\t\t\t\tAvui i entre les noves generacions, la psicologia col\u00b7lectiva dels pobles no est\u00e0 de moda. No interessa saber qu\u00e8 han escrit els nostres savis sobre aquesta q\u00fcesti\u00f3, suposo que per un sentiment de superioritat propi de qui viu el present i tamb\u00e9 perqu\u00e8 s\u2019intueix que aquesta mena de valoracions sobre el car\u00e0cter general d\u2019una col\u00b7lectivitat t\u00e9 una base determinista i est\u00e0tica que no lliga gaire amb el sentit din\u00e0mic i obert que avui tenim de la nostra exist\u00e8ncia. La nostra societat actual est\u00e0 marcada per una entronitzaci\u00f3 ret\u00f2rica de l\u2019individualisme malgrat que el gregarisme \u00e9s l\u2019actitud que tot ho articula i que tot ho explica. Cada persona considera la seva vida com un relat original a la vegada que segueix \u2013sense adonar-se- corrents i tend\u00e8ncies globals amb una docilitat extraordin\u00e0ria. \u00c9s una paradoxa m\u00e9s d\u2019una societat on les lleis del mercat i del m\u00e0rqueting han acabat substituint els catecismes i les preguntes inc\u00f2modes que volien q\u00fcestionar-los.<\/p>\n
El complicat proc\u00e9s pol\u00edtic que ara viu Catalunya pot observar-se \u2013si se\u2019m permet- com un intent de clausurar totes les formulacions cl\u00e0ssiques sobre un suposat car\u00e0cter catal\u00e0 immutable. D\u2019alguna manera, l\u2019emerg\u00e8ncia del sobiranisme certifica que els paradigmes mil vegades repetits sobre la manera de ser dels catalans han quedat obsolets davant d\u2019unes generacions que no se senten vinculades a determinades constants hist\u00f2riques. Passi el que passi finalment en el terreny del desafiament pol\u00edtic, el sobiranisme ha operat culturalment com un agent agitador i transformador de la catalanitat. Sostinc que aquesta missi\u00f3 prepol\u00edtica del moviment sobiranista representa una veritable revoluci\u00f3 interna del pa\u00eds, un fenomen d\u2019una transcend\u00e8ncia que ara encara no podem copsar amb prou precisi\u00f3 perqu\u00e8 no tenim perspectiva i perqu\u00e8 es tracta d\u2019una realitat en expansi\u00f3.<\/p>\n
Qu\u00e8 \u00e9s all\u00f2 que ha entrat al crisi? Al meu parer, una idea de catalanitat articulada al voltant de la dial\u00e8ctica pactisme-ren\u00fancia i marcada per una incapacitat gen\u00e8tica per comprendre el poder, sempre compensada per un tarann\u00e0 mercantil que atorga prestigi a un poble que no serveix per a decidir sobre ell mateix. Jaume Vicens Vives va escriure que el primer ressort de la psicologia catalana \u00e9s \u201cla voluntat d\u2019\u00e9sser\u201d i aix\u00f2 explicaria perfectament la for\u00e7a i l\u2019arrelament del moviment sobiranista. Per\u00f2 el mateix Vicens Vives, en les l\u00ednies finals de Not\u00edcia de Catalunya<\/em>, es veu amb l\u2019obligaci\u00f3 de remarcar el que considera \u201cimpot\u00e8ncia coercitiva de Catalunya\u201d, un factor que que cal tenir en compte \u201cabans d\u2019engrescar-se en accions redemptores\u201d. Els catalans tenim voluntat de ser per\u00f2 \u2013ve a dir-nos el c\u00e8lebre historiador- no sabem convertir aquesta voluntat en poder i, per tant, hem de conjurar la temptaci\u00f3 de \u201cl\u2019enyor i la rebentada\u201d. Darrera d\u2019aquesta mirada, hi ha, \u00e9s clar, el drama del per\u00edode republic\u00e0, els errors i desunions del catalanisme i la trag\u00e8dia de la Guerra Civil.<\/p>\n Teoritzador efica\u00e7 de la tensi\u00f3 entre seny i rauxa, Vicens Vives escriu p\u00e0gines que avui podrien ser saquejades per aquells que volen que res no canvi\u00ef i que pretenen caricaturitzar un moviment pol\u00edtic i social ben plural, que funciona de baix cap a dalt. \u201cLlavors- apunta a Not\u00edcia de Catalunya<\/em>– som els homes de la flamarada i de les actituds extremistes. El nostre sentit d\u2019ironia falla i sortim al carrer devorats per un exc\u00e9s de pressi\u00f3 sentimental\u201d. La seva conclusi\u00f3 \u00e9s rotunda: \u201cL\u2019arrauxament \u00e9s la base psicol\u00f2gica de les accions subversives catalanes, la justificaci\u00f3 hist\u00f2rica del tot o res<\/em>, la negaci\u00f3 de l\u2019ideal de comprom\u00eds i pacte dictat pel seny col.lectiu\u201d. Per\u00f2 avui no \u00e9s la rauxa all\u00f2 que ha posat en marxa la contestaci\u00f3 als poders espanyols per construir un Estat catal\u00e0 independent, sin\u00f3 la decepci\u00f3. Una decepci\u00f3 d\u2019enormes proporcions. La base de la present i pac\u00edfica subversi\u00f3 catalana \u00e9s la constataci\u00f3 trista del frac\u00e0s de la via autonomista que es concreta en la sent\u00e8ncia del Tribunal Constitucional sobre l\u2019Estatut d\u2019Autonomia que el poble catal\u00e0 va aprovar en refer\u00e8ndum l\u2019any 2006. La decepci\u00f3 porta molts catalans a q\u00fcestionar-se de manera enraonada les seves premisses pol\u00edtiques, i aix\u00f2 passa de manera gradual, lluny del cop calent i la flamarada. El nou sobiranisme catal\u00e0 es basa en un esfor\u00e7 d\u2019objectivaci\u00f3 i documentaci\u00f3 dels greuges, una aspiraci\u00f3 explicativa que pret\u00e9n defugir l\u2019element purament emocional o sentimental.