u00f3s i, per tant, digne de ser atacat, escarnit i menyspreat. El fenomen que estem comentant \u00e9s vell i t\u00e9 un nom: catalanof\u00f2bia. I consisteix en una reacci\u00f3 agressiva i excloent contra una identitat que \u00e9s percebuda com una anomalia. Per posar un exemple que demostra que aix\u00f2 no passa nom\u00e9s en les esferes culturals nom\u00e9s hem de recordar que l’opa que va llan\u00e7ar Gas Natural sobre Endesa el setembre del 2005 va ser combatuda pel PP, amb Esperanza Aguirre al capdavant, al crit: “Antes alemana que catalana”.<\/p>\n

Per\u00f2 el drama no \u00e9s que quatre impresentables utilitzin les xarxes socials per insultar des de l’anonimat Shakira quan exerceix la seva llibertat art\u00edstica. El drama de deb\u00f2 \u00e9s el silenci esp\u00e8s dels dem\u00f2crates, dels il\u00b7lustrats i dels progressistes espanyols a l’hora de contrarestar amb decisi\u00f3 la catalanof\u00f2bia. \u00c9s aquest silenci el que permet tamb\u00e9 que un gran artista com l’esmentat Raimon, fill de X\u00e0tiva, sigui ignorat per les autoritats auton\u00f2miques valencianes, un cas menys comentat que els tuits contra la de Barranquilla per\u00f2 molt m\u00e9s escandal\u00f3s i greu, perqu\u00e8 t\u00e9 cognoms oficials. Som davant un silenci que nom\u00e9s trenquen algunes poques i lloables excepcions.<\/p>\n

\u00c9s normal que es faci servir el catal\u00e0 per cantar. Shakira, Raimon o un grup de quatre adolescents que ara mateix assaja en un garatge. Fa m\u00e9s de mig segle, Llu\u00eds Serrahima va escriure que “ens calen can\u00e7ons d’ara”. Li hem fet cas, afortunadament.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Entre Al vent, de Raimon, (1959) i la versi\u00f3 que Shakira ha fet de Boig per tu, de Sau (2014), ha plogut molt, per\u00f2 encara ha plogut poc, en vista…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4942"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4942"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4942\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4942"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4942"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4942"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}