\t\t\t\tTinc la sensaci\u00f3 que en mat\u00e8ria de cartells electorals anem cap enrere com els crancs. Accepto les trampes de la mem\u00f2ria per\u00f2 em sembla que, fa uns anys, la propaganda per demanar el vot tenia una mica m\u00e9s de gr\u00e0cia. Per exemple, quan jo era una criatura, el PSUC feia uns cartells sensacionals, amb molta grapa, com aquell de “Mis manos: mi capital”, del 1977. Actualment, el sector ha perdut molt, com va quedar pal\u00e8s en la campanya dels darrers comicis catalans. Per\u00f2 jo em pensava que el terrible cartell d’Artur Mas amb els bra\u00e7os oberts seria una mena de vacuna que -un cop assumit l’error- corregiria les ocurr\u00e8ncies dels professionals del ram i, sobretot, dels caps de campanya. A la vista de la cartelleria que estem patint aquests dies, s\u00f3c pessimista: anem a pitjor. O passa que els cracs de la propaganda pol\u00edtica tamb\u00e9 han marxat del pa\u00eds, com els joves de m\u00e9s talent cient\u00edfic.<\/p>\n
Ni Tremosa ni Terricabras es mereixen el cartell de tot a cent on els han empresonat, tot i que, al costat de Javi L\u00f3pez, ambd\u00f3s poden respirar tranquils. El candidat socialista sembla a punt de protagonitzar un remake de la pel\u00b7l\u00edcula El resplandor<\/em>, per\u00f2 el ve\u00ed del tercer segona em diu que li recorda m\u00e9s aviat aquella altra cinta titulada Los ni\u00f1os del ma\u00edz<\/em>. Ciudadanos, amb Nart entre Girauta i Carolina Punset en el cartell, evoca -com b\u00e9 ha notat el col\u00b7lega Pipo Serrano- la publicitat d’alguna pel\u00b7l\u00edcula familiar dels anys setanta o vuitanta, ideal per fer la becaina de diumenge. A Catalunya, nom\u00e9s aprovaria el cartell d’ICV, perqu\u00e8 funciona perfectament per al que pret\u00e9n: donar una imatge contempor\u00e0nia, refor\u00e7ar la parr\u00f2quia ecosocialista i suggerir que el candidat Urtasun est\u00e0 disposat, si cal, a trepitjar els escenaris del Primavera Sound o fer un cameo en una teles\u00e8rie de TV3 adre\u00e7ada a dones urbanes de quaranta anys.<\/p>\n Poc es pot dir de l’art propagand\u00edstic del PP i del PSOE en aquesta campanya, m\u00e9s enll\u00e0 de subratllar que el blau on han submergit el dibuix de Ca\u00f1ete ens connecta amb un espot de piscines i que el cartell on apareix Valenciano \u00e9s id\u00e8ntic a centenars de portades de les revistes Telva<\/em> o M\u00eda<\/em>. M\u00e9s enll\u00e0 del material impr\u00e8s, el millor anunci radiof\u00f2nic que he pogut escoltar \u00e9s el del gran Vidal-Quadras com a candidat de Vox: el seu missatge arrenca afirmant en to solemne que l’han expulsat del PP i que ell \u00e9s una v\u00edctima de Pujol i Aznar; l’he trobat tan bo que, en un primer moment, em pensava que es tractava d’una par\u00f2dia realitzada per alguna altra formaci\u00f3, potser per un grup testimonial -tipus Partido Humanista- dels que ofereixen anuncis casolans molt apreciats pels malalts -com jo- d’aquestes coses.<\/p>\n On ha anat a parar la creativitat electoral? El darrer artista fou Ruiz-Mateos, que va resultar escollit -no \u00e9s cap broma- eurodiputat l’any 1989.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Tinc la sensaci\u00f3 que en mat\u00e8ria de cartells electorals anem cap enrere com els crancs. Accepto les trampes de la mem\u00f2ria per\u00f2 em sembla que, fa uns anys, la propaganda…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4958"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4958"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4958\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4958"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4958"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4958"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}