\t\t\t\tNo us conformeu amb el m\u00e9s f\u00e0cil. Hi ha moltes maneres de llegir els resultats de les darreres eleccions europees. Es pot fer parlant d’esquerres i de dretes, es pot fer distingint partits grans i partits petits, es pot fer separant forces d’\u00e0mbit estatal i forces d’\u00e0mbit auton\u00f2mic, es pot fer (a Catalunya) comparant sobiranistes i unionistes, es pot fer posant la ratlla entre partits del sistema i partits sorgits (aparentment) fora del sistema… Jo proposo anar m\u00e9s enll\u00e0, amb el vostre perm\u00eds. Abans, per\u00f2, recordem la foto que ara tenim: si es miren les dades de les urnes espanyoles, s’arriba a la conclusi\u00f3 -i aix\u00ed ho ha certificat tothom- que el bipartidisme s’ha enfonsat i que augmenten opcions que q\u00fcestionen el mapa de partits forjat durant la transici\u00f3, sustentat en el control\/repartiment de l’Estat per part del PSOE i del PP. Si tanquem encara m\u00e9s el focus i analitzem les paperetes dipositades pels catalans, confirmem un fenomen que fa temps que veiem: la profunda transformaci\u00f3 del mapa catal\u00e0 de partits, sempre diferent -des del 1977- del mapa general espanyol, com correspon l\u00f2gicament -es reconegui o no- a la naci\u00f3 pol\u00edtica (no nom\u00e9s cultural) que \u00e9s Catalunya.<\/p>\n
La meva proposta \u00e9s que, tenint en compte tot aix\u00f2, analitzem els vots a partir d’un esquema diferent, que consisteix a distingir entre vella i nova pol\u00edtica. Salvador Card\u00fas escrivia ahir en aquestes p\u00e0gines que els resultats de diumenge “ens haurien de d’obligar a repensar les categories de classificaci\u00f3 pol\u00edtica que transposem massa autom\u00e0ticament dels espais estatals a l’europeu”. T\u00e9 molta ra\u00f3. Alhora, tanmateix, sostinc que l’antagonisme entre el vell i nou permet explicar moltes de les coses que passen avui arreu de la UE. El fet que Catalunya sigui ara una mena de laboratori democr\u00e0tic, on es d\u00f3na una pugna pac\u00edfica entre vella i nova pol\u00edtica (que se solapa, com he escrit altres vegades, amb una lluita postmoderna pel poder entre elits tradicionals i noves classes mitjanes empobrides), ajuda a interpretar alguns moviments que es donen a Espanya i en altres Estats europeus.<\/p>\n
Les enquestes ho diuen i els darrers comicis ho han confirmat: la gent no confia en la pol\u00edtica de sempre. La vella pol\u00edtica \u00e9s tamb\u00e9 pol\u00edtica envellida i sota sospita. Fa uns mesos, els que parl\u00e0vem de la crisi del sistema democr\u00e0tic espanyol \u00e9rem titllats d’exagerats, tot i que la suma d’avaries de gran profunditat no fa m\u00e9s que abonar aquesta tesi. La crisi del sistema que va quedar escrit en la Constituci\u00f3 del 1978 \u00e9s, principalment, una crisi de mediaci\u00f3 entre les capes centrals de la ciutadania i els seus representants professionals (pol\u00edtics, alts funcionaris i mitjans de comunicaci\u00f3). Si parlem amb paraules m\u00e9s planeres, aix\u00f2 significa una crisi de credibilitat aguda i creixent dels que han de defensar l’inter\u00e8s general. I, per tant, una extensi\u00f3 de la desconfian\u00e7a.<\/p>\n
El bon amic Albert S\u00e1ez ha dit, encertadament, que aquestes eleccions europees, a Espanya, les han perdut l’Ibex 35 i els seus propagandistes, que \u00e9s una manera efica\u00e7 d’explicar que la ciutadania fa massa temps que nota que els nostres representants democr\u00e0tics treballen m\u00e9s per encaixar els interessos dels de dalt en la llei que els interessos dels de baix en la just\u00edcia. Quan escric “dels de dalt” em refereixo al segment privilegiat de les elits econ\u00f2miques que, en connexi\u00f3 amb els sectors regulats i en sintonia amb els partits dominants, obtenen grans beneficis i molta influ\u00e8ncia, amb un risc esc\u00e0s i molt poca predisposici\u00f3 a acceptar canvis. Per a l’assalariat, per al petit empresari, per al professional, la suma de crisi econ\u00f2mica, corrupci\u00f3, incompliment de promeses i menyspreu dels instal\u00b7lats s’ha fet cada cop m\u00e9s insuportable.<\/p>\n
Per\u00f2 la nova pol\u00edtica no \u00e9s un tot homogeni. Dins la nova pol\u00edtica hi ha de tot, a Europa, a Espanya i a Catalunya. A vegades, algunes formacions presumptament noves s\u00f3n, en realitat, projectes antics (fins i tot arnats o amb figures que fa moltes d\u00e8cades que viuen de la pol\u00edtica) que es basen en el maquillatge i l’oportunisme. Dins la nova pol\u00edtica tamb\u00e9 hi ha populisme, \u00f2bviament. Com hi ha populisme -i en dosis no sempre digeribles- en la vella pol\u00edtica de sempre, una tara de la qual no se salva pr\u00e0cticament cap oferta electoral. Per\u00f2 no tota la nova pol\u00edtica pivota sobre el populisme ni tots els populismes s\u00f3n iguals, si b\u00e9 comparteixen alguns trets b\u00e0sics, com ara reduir la complexitat dels problemes, prometre solucions immediates i, sobretot, vendre autenticitat mitjan\u00e7ant un canvi de llenguatge que prov\u00e9 de la incorrecci\u00f3 pol\u00edtica. Aquest darrer punt \u00e9s molt important i explica l’atractiu principal de dos formacions en al\u00e7a: Podem i UPyD, molt diferents entre si, per\u00f2 coincidents a l’hora de presentar-se com l’eina que pot trencar la crosta.<\/p>\n
Quina \u00e9s la frontera entre el populisme, el regeneracionisme i el reformisme radical? Quina \u00e9s la difer\u00e8ncia entre la creaci\u00f3 de nous partits\/moviments en xarxa i la simple c\u00f2pia tunejada dels partits tradicionals? Fins a quin punt les noves forces poden capgirar o influir en les pol\u00edtiques m\u00e9s importants? Quins s\u00f3n els vasos comunicants entre la vella i la nova pol\u00edtica? Quin \u00e9s el preu de la nova pol\u00edtica per poder perdurar? Caldr\u00e0 observar cada gest atentament.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
No us conformeu amb el m\u00e9s f\u00e0cil. Hi ha moltes maneres de llegir els resultats de les darreres eleccions europees. Es pot fer parlant d’esquerres i de dretes, es pot…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4962"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4962"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4962\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4962"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4962"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4962"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}