\t\t\t\tHem passat de la met\u00e0fora de l’oasi a la de la casa de bojos. Catalunya \u00e9s, segons diversos pol\u00edtics, periodistes i opinadors, una societat malalta. Aix\u00f2 ho diuen, ho escriuen i ho repeteixen quan volen explicar i explicar-se el que est\u00e0 passant aqu\u00ed. O som una colla de nazis, o ens col\u00b7loquen la plantilla basca, o som dignes de tractament psiqui\u00e0tric, tot i que suposo que les tres categories no s\u00f3n excloents.<\/p>\n
Davant d’aquests subnivells d’argumentaci\u00f3 p\u00fablica hom sent vergonya aliena. Aix\u00f2 no passa a Esc\u00f2cia, on els contraris a la independ\u00e8ncia no consideren que els seus conciutadans que pensen votar s\u00ed el proper 18 de setembre siguin folls o idiotes. \u00c9s lamentable que persones responsables i amb estudis es dediquin a combatre les idees que no els agraden amb estrat\u00e8gies tan barroeres i tan inconsistents. Quan els independentistes catalans eren quatre se’ls menystenia perqu\u00e8 no eren possibilistes ni havien ent\u00e8s qu\u00e8 volia la majoria. Ara, quan l’independentisme de nou encuny ha estat assumit transversalment per sectors centrals de la societat, es diu que el fenomen \u00e9s resultat d’una “manipulaci\u00f3n sigilosa y astuta”, en paraules de Francesc de Carreras, que fa poc ha publicat un article sobre aquest tema a El Pa\u00eds<\/em>. O era una raresa o \u00e9s fruit del rentat de cervell; no es vol admetre que el sobiranisme \u00e9s un projecte tan respectable com mantenir una autonomia cada cop m\u00e9s buida, predicar un federalisme sense federalistes o demanar una tercera via que ning\u00fa de Madrid no planteja.<\/p>\n El professor i fundador del partit C’s afegeix que la situaci\u00f3 ve de lluny, que tot arrenca del 1980 i del primer govern Pujol, que va posar en marxa “una inteligente obra de ingenier\u00eda social cuyo objetivo ha sido el de transformar la mentalidad de la sociedad catalana con la finalidad de que sus ciudadanos se convenzan de que forman parte de una naci\u00f3n cultural, con una identidad colectiva muy distinta al resto de Espa\u00f1a, que solo podr\u00e1 sobrevivir como tal naci\u00f3n si dispone de un Estado independiente”. D’aquestes afirmacions se’n despr\u00e8n que Pujol sempre hauria estat un independentista encobert i que, des de fa m\u00e9s de trenta anys, tindria un pla secret de secessi\u00f3 que, finalment, hauria pogut aplicar mitjan\u00e7ant el seu hereu pol\u00edtic. I tamb\u00e9 se’n despr\u00e8n que els catalans -pobrets!- serien simples robots que haurien estat programats per un poder mal\u00e8fic. Us imagineu que jo escriv\u00eds el mateix sobre els que volen una Catalunya dins d’Espanya?<\/p>\n Quin panorama! Les persones que propugnen la independ\u00e8ncia no tenen capacitat de discerniment, s\u00f3n ninots en mans de governants conspiradors que -per reblar el clau- dominen la situaci\u00f3 gr\u00e0cies a les subvencions (sobretot ara que hi ha tants diners per repartir!); a m\u00e9s, com tothom sap, els governs de Gal\u00edcia, Andalusia, Madrid, Extremadura o Val\u00e8ncia no han subvencionat mai res. Perqu\u00e8 la fal\u00b7l\u00e0cia se sostingui cal oblidar sempre els fets reals: el final del nou Estatut a mans del TC, les pol\u00edtiques recentralitzadores del PSOE i del PP, l’asf\u00edxia financera de la Generalitat, les amenaces d’Aznar i les mentides de Zapatero…<\/p>\n El wishful thinking impregna bona part del discurs dels que volen combatre el projecte sobiranista. En comptes de parlar a partir de la realitat sobre la conveni\u00e8ncia -segons ells- de mantenir Catalunya dins del Regne d’Espanya, es dediquen a desfigurar un moviment que ha trencat totes les seves previsions. M’ho deia un empresari que es mou entre els que remenen les cireres: “Ni durant la transici\u00f3 havia tingut la sensaci\u00f3 que tinc ara: el que est\u00e0 passant no ho controlen els de dalt, \u00e9s una cosa de la gent”. Aquest conegut no s’enganya, sap quina \u00e9s la gran novetat del proc\u00e9s. Vet aqu\u00ed all\u00f2 que neguiteja certs elements, incapa\u00e7os d’admetre que el m\u00f3n no va per on ells havien previst. Madrid ha generat aquesta onada. Tant costa d’entendre?<\/p>\n Alguns creuen que caricaturitzar el sobiranisme el frenar\u00e0, per\u00f2 \u00e9s tot el contrari. Quan De Carreras afirma que “en Catalu\u00f1a ha habido unas redes clientelares y un sutil maccarthysmo que han inspirado miedo para as\u00ed comprar y vender voluntades” fa riure. Sobretot perqu\u00e8 el maccarthisme o cacera de bruixes als Estats Units durant els cinquanta va ser un cas extrem de persecuci\u00f3 policial, judicial i pol\u00edtica, a menys que aix\u00f2 faci refer\u00e8ncia a la dimissi\u00f3 for\u00e7ada del fiscal Rodr\u00edguez Sol per haver dit que \u00e9s bo escoltar la gent. Encara fa m\u00e9s riure que ho digui alg\u00fa que fa classes a la universitat p\u00fablica, escriu en diversos diaris, es mou entre les elits i va ser membre del Consell Consultiu de la Generalitat durant disset anys. Pel que fa a les xarxes clientelars, tots els partits que han governat, dins i fora de Catalunya, n’han tingut, aquest no \u00e9s pas un tret diferencial. I pel que fa als altaveus de qu\u00e8 disposa cada opci\u00f3, nom\u00e9s cal comptar -em basta una m\u00e0- quants mitjans defensen amb claredat el dret a decidir, per no dir la independ\u00e8ncia.<\/p>\n Nosaltres, els malalts, els que volem votar (i els que, m\u00e9s concretament, votarem s\u00ed-s\u00ed) agrair\u00edem que els partidaris d’una Catalunya dins d’Espanya deixin d’emprar la propaganda que ells mateixos difonen com a diagn\u00f2stic. Em recorden un guru que recomanava “la pr\u00f2pia orina com a medicina”. Si ho intenten, el debat ser\u00e0 m\u00e9s \u00fatil i ells entendran moltes coses.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Hem passat de la met\u00e0fora de l’oasi a la de la casa de bojos. Catalunya \u00e9s, segons diversos pol\u00edtics, periodistes i opinadors, una societat malalta. Aix\u00f2 ho diuen, ho escriuen…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4954"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4954"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4954\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4954"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4954"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4954"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}