\t\t\t\tEra previsible que, quan fos mort, passaria el que est\u00e0 passant: blindatge oficial del mite, saqueig partidista de la seva figura i paneg\u00edrics encesos d\u2019aquells que, en temps passat, el van fer caure i van intentar desacreditar-lo sense compassi\u00f3. N\u2019hi ha prou de repassar per sobre l\u2019hemeroteca per saber que no t\u00e9 cap sentit que els actuals dirigents del PP i del PSOE vulguin presentar Adolfo Su\u00e1rez com un dels seus, i no ho dic per les seves idees, flexibles i poc elaborades, sin\u00f3 per les seves actituds, intel\u00b7ligents i geom\u00e8triques. Est\u00e0 clar \u2013com han explicat alguns que el van con\u00e8ixer b\u00e9\u2013 que el l\u00edder de la UCD pensava m\u00e9s en els seus objectius hist\u00f2rics que en la seva sort personal. Sense ser un sant, \u00f2bviament. Avui, Rajoy i Rubalcaba es limiten a gestionar la seva superviv\u00e8ncia.<\/p>\n
Josep Meli\u00e0, advocat, periodista i destacat pol\u00edtic mallorqu\u00ed que va arribar a ser secretari d\u2019Estat d\u2019Informaci\u00f3 amb Su\u00e1rez, va escriure aix\u00f2 durant l\u2019estiu nervi\u00f3s del 1976, quan tot era molt incert: \u201cSu\u00e1rez, mientras tanto, sorprend\u00eda por sus movimientos. Cuando las cr\u00edticas arreciaban, daba un giro r\u00e1pido y volv\u00eda a desconcertar a la afici\u00f3n. Un d\u00eda se entrevist\u00f3 con Tierno Galv\u00e1n, otro con Felipe Gonz\u00e1lez. Eran simples conversaciones. No se negociaba nada. Pero se establec\u00edan consultas, se suger\u00edan combinaciones. Y el presidente, entre tanto, trabajaba silenciosamente buscando una salida para el tema de la reforma pol\u00edtica\u201d. Meli\u00e0, per cert, havia escrit als anys seixanta un llibre de refer\u00e8ncia, Els mallorquins<\/em>, que hauria de llegir l\u2019actual president balear.<\/p>\n Per\u00f2 no vull parlar dels pol\u00edtics, sin\u00f3 de la gent. Perqu\u00e8 el Su\u00e1rez que m\u2019interessa \u00e9s el que va esdevenir el referent de milers de ciutadans que, a la sortida del franquisme, volien creure en alg\u00fa per poder entrar en la nova etapa sense tanta por. El ciutad\u00e0 que tinc m\u00e9s a la vora per observar aquest fenomen \u00e9s el meu pare, de la mateixa quinta que Su\u00e1rez. El pare va fer confian\u00e7a a aquell pol\u00edtic jove i ben plantat des del primer dia que va sortir per la tele, a difer\u00e8ncia del que va passar amb els meus mestres d\u2019EGB \u2013la majoria del PSUC\u2013, que el consideraven un titella dels poders f\u00e0ctics. Per aix\u00f2 els meus pares van votar s\u00ed en el refer\u00e8ndum del 15 de desembre del 1976 sobre la \u201cley para la reforma pol\u00edtica\u201d, mentre els meus professors propugnaven \u2013com tota l\u2019oposici\u00f3 democr\u00e0tica\u2013 l\u2019abstenci\u00f3 activa i exigien la ruptura. Els ultres i el que llavors s\u2019anomenava el b\u00fanquer propugnaven el no. Els vots afirmatius van representar un 94,4%. La revista Canig\u00f3<\/em>, d\u2019esquerres i catalanista, escrivia aix\u00f2 el 8 de gener del 1977: \u201cSu\u00e1rez est\u00e0 venent una imatge amb una t\u00e8cnica impecable\u201d.<\/p>\n Ni els meus pares ni la majoria dels que van anar a votar aquell dia no sabien, en realitat, qu\u00e8 votaven. Es van limitar a donar un xec en blanc a un home que parlava i es movia de manera molt diferent als pol\u00edtics del franquisme, tot i provenir del cor del r\u00e8gim. Devia ser perqu\u00e8 creien en ell. Faig servir el verb creure \u2013religi\u00f3s\u2013 perqu\u00e8 tot all\u00f2 s\u2019aguantava gr\u00e0cies al fort carisma del nou l\u00edder i al control de l\u2019\u00fanic canal oficial de televisi\u00f3 que hi havia. Les classes mitjanes que havien estat sistem\u00e0ticament despolititzades per la dictadura van aprendre les regles de la democr\u00e0cia sobre la marxa, en tenien prou d\u2019identificar-se amb el de Cebreros. Tenien fe, diguem-ne, en Su\u00e1rez. Una altra cosa \u00e9s que els valors d\u2019un sistema autoritari fossin substitu\u00efts per una nova cultura democr\u00e0tica, operaci\u00f3 que es va ajornar sine die.<\/p>\n Su\u00e1rez generava m\u00e9s confian\u00e7a entre el poble que entre el que ara anomenem elits, una part de les quals el menyspreava i sempre el va considerar un intr\u00fas. La bona gent del carrer \u2013els meus pares, entre ells\u2013 va intuir que aquell senyor podia evitar una nova guerra civil, i aquesta era la q\u00fcesti\u00f3. En aquest sentit, el retorn de Tarradellas va ser \u2013m\u00e9s enll\u00e0 de la seva significaci\u00f3 estrictament catalana\u2013 una retrobada (sense perdons ni reconciliacions) entre perdedors i guanyadors de la Guerra Civil, una foto que tranquil\u00b7litzava \u2013paradoxalment\u2013 els molts que no tenien ni idea que hi havia un president de la Generalitat a l\u2019exili, cas dels meus pares. Les grans jugades sota els focus van deixar altres coses en segon terme, com les desafortunades declaracions de Su\u00e1rez sobre la llengua catalana a Paris Match, o retardar la legalitzaci\u00f3 d\u2019ERC, o pactar amb el PSOE l\u2019ofec electoral del valencianisme pol\u00edtic…<\/p>\n El meu pare va creure tant en Su\u00e1rez que va arribar a formar part de les candidatures municipals de la UCD (amb el pare de l\u2019ex-ministre Piqu\u00e9 de cap de llista) i encara va tenir humor de seguir-lo al CDS, aquell petit partit que volia mantenir un estat d\u2019\u00e0nim que es va esborrar el 23 de febrer del 1981. Vaig trigar uns quants anys a poder-me explicar la fascinaci\u00f3 que Su\u00e1rez podia exercir entre aquells que, per diversos motius, haurien d\u2019haver votat l\u00edders d\u2019esquerres i\/o catalanistes. La fam\u00edlia del meu pare, amb deu germans, havia passat molta gana, mentre que la fam\u00edlia de la meva mare havia perdut un oncle al camp nazi de Mauthausen. Ara que es parla tant dels pares de la transici\u00f3, f\u00f3ra de just\u00edcia remarcar que tot all\u00f2 va tirar endavant, sobretot, perqu\u00e8 molta gent an\u00f2nima va deixar-se conduir sense posar bastons a les rodes.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Era previsible que, quan fos mort, passaria el que est\u00e0 passant: blindatge oficial del mite, saqueig partidista de la seva figura i paneg\u00edrics encesos d\u2019aquells que, en temps passat, el…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4943"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4943"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4943\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4943"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4943"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4943"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}