\t\t\t\tEn determinats ambients de Barcelona, quan el gint\u00f2nic del vespre ret homenatge al dia que s’allarga, algunes \u00e0nimes somien amb un sobtat canvi de gui\u00f3 i especulen amb la clonaci\u00f3 de la hist\u00f2ria. Aleshores, a l’hora en qu\u00e8 la nost\u00e0lgia es confon amb la impot\u00e8ncia, hi ha qui voldria repetir la jugada del 1977, aquella gran pel\u00b7l\u00edcula en qu\u00e8 un anci\u00e0 pol\u00edtic exiliat que no coneixia ning\u00fa va ser rebut per les multituds catalanes senyera en m\u00e0, tot ben controlat per Adolfo Su\u00e1rez i el seu Govern. “Es necessita un Tarradellas”, conclouen alguns, preocupats per un pa\u00eds que ara els sembla massa excitat i massa nervi\u00f3s… Un pa\u00eds que els costa d’entendre.<\/p>\n
A vegades, \u00e9s m\u00e9s il\u00b7luminadora l’hemeroteca de La Vanguardia<\/em> que piles de documentaci\u00f3 guardada als arxius. A vegades, n’hi ha prou de rellegir el que es va publicar amb tota normalitat l’any 2002 en aquest diari. Perqu\u00e8, de tant en tant, la sinceritat imprevista d’alguns protagonistes dels fets hist\u00f2rics ens estalvia de fer suposicions i conjectures, i la veritat llueix magn\u00edfica enmig de la foscor. El diumenge 20 d’octubre del 2002, coincidint amb el 25\u00e8 aniversari de l’operaci\u00f3 Tarradellas, aquestes p\u00e0gines van acollir una entrevista a Salvador S\u00e1nchez Ter\u00e1n, governador civil de Barcelona en aquell primer moment de la democr\u00e0cia. Segons el qui fou estret col\u00b7laborador de Su\u00e1rez, la majoria assolida pels partits d’esquerres a Catalunya en les primeres eleccions del 15 de juny del 1977 va influir poderosament en el retorn del vell president: “En aquel momento preocup\u00f3 hondamente que Catalu\u00f1a fuera regida por un gobierno de mayor\u00eda socialistacomunista. Eso hubiera creado tensiones tremendas en Espa\u00f1a, tensiones con Estados Unidos y con Europa, y hubiera cambiado la historia de Catalu\u00f1a, previsiblemente”. A una nova pregunta del periodista, Jos\u00e9 Mar\u00eda Brunet, S\u00e1nchez Ter\u00e1n encara \u00e9s m\u00e9s expl\u00edcit: “La opci\u00f3n estaba entre una mayor\u00eda socialcomunista para gobernar Catalu\u00f1a, o el presidente Tarradellas con un gobierno de coalici\u00f3n, o de concentraci\u00f3n, que es la palabra que a \u00e9l le gustaba. Y entendimos que lo mejor para Catalu\u00f1a y para Espa\u00f1a era esta segunda soluci\u00f3n”. Aqu\u00ed teniu un exemple perfecte del que la teoria pol\u00edtica anomena el mal menor. El governant sempre ha de triar entre opcions dolentes o molt dolentes i el talent rau a identificar el mal menor: la decisi\u00f3 que li portar\u00e0 menys problemes i\/o que li permetr\u00e0 assolir m\u00e9s poder.<\/p>\n En llenguatge d’escola de negocis, es podria dir que el retorn de Tarradellas i el restabliment per decret de la Generalitat -\u00fanic cas en tota la transici\u00f3 de reconeixement de l’antiga legalitat republicana- va ser un negoci win-win, perqu\u00e8 semblava que hi guanyava tothom.<\/p>\n Hi guanyava Tarradellas, que veia reconegut el seu c\u00e0rrec amb tota dignitat i podia tornar a casa per la porta gran. Hi guanyava l’oposici\u00f3 democr\u00e0tica, que havia lluitat per la recuperaci\u00f3 de les institucions d’autogovern. Hi guanyava el catalanisme, que veia com un dels seus s\u00edmbols emblem\u00e0tics tornava a ser al centre de la vida pol\u00edtica. Hi guanyava el Govern Su\u00e1rez, que frenava amb Tarradellas el pes i el protagonisme de socialistes i comunistes aix\u00ed com dels l\u00edders emergents. Hi guanyaven les elits econ\u00f2miques, que trobaven una figura que compensava l’embranzida de les esquerres catalanes. Hi guanyava la multitud menys polititzada, que veia en Tarradellas una mena d’avi providencial que transmetia calma i tranquil\u00b7litat… Tothom hi guanyava, menys la nova classe pol\u00edtica catalana, els Revent\u00f3s, Guti\u00e9rrez D\u00edaz, Pujol, etc\u00e8tera. Per\u00f2 aquests no podien impedir el retorn de Tarradellas perqu\u00e8 el personatge anava lligat a la instituci\u00f3. Madrid va comprendre r\u00e0pidament que l’home de Saint-Martin-le-Beau, un imitador de De Gaulle, jugava per lliure: “Se adapt\u00f3 a la realidad -diu S\u00e1nchez Ter\u00e1n- con una facilidad pasmosa. Eso demuestra inteligencia y, sobre todo, garra pol\u00edtica. Tarradellas era un pol\u00edtico nato”.<\/p>\n Segons Manuel Ort\u00ednez, conseller del Govern Tarradellas i home de confian\u00e7a del president republic\u00e0, “quan vaig anar a veure Adolfo Su\u00e1rez, el 1976, per proposar-li l’operaci\u00f3 retorn d’en Tarradellas, Su\u00e1rez no sabia que exist\u00eds la Generalitat i encara menys el senyor Tarradellas”. En pocs mesos, l’home que havia mantingut el nom de la Generalitat a l’exili va esdevenir una pe\u00e7a fonamental de la transici\u00f3. Pol\u00edtica de gestos, on el continent acaba sent el contingut. El Govern de la Generalitat provisional tenia poqu\u00edssimes compet\u00e8ncies per\u00f2 un capital simb\u00f2lic enorme. El primer par\u00e0graf del reial decret de restabliment diu aix\u00f2: “La Generalidad de Catalu\u00f1a es una instituci\u00f3n secular, en la que el pueblo catal\u00e1n ha visto el s\u00edmbolo y el reconocimiento de su personalidad hist\u00f3rica dentro de la unidad de Espa\u00f1a”. Per si de cas, la unitat d’Espanya, per sobre de tot. Per\u00f2 tamb\u00e9 una expressi\u00f3 que avui no admetrien els vigilants de les ess\u00e8ncies: “Pueblo catal\u00e1n”. En aquells moments, encara no existia la Constituci\u00f3.<\/p>\n Un Tarradellas per aquesta hora? No hi \u00e9s ni el trobaran. Perqu\u00e8 la societat catalana ha canviat i, a Madrid, els que podrien moure’s tenen por de fer-ho. Tots ens hem fet grans i, per exemple, l’esperit intel\u00b7ligent del cardenal Taranc\u00f3n ha estat substitu\u00eft per les amenaces de Rouco Varela.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" En determinats ambients de Barcelona, quan el gint\u00f2nic del vespre ret homenatge al dia que s’allarga, algunes \u00e0nimes somien amb un sobtat canvi de gui\u00f3 i especulen amb la clonaci\u00f3…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4948"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4948"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4948\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4948"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4948"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4948"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}