\t\t\t\tSom dins del segle XXI per\u00f2 encara no hem acabat d’entendre el segle XX, durant el qual hem nascut la majoria dels que som vius amb data d’avui. La cent\u00faria passada va ser fascinant perqu\u00e8 va mostrar el millor i el pitjor de la condici\u00f3 humana, la megamort i tamb\u00e9 la instauraci\u00f3 dels drets humans, per dir dos exemples extrems. En aquest delta on l’actualitat i la hist\u00f2ria es troben com ho fan les aig\u00fces d’un riu en arribar a la mar, hi conviuen historiadors i periodistes mirant d’abocar llum sobre uns esdeveniments que no podem contemplar amb la perspectiva generosa amb qu\u00e8 parlem dels antics egipcis, les croades o la guerra del Franc\u00e8s. Els acad\u00e8mics s’han inventat una disciplina per poder moure’s en aquest terreny propi dels informadors i l’anomenen “hist\u00f2ria del present”. I tamb\u00e9 hi ha periodistes que, fent el cam\u00ed en direcci\u00f3 contr\u00e0ria, es vesteixen d’arque\u00f2legs d’instants remots, per mirar de trobar not\u00edcies all\u00ed on tot sembla tancat i barrat. Entre els professionals del passat i els professionals del present, anem donant sentit a uns temps massa llunyans per al neguit de les redaccions i massa propers per a la calma dels arxius.<\/p>\n
Agust\u00ed Pons, que \u00e9s un periodista veter\u00e0 i un escriptor de talent del qual cal destacar les seves importants biografies de figures culturals, ha volgut visitar aquesta terra de ning\u00fa on el passat encara no s’ha refredat del tot i convida a fer-se preguntes. D’aquesta aventura n’ha sortit un llibre exquisit que ha titulat 1914-2014. Per entendre l’Europa del segle XX<\/em> (P\u00f2rtic), un assaig d’interpretaci\u00f3 hist\u00f2rica que -amb una afortunada combinaci\u00f3 d’amenitat i d’intel\u00b7lig\u00e8ncia- visita el m\u00f3n del qual venim, amb gran llibertat i a partir del di\u00e0leg amb deu llibres. Es tracta de deu t\u00edtols que han ajudat Pons a comprendre aquests cent anys, segons confessa ell mateix en el cap\u00edtol introductori. Comprendre, vet aqu\u00ed l’operaci\u00f3 b\u00e0sica que tot periodista ha de fer abans d’explicar o de comunicar res. A vegades es comunica sense haver intentat entendre i, llavors, els resultats s\u00f3n desastrosos perqu\u00e8 es tendeix a fabricar soroll en comptes de separar el gra de la palla.<\/p>\n Entre les obres que fan de fil conductor de les reflexions del periodista barcelon\u00ed hi trobem, per exemple, El m\u00f3n d’ahir<\/em>, de Zweig; Archipi\u00e9lago Gulag<\/em>, de Soljenitsin; El segon sexe<\/em>, de Beauvoir; El crepuscle de la democr\u00e0cia<\/em>, de Ferran S\u00e1ez, o El largo viaje<\/em>, de Sempr\u00fan, un escriptor que sempre ha estat entre els seus referents. Pons utilitza autors potents per anar amunt i avall d’una s\u00e8rie de fen\u00f2mens que han constru\u00eft la nostra manera de viure i de pensar, episodis que ens han modificat com a membres d’aquest club denominat humanitat, subsector Europa. En fer-ho, burxa en les certeses del lector i aix\u00f2 provoca que revisem el que pensem o el que cr\u00e8iem que pens\u00e0vem. En aquest sentit, som davant d’un assaig tan valent com higi\u00e8nic, amb el deix esc\u00e8ptic d’un ciutad\u00e0 nascut el 1947 sota una dictadura militar i convertit -gr\u00e0cies al seu ofici- en un observador agut dels canvis de tota mena. Dels que semblen modes i acaben sent categoria i dels que es pretenen revolucions per\u00f2 no passen d’an\u00e8cdota.<\/p>\n A Temps ind\u00f2cils<\/em>, Agust\u00ed Pons feia de cronista irreverent de la seva generaci\u00f3 i donava un testimoni inusual -a voltes pol\u00edticament incorrecte- d’uns anys convulsos. Ara, en aquest llibre, ha refredat la passi\u00f3 que impregnava tot aquell text i fa un autoretrat amb punta fina d’un professional de la premsa -d’un escriptor de diaris, per dir-ho com Umbral- que sempre ha tingut els ulls posats en la hist\u00f2ria com els ha tingut en la tradici\u00f3 dins la qual s’inscriu, i que conformen els Maragall, X\u00e8nius, Gaziel, Pla, Cabot, Soldevila, Planes, Sagarra, Luj\u00e1n, Ib\u00e0\u00f1ez Escofet, Montserrat Roig, Espin\u00e0s o Porcel. Amb un joc de miralls planificat a consci\u00e8ncia, subtilment disposat, Pons es va definint com un lliurepensador que, alhora i sota l’advocaci\u00f3 de Churchill o de qui sigui, sap ensenyar-nos l’angle mort de molts moments clau que recordem o ens han dit que recordem. En les seves mans, el segle XX \u00e9s una gran not\u00edcia que ha de ser rellegida atentament, m\u00e9s enll\u00e0 de certs mites.<\/p>\n Jean Daniel t\u00e9 escrit que els que s’ocupen de l’actualitat s\u00f3n “escrivans de l’ef\u00edmer”. Pons coincideix amb el seu eminent col\u00b7lega franc\u00e8s. I per aix\u00f2 elabora, a partir de la seva llarga experi\u00e8ncia, la teoria del periodista i l’escala de pintor, un cant a la responsabilitat cr\u00edtica d’un ofici que t\u00e9 una fama tan dolenta com la de pol\u00edtic: “A mesura que [el periodista] vagi pujant esglaons la seva percepci\u00f3 de la realitat s’anir\u00e0 fent m\u00e9s panor\u00e0mica i, per tant, m\u00e9s complexa”. Una complexitat que es despr\u00e8n dels fets, per damunt de tot. Pons no vol crear falses expectatives: “El que pret\u00e9n l’intel\u00b7lectual \u00e9s trobar una teoria -pr\u00f2pia o d’altres- que sigui capa\u00e7 de donar coher\u00e8ncia global a all\u00f2 que est\u00e0 passant en el m\u00f3n. El periodisme, en canvi, consisteix a intentar entendre, cada mat\u00ed, el m\u00f3n, i explicar-lo amb les m\u00ednimes ratlles, o amb les m\u00ednimes paraules, possibles. El periodista no es juga el seu prestigi si la realitat del que passa en el m\u00f3n desmenteix el punt de vista del qual parteix a l’hora d’intentar entendre’l”. Cal observar el segle XX des de dalt de l’escala de pintor, encara que es pateixi vertigen.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Som dins del segle XXI per\u00f2 encara no hem acabat d’entendre el segle XX, durant el qual hem nascut la majoria dels que som vius amb data d’avui. La cent\u00faria…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4951"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4951"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4951\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4951"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4951"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4951"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}