{"id":4963,"date":"2014-05-30T00:00:43","date_gmt":"2014-05-29T23:00:43","guid":{"rendered":"https:\/\/www.francescmarcalvaro.cat\/?p=2924"},"modified":"2014-05-30T00:00:43","modified_gmt":"2014-05-29T23:00:43","slug":"isaac-borojovich-i-el-silenci","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2014\/05\/30\/isaac-borojovich-i-el-silenci\/","title":{"rendered":"Isaac Borojovich i el silenci"},"content":{"rendered":"<p>\t\t\t\tT\u00e9 86 anys i \u00e9s un supervivent dels camps d&#8217;extermini creats per Hitler. Una de les \u00faltimes persones que poden dir &#8220;jo hi vaig ser&#8221;. Un dels pocs testimonis encara vius d&#8217;un horror sense comparaci\u00f3 possible, \u00fanic en totes les seves dimensions, incomprensible en sentit literal. Abans d&#8217;ahir a la tarda, vam tenir l&#8217;enorme privilegi de con\u00e8ixer-lo i escoltar-lo en directe, durant un acte celebrat a la seu de la Conselleria de Governaci\u00f3 sota els auspicis del Memorial Democr\u00e0tic. Vam tenir l&#8217;honor d&#8217;abra\u00e7ar Isaac Borojovich, lluitador enamorat de la vida que va poder salvar-se de la destrucci\u00f3 planificada dels jueus d&#8217;Europa portada a terme pel r\u00e8gim nazi.<\/p>\n<p>El que ens aplegava era la presentaci\u00f3 del llibre que l&#8217;amic, professor i excel\u00b7lent investigador David Serrano Blanquer ha escrit sobre la perip\u00e8cia d&#8217;un nen jueu que va fer-se home enmig de la barb\u00e0rie industrial dels camps de la mort, <em>Isaac Borojovich y la memoria uruguaya de la Sho\u00e1<\/em> (Trilce), un volum que haurien de tenir tots els professors de secund\u00e0ria per anar eliminant tanta ignor\u00e0ncia acumulada al nostre pa\u00eds sobre aquest assumpte. Serrano ha fet -i molt b\u00e9- una tasca dif\u00edcil: ajudar Borojovich a sortir del seu esp\u00e8s silenci per oferir el seu record a les noves generacions. El silenci va ser la norma. Aquest supervivent, igual que d&#8217;altres, no va comen\u00e7ar a parlar de l&#8217;Holocaust fins que ja era molt gran, de tal manera que la majoria dels seus amics i coneguts a Montevideo desconeixien que l&#8217;incansable i anim\u00f3s Isaac havia conegut l&#8217;infern. Per qu\u00e8 no ho va explicar? &#8220;Perqu\u00e8 mai no m&#8217;ho van preguntar&#8221;, respon avui, amb menys ironia del que sembla.<\/p>\n<p>Al costat de Serrano, del director del Memorial Democr\u00e0tic, Jordi Palou, i d&#8217;un servidor, Borojovich va prendre la paraula i a tots els presents se&#8217;ns va fer petit el cor. Comen\u00e7a evocant el seu naixement a Svir, una petita localitat llavors en territori polon\u00e8s, i aviat ens fa entrar als camps d&#8217;extermini. El supervivent parla tranquil, sense afectacions dram\u00e0tiques, ni tan sols quan ha d&#8217;explicar-nos la p\u00e8rdua de la seva germana i del seu pare, o la retrobada, poc abans de l&#8217;alliberament, amb la seva mare. Va passar d\u00e8cades tancat en una bombolla de silenci i ara, quan l&#8217;ha trencada, ofereix un verb que \u00e9s funcional, gaireb\u00e9 neutre. &#8220;Per comprendre aix\u00f2 cal haver-hi estat&#8221;, afegeix el testimoni despr\u00e9s de conduir-nos fins al l\u00edmit, on el detall inversemblant descobreix la veritat m\u00e9s descarnada.<\/p>\n<p>El 15 d&#8217;abril del 1945, els aliats van alliberar Bergen-Belsen, el darrer camp on havien traslladat Isaac. Ens explica que cada any celebra aquesta data com si fos un segon aniversari. Observo el seu rostre i encara hi veig el nen que va plantar cara a la mort. &#8220;Vaig sortir del camp per\u00f2 sempre portar\u00e9 el camp dins meu&#8221;, repeteix.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>T\u00e9 86 anys i \u00e9s un supervivent dels camps d&#8217;extermini creats per Hitler. Una de les \u00faltimes persones que poden dir &#8220;jo hi vaig ser&#8221;. Un dels pocs testimonis encara&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4963"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4963"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4963\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4963"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4963"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4963"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}