\t\t\t\tEl debat entre els candidats a les prim\u00e0ries del PSC de Barcelona, que Jordi Bast\u00e9 va acollir al seu programa de RAC1 divendres, va tenir l’encert de mostrar-nos un proc\u00e9s que va molt m\u00e9s enll\u00e0 del combat entre fam\u00edlies socialistes o la dial\u00e8ctica cl\u00e0ssica entre continu\u00eftat i canvi. Al meu parer, el que est\u00e0 passant amb l’elecci\u00f3 del candidat socialista a l’alcaldia de la capital catalana posa en q\u00fcesti\u00f3 la frontera entre partit i societat i entre milit\u00e0ncia i ciutadania. No ser\u00e0 sobrer recordar avui que un element b\u00e0sic de l’ad\u00e9u de Pasqual Maragall com a alcalde va ser, en el seu moment, la relaci\u00f3 problem\u00e0tica entre el l\u00edder de la ciutat i l’aparell d’un partit acostumat a controlar el poder en diverses administracions.<\/p>\n
Els cinc participants en les prim\u00e0ries van referir-se als valors del PSC. Trobo significatiu que es parli de valors precisament quan aquesta marca pol\u00edtica recula m\u00e9s en totes les enquestes. Potser hi ha un problema de diagn\u00f2stic i no es tractaria de redefinir all\u00f2 que el PSC \u00e9s, sin\u00f3 all\u00f2 que el PSC fa i com ho fa. En el debat sobre les ess\u00e8ncies del PSC, les unanimitats s\u00f3n altes. Per aix\u00f2 \u00e9s m\u00e9s interessant que el debat sigui sobre les actituds concretes: un partit que s’obre a nova gent o un partit que demana adhesions mec\u00e0niques? Un partit que dialoga amb nous fen\u00f2mens o un partit que els ignora? Un partit que accepta complexitats imprevistes o un partit que propugna simplificacions?<\/p>\n
Entre la defensa leg\u00edtima de la milit\u00e0ncia de sempre que fa Carmen Andr\u00e9s i les h\u00e0bils picades d’ullet al sobiranisme de Jordi Mart\u00ed, passant per l’ortod\u00f2xia oficialista de Jaume Collboni o les posicions interm\u00e8dies de Laia Bonet o Roc\u00edo Mart\u00ednez-Sampere, els cinc que volen sortir a disputar l’alcaldia al convergent Xavier Trias estan posant els problemes del PSC -m\u00e9s que els de Barcelona- sobre la taula. \u00c9s, doncs, una bona oportunitat per passar del desconcert a l’autoexamen. Les prim\u00e0ries de Barcelona s\u00f3n la primera ocasi\u00f3 que t\u00e9 el socialisme catal\u00e0 de posar-se davant del mirall per assumir -sense enganys- quin \u00e9s el seu estat i quin paper vol tenir els propers anys.<\/p>\n
Per sota de tot aix\u00f2, batega una altra discussi\u00f3, m\u00e9s transcendent i que t\u00e9 a veure amb el cor de les nostres democr\u00e0cies. La resumeixo amb una pregunta: Qu\u00e8 ha de ser avui un partit pol\u00edtic? L’obertura a nous p\u00fablics del candidat Jordi Mart\u00ed -oportunista o sincera?- assenyala un model de partit m\u00e9s a l’estil americ\u00e0, com va assajar Maragall a les eleccions del 1999, quan el PSC va fer el millor resultat en unes auton\u00f2miques. Pot el PSC de Barcelona ser l’interruptor d’un canvi de cultura pol\u00edtica? S’atrevir\u00e0 CiU a fer prim\u00e0ries algun dia? Cal que toqui fons perqu\u00e8 un partit gran obri les portes i les finestres? Sense la voluntat de refer la democr\u00e0cia des de baix, no hi haur\u00e0 nova pol\u00edtica.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El debat entre els candidats a les prim\u00e0ries del PSC de Barcelona, que Jordi Bast\u00e9 va acollir al seu programa de RAC1 divendres, va tenir l’encert de mostrar-nos un proc\u00e9s…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4945"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4945"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4945\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4945"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4945"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4945"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}