\t\t\t\tEl Tribunal de Just\u00edcia de la Uni\u00f3 Europea ha dictat una sent\u00e8ncia segons la qual Google i altres motors de cerca a internet hauran de satisfer les demandes d’aquells ciutadans europeus que volen que es cancel\u00b7lin els enlla\u00e7os a informacions que consideren que els perjudiquen i\/o es relacionen amb episodis superats que ja no es corresponen amb el que \u00e9s i fa una determinada persona en el present, sempre que aquestes dades no tinguin inter\u00e8s p\u00fablic. Tot i que, en general, s’ha interpretat aquesta sent\u00e8ncia com una vict\u00f2ria de la privacitat, cal ser cautelosos: tots els experts han indicat que la seva aplicaci\u00f3 ser\u00e0 complicada i cada cas haur\u00e0 de ponderar-se d’acord amb les seves circumst\u00e0ncies.<\/p>\n
No s\u00f3c advocat i no puc, per tant, entrar en les subtilitats jur\u00eddiques de la sent\u00e8ncia del Tribunal de Luxemburg, per\u00f2 s\u00f3c ciutad\u00e0 i s\u00f3c periodista i professor de Periodisme, i aix\u00f2 fa que em preocupi especialment de la informaci\u00f3, dels drets i deures que la seva gesti\u00f3 representa, i de la relaci\u00f3 d’aquest b\u00e9 col\u00b7lectiu amb la qualitat de la democr\u00e0cia. Des d’aquest punt de vista, em demano el seg\u00fcent: la protecci\u00f3 solemne en el marc de la Uni\u00f3 Europea de l’anomenat dret a l’oblit eixampla o limita el terreny de joc democr\u00e0tic? Aquesta \u00e9s la q\u00fcesti\u00f3 pol\u00edticament rellevant.<\/p>\n
Alguns especialistes pensen que la sent\u00e8ncia contra Google fa prevaler el dret a l’honor sobre el dret a la informaci\u00f3 mentre d’altres, com el director de l’Ag\u00e8ncia Espanyola de Protecci\u00f3 de Dades (AEPD), Jos\u00e9 Luis Rodr\u00edguez, mant\u00e9 que no canviar\u00e0 res fonamental perqu\u00e8 no afectar\u00e0 ni la llibertat d’expressi\u00f3 ni la d’informaci\u00f3. Rodr\u00edguez adverteix -\u00e9s bo que ho faci- que el terme dret a l’oblit “\u00e9s molt equ\u00edvoc” perqu\u00e8 sembla prometre que podrem esborrar informaci\u00f3 com qui demana una pizza per tel\u00e8fon, extrem que no t\u00e9 res a veure amb la realitat. Qui t\u00e9 ra\u00f3? At\u00e8s que la moral de Google s’adapta a tota mena de r\u00e8gims (tamb\u00e9 als que apliquen la censura sistem\u00e0tica) no em deixa de sorprendre que la multinacional hagi parlat d’una decisi\u00f3 injusta que q\u00fcestiona “la neutralitat i la transpar\u00e8ncia del cercador”. Fa temps que ens afaitem.<\/p>\n
Els meus dubtes augmenten. No s\u00e9 si he de celebrar la sent\u00e8ncia o inquietar-me. Sobretot perqu\u00e8 comparo la teoria amb la realitat. No us enganyeu: el dret a l’oblit \u00e9s tamb\u00e9 una expressi\u00f3 m\u00e9s del poder que t\u00e9 cada individu i cada grup social. Si b\u00e9 \u00e9s cert que els rastres que deixem a la xarxa s\u00f3n molt dif\u00edcils d’esborrar, \u00e9s segur que, si disposeu de diners i d’una posici\u00f3 de poder, ho tindreu m\u00e9s b\u00e9 per cancel\u00b7lar, bloquejar, amagar o restringir aquelles dades vostres que us poden amargar el dia. Hi ha equips molt competents d’advocats, enginyers, inform\u00e0tics i altres professionals que es dediquen -sense fer soroll- a vigilar atentament la reputaci\u00f3 que hom pugui tenir en la perillosa selva digital. Si no em creieu, podeu fer una prova ben senzilla: realitzeu cerques de personatges veritablement poderosos (excepte pol\u00edtics, que no tenen m\u00e9s remei que jugar a despullar-se per evitar mals majors) i descobrireu que us resulta m\u00e9s complicat que no us pens\u00e0veu trobar aquelles frases o aquelles imatges compromeses que farien furor si es divulguessin. \u00d2bviament, sempre es pot escapar alguna dada lletja, per\u00f2 s’esmercen molts recursos di\u00e0riament a evitar disgustos. Diguem -sense exagerar- que la privacitat \u00e9s, sobretot, per a qui se la pot pagar, com passa fora de la xarxa. Com ha passat sempre. Siguem positius, malgrat tot: el Tribunal de Just\u00edcia de la UE trenca, aparentment, aquest privilegi d’unes elits. L’home del carrer tamb\u00e9 t\u00e9 honor.<\/p>\n
Pel que fa a la feina dels periodistes, la sent\u00e8ncia pot tenir un impacte indubtable. No podrem confiar tant en cercadors i agregadors a l’hora d’elaborar una not\u00edcia. Haurem de tornar als arxius, digitalitzats o f\u00edsics, per documentar -per exemple- que aquell que ara va de sant era, fa quinze anys, un bandarra considerable. Gr\u00e0cies a aquestes novetats, alguns descobriran la m\u00e0gia dels papers esgrogue\u00efts on reposa una veritat que fa d\u00e8cades que dorm enmig de la pura indifer\u00e8ncia. Tornar al carrer sempre \u00e9s saludable. La paradoxa \u00e9s que Google haur\u00e0 de fer cas dels tribunals mentre els editors dels webs que continguin les dades motiu de demanda d’un particular no estaran obligats a sotmetre’s a aquest dret a l’oblit, perqu\u00e8 aix\u00f2 -en la majoria dels casos- representaria un exercici digne de comissaris estalinistes. Per entendre’ns: l’hemeroteca de La Vanguardia -accessible amb un clic- no es pot corregir a gust del personal, \u00e9s l’empremta de moltes \u00e8poques i aquesta \u00e9s la seva gr\u00e0cia.<\/p>\n
El professor Josep Llu\u00eds Mic\u00f3 ha escrit que “bona part dels ciutadans encara no t\u00e9 una idea clara sobre quin \u00e9s el valor de la seva intimitat, per la qual cosa ignora amb qui comparteix certs aspectes de la seva vida explicats alegrement mitjan\u00e7ant el teclat de l’ordenador o el tel\u00e8fon”. Aquesta inconsci\u00e8ncia exhibicionista que ens distingeix no impedeix, tanmateix, invocar el dret a l’oblit, pensant que posar barreres digitals a certes informacions \u00e9s igual que decretar l’amn\u00e8sia entre els nostres ve\u00efns, una ingenu\u00eftat digna d’aquesta \u00e8poca. La mateixa \u00e8poca gloriosa en la qual algun ministre vol censurar la xarxa quan n’hi hauria prou d’exigir que la Fiscalia fes la seva feina.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El Tribunal de Just\u00edcia de la Uni\u00f3 Europea ha dictat una sent\u00e8ncia segons la qual Google i altres motors de cerca a internet hauran de satisfer les demandes d’aquells ciutadans…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,11],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4956"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4956"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4956\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4956"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4956"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4956"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}