\t\t\t\tFa dies que no puc treure’m del cap, arran del conflicte de Can Vies, l’impacte que em produeix comprovar, un cop m\u00e9s, que a Catalunya hi ha poc sentit d’Estat, la qual cosa \u00e9s paradoxal en una societat