<\/p>\n Anem una mica m\u00e9s enrere en el temps. Francesc Camb\u00f3, a finals dels anys vint, va escriure aix\u00f2: \u201cA Catalunya, un grau accentuat de benestar ha afeblit les qualitats heroiques de la ra\u00e7a. Que hi ha caps calents i homes arrauxats, \u00e9s indubtable: els voluntaris de la guerra d\u2019\u00c0frica han tingut llurs continuadors en els voluntaris catalans que lluitaren a Fran\u00e7a en la Gran Guerra, i en els que, en gran nombre, s\u2019ha allistat en els rengles de la Legi\u00f3 Estrangera del Marroc. S\u00f3n, doncs, una excepci\u00f3. El gran nervi de la societat catalana \u00e9s la burgesia. I la burgesia no t\u00e9, en el segle XX, l\u2019esperit arrauxat que tingu\u00e9 fins a mitjan segle XIX\u201d. Qu\u00e8 veuria Camb\u00f3 avui, si pogu\u00e9s retornar d\u2019entre els morts? A comen\u00e7aments del segle XXI, el gran nervi de la societat catalana s\u00f3n les classes mitjanes, els sectors din\u00e0mics que sostenen el sistema de benestar amb el seu esfor\u00e7 i que se senten amena\u00e7ats per la crisi econ\u00f2mica. El sobiranisme mobilitza, precisament, una part important d\u2019aquestes classes mitjanes, que no acaben de sentir-se ben representades pels partits pol\u00edtics i que ja no tenen por, perqu\u00e8 cada cop tenen menys coses a perdre i se senten estafades. Aquestes classes mitjanes \u2013orfes des de molts punts de vista- no encaixen en un relat on el seny i la rauxa s\u00f3n categories antigues, material nom\u00e9s per a bastir maniobres de distracci\u00f3. Que certes elits empresarials hagin volgut aixecar la bandera del \u201cseny\u201d despr\u00e9s d\u2019anys de donar l\u2019esquena als interessos generals \u00e9s m\u00e9s que un s\u00edmptoma dels canvis profunds que viu la nostra societat. \u00c9s la plasmaci\u00f3 de la manca de visi\u00f3 de les classes dirigents del pa\u00eds.<\/p>\n Despr\u00e9s de la Guerra Civil, alguns autors, com Josep Ferrater Mora o Gaziel, van tornar a l\u2019assumpte de la psicologia dels catalans, com si el conflicte i la posterior vict\u00f2ria franquista poguessin il\u00b7luminar de manera m\u00e9s potent els laberints de la identitat catalana, sotmesa a les proves m\u00e9s dures d\u2019una hist\u00f2ria dissortada. El resum de Gaziel, en plena postguerra, \u00e9s fatalista i amarg: \u201cQuan les coses es posin malament i calgui rec\u00f3rrer a les armes, Castella s\u2019imposar\u00e0 sempre a Catalunya, perqu\u00e8, si hi ha trompades, l\u2019heroi \u00e9s qui mana. I, en els per\u00edodes de pau i treball, Catalunya no voldr\u00e0\u00a0 saber res dels llorers gloriosos, que no fan bullir l\u2019olla, i s\u2019estimar\u00e0 m\u00e9s, mil vegades, treballar de ferm, crear riquesa i fruir de la vida. Com l\u2019Amo i el Criat de Cervantes, l\u2019heroi va n\u00e9ixer per manejar l\u2019espasa; l\u2019antiheroi, per arrapar-se a les alforges tot seguit que el perill ha passat\u201d. Afortunadament, el m\u00f3n d\u2019ahir, basat principalment en l\u2019espasa, en les trompades i en l\u2019heroisme, est\u00e0 sent substitu\u00eft per un m\u00f3n basat en l\u2019extensi\u00f3 de la democr\u00e0cia, els drets humans i el protagonisme creixent de la ciutadania. Els catalans hem canviat perqu\u00e8 tot canvia. Ni m\u00e9s ni menys.<\/p>\n Som com qualsevol altre poble del m\u00f3n. La hist\u00f2ria no est\u00e0 escrita.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Avui i entre les noves generacions, la psicologia col\u00b7lectiva dels pobles no est\u00e0 de moda. No interessa saber qu\u00e8 han escrit els nostres savis sobre aquesta q\u00fcesti\u00f3, suposo que per…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7],"tags":[37],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4953"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4953"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4953\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4953"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4953"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4953"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}