\t\t\t\tEl ministre espanyol d’Afers Estrangers viu obsessionat pels paral\u00b7lelismes de tipus nacional\/territorial entre Catalunya i altres pa\u00efsos del m\u00f3n. Per aix\u00f2 est\u00e0 molt ocupat mirant el mapa d’Ucra\u00efna. A la vegada, darrerament, alguns mitjans afins al Kremlin han posat el cas catal\u00e0 com a exemple interessant per a Crimea, una operaci\u00f3 perversa i tramposa, sobretot si tenim en compte que -fins ara- Moscou ha subscrit sempre les tesis centralistes i uniformistes de Madrid sobre les reclamacions de catalans o bascos. Val la pena recordar que la consulta que el Parlament de Crimea vol fer per legitimar l’annexi\u00f3 d’aquest territori a la Federaci\u00f3 Russa apareix en un clima marcat per la viol\u00e8ncia i l’ocupaci\u00f3 de tropes russes. Altrament, \u00e9s evident que el nacionalisme imperialista rus no t\u00e9 res a veure amb el sobiranisme catal\u00e0 d’arrel c\u00edvica i democr\u00e0tica. El president Mas ha tingut el bon sentit d’evitar cap joc de miralls i ho ha resumit amb una frase: “La dist\u00e0ncia entre Crimea i Catalunya \u00e9s molt gran, tant com entre Espanya i el Regne Unit”.<\/p>\n
No ens podem equivocar, per tant, buscant similituds all\u00ed on no n’hi ha. Durant els anys noranta, quan l’ensorrament del m\u00f3n sovi\u00e8tic va desencadenar el renaixement de diverses nacions de l’Est d’Europa, el m\u00f3n catalanista va emocionar-se buscant lligams i semblances amb uns pa\u00efsos que accedien a la sobirania plena despr\u00e9s de d\u00e8cades de suportar la cotilla comunista. En aquells moments, Jordi Pujol, atent lector de pol\u00edtica internacional, va amollar una sent\u00e8ncia que volia evitar confusions i malentesos: “Catalunya \u00e9s com Litu\u00e0nia per\u00f2 Espanya no \u00e9s com la URSS”. Per comprendre aquest judici hem de considerar que l’independentisme no ocupava, llavors, la centralitat i, en un altre ordre, l’ex-president volia subratllar que el r\u00e8gim sovi\u00e8tic havia estat una dictadura mentre que Espanya, a partir de 1977, s’havia convertit en una democr\u00e0cia homologada.<\/p>\n
Les coses, per\u00f2, han canviat molt. Entre aquella frase de Pujol sobre Litu\u00e0nia i la recent frase de Mas sobre Crimea, hi ha l’expansi\u00f3 de l’ideal democr\u00e0tic al m\u00f3n, el frac\u00e0s de la via autonomista espanyola i la transformaci\u00f3 radical del concepte cl\u00e0ssic de sobirania en el marc de la UE. Londres ha ent\u00e8s que el present exigeix flexibilitat quan ha pactat unes regles de joc perqu\u00e8 els escocesos puguin votar. Madrid, en canvi, aixeca el mur de la negativa sistem\u00e0tica. Aquesta \u00e9s la comparaci\u00f3 pertinent.<\/p>\n
Dit aix\u00f2, \u00e9s normal i tamb\u00e9 inevitable que els catalans -i especialment els catalans sobiranistes – es demanin “qui s\u00f3n els nostres, a Ucra\u00efna?”. La resposta que jo donaria \u00e9s la seg\u00fcent: els nostres s\u00f3n els ucra\u00efnesos europeistes i dem\u00f2crates que volen formar part de la UE perqu\u00e8 estan cansats d’una llarga hist\u00f2ria d’inger\u00e8ncies russes que han limitat les seves aspiracions. Els milers de persones que han provocat la caiguda del president V\u00edktor Ianuk\u00f3vitx basen el seu anhel d’una vida millor en els valors que es prediquen cada dia des de Brussel\u00b7les. S’han jugat la vida al carrer per ser protagonistes de la seva hist\u00f2ria i per deixar de viure dins d’una farsa dirigida per un s\u00e0trapa. Qualsevol dem\u00f2crata que avui tingui passaport de la UE ha d’estar al costat dels ucra\u00efnesos que s’han manifestat amb la bandera d’Europa a les mans. Ells s\u00f3n els que mantenen viu el foc de l’europeisme com a ideal alliberador. I ens vacunen contra la possible tra\u00efci\u00f3 d’uns principis que han dotat el Vell Continent de les quotes m\u00e9s altes de llibertat, igualtat, just\u00edcia i benestar. Malgrat els molts defectes de la UE.<\/p>\n
No \u00e9s veritat que a Ucra\u00efna hi hagi un reviscolament de la guerra freda. El que de deb\u00f2 es produeix \u00e9s una pugna entre la democr\u00e0cia del segle XXI i l’imperialisme del segle XIX. Les forces del futur contra les forces del passat. Jo estic amb la gent que, pac\u00edficament, aspira a tenir un futur. I vosaltres?\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El ministre espanyol d’Afers Estrangers viu obsessionat pels paral\u00b7lelismes de tipus nacional\/territorial entre Catalunya i altres pa\u00efsos del m\u00f3n. Per aix\u00f2 est\u00e0 molt ocupat mirant el mapa d’Ucra\u00efna. A la…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[45],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4947"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4947"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4947\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4947"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4947"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4947"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}