\t\t\t\t<\/p>\n
Primer. Twitter no \u00e9s el problema ni tampoc \u00e9s el canal m\u00e9s perill\u00f3s de difusi\u00f3 d’insults, cal\u00famnies, amenaces i expressions carregades de viol\u00e8ncia. \u00c9s molt m\u00e9s preocupant el que donen habitualment alguns diaris (de paper i digitals), algunes emissores de r\u00e0dio i algunes cadenes de televisi\u00f3. Per exemple, el Govern de Catalunya ha posat den\u00fancies contra Intereconom\u00eda i 13TV per incitaci\u00f3 a l’odi; cal recordar que 13TV t\u00e9 com a principal accionista la Confer\u00e8ncia Episcopal Espanyola, els bisbes, la missi\u00f3 dels quals sembla que ha de ser predicar la pau i la conviv\u00e8ncia. El que fa que Twitter estigui al centre del debat \u00e9s l’anonimat de molts usuaris, la rapidesa amb qu\u00e8 vehicula discussions p\u00fabliques, aix\u00ed com el paper suposadament neutral de l’empresa nord-americana que administra i ordena el tr\u00e0nsit en aquest carrer virtual i universal.<\/p>\n
La democr\u00e0cia demana llibertat d’expressi\u00f3, i la llibertat d’expressi\u00f3 exigeix -com tota llibertat- un sentit profund de la responsabilitat. Aix\u00f2 \u00e9s aix\u00ed quan escrivim en un diari, quan truquem a un programa radiof\u00f2nic o quan ens posem a fer piulades. Podem afegir que la democr\u00e0cia es basa en el fet que els ciutadans siguem capa\u00e7os de fer debats a cara descoberta, cosa que voldr\u00e0 dir que ens reconeixem els uns als altres, i que no tenim por de les repres\u00e0lies dels poders. \u00c9s en les dictadures i els r\u00e8gims sense garanties on \u00e9s comprensible que les persones amaguin la seva identitat per protegir-se. Amb tot, cal acceptar que hi ha usuaris que donen noms falsos a Twitter, i que alguns d’aquests (com tamb\u00e9 alguns dels que posen nom i cognoms) es dediquen a l’atac sistem\u00e0tic contra persones i col\u00b7lectius de tota mena. La novetat \u00e9s que Twitter ha donat un altaveu a molta gent que no en tenia: ciutadans responsables que diuen coses dignes de ser llegides i elements destructius que nom\u00e9s busquen la provocaci\u00f3 i el soroll.<\/p>\n
Segon. Cal felicitar el ministre de l’Interior perqu\u00e8 es preocupa per l’allau de missatges t\u00f2xics o delictius a Twitter, per\u00f2 cal demanar-se si no ho podia fer molt abans, i no precisament despr\u00e9s d’un assassinat on la v\u00edctima i les presumptes autores s\u00f3n militants del seu partit i enmig d’una campanya electoral. Fa molt de temps que les xarxes socials i els mitjans convencionals donen acollida a expressions que haurien de mobilitzar d’ofici la Fiscalia, amb v\u00edctimes d’ideologies, sensibilitats i or\u00edgens molts diversos. En tot cas, \u00e9s bo que els miserables que utilitzen les xarxes socials per fer mal siguin perseguits amb tots els instruments legals a l’abast, per\u00f2 cal evitar la criminalitzaci\u00f3 de Twitter aix\u00ed com l’estigmatitzaci\u00f3 de tots aquells que exerceixen la cr\u00edtica des d’aquest canal. La democr\u00e0cia sense el dret a la cr\u00edtica dels poders no \u00e9s democr\u00e0cia. Un ministre que va cometre el greu error de comparar l’avortament amb ETA hauria de ser molt prudent i hauria de fer un esfor\u00e7 per separar el gra de la palla. Una cosa s\u00f3n els delinq\u00fcents i una altra s\u00f3n els que diuen coses que ens poden desagradar.<\/p>\n
Tercer. Tot el que \u00e9s important a la vida exigeix que filem molt prim. Quina \u00e9s la ratlla entre l’expressi\u00f3 que ens of\u00e8n o que \u00e9s moralment inacceptable i l’expressi\u00f3 que pot considerar-se un delicte? Si aquesta fos una q\u00fcesti\u00f3 senzilla, els fiscals, els jutges i els advocats no tindrien gaire feina. Com a modesta v\u00edctima d’insults i cal\u00famnies en mitjans convencionals i a les xarxes socials, he pensat algunes vegades en aquesta subtil difer\u00e8ncia.<\/p>\n
Intentem fer avan\u00e7ar una mica el debat. Ian Buruma, un holand\u00e8s que ha viscut a mig m\u00f3n, d\u00f3na com a premissa una idea amb la qual molts podem estar d’acord: “Si tothom pogu\u00e9s afirmar-ho tot, sense pensar en les conseq\u00fc\u00e8ncies, ja no podria existir una societat civilitzada. La pregunta \u00e9s fins a quin punt la llibertat ha de ser limitada, per quines raons i de quina manera”. A Europa confiem que la coerci\u00f3 de l’Estat i l’autoregulaci\u00f3 serveixin, ben combinades, per fer possible una veritable i lliure discussi\u00f3 democr\u00e0tica. Els pa\u00efsos de la Uni\u00f3 Europea s’han comprom\u00e8s a lluitar contra el racisme, la xenof\u00f2bia i l’antisemitisme, tamb\u00e9 quan no es tracta de fets sin\u00f3 d’opinions. Gr\u00e0cies a aix\u00f2, diverses associacions jueves i comunitats israelianes han pogut presentar una den\u00fancia per 17.692 tuits antisemites difosos despr\u00e9s de la vict\u00f2ria del Maccabi sobre el Reial Madrid en la Copa d’Europa de b\u00e0squet. \u00c9s una iniciativa important que, de passada, posa el dit a la nafra d’una de les febleses m\u00e9s alarmants de la cultura pol\u00edtica espanyola d’avui.<\/p>\n
Quart. El 30 de novembre del 2005, Luis Mar\u00eda Anson va escriure un article a La Raz\u00f3n on deia aix\u00f2: “A los j\u00f3venes que se emocionan contemplando Hoy no me puedo levantar les tocan las pelotas los pol\u00edticos inanes de la permanente verborrea, los enga\u00f1os de Zapatero y los meapilas que inciensan el Estatuto nazi de Catalu\u00f1a”.<\/p>\n
Observeu que, en aquell moment, abans de la crescuda de l’independentisme posterior al 2010, el que era titllat de nazi era el nou Estatut, llei org\u00e0nica de l’Estat i moderada tercera via per encaixar la naci\u00f3 catalana al Regne d’Espanya. I observeu, aix\u00ed mateix, que l’odi contra els catalans no ha sorgit amb les xarxes socials, \u00e9s vell com les m\u00f2mies. No em consta, per cert, que la Fiscalia sort\u00eds en defensa de l’Estatut.<\/p>\n<\/div>\n
\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Primer. Twitter no \u00e9s el problema ni tampoc \u00e9s el canal m\u00e9s perill\u00f3s de difusi\u00f3 d’insults, cal\u00famnies, amenaces i expressions carregades de viol\u00e8ncia. \u00c9s molt m\u00e9s preocupant el que donen…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4959"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4959"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4959\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4959"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4959"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4959"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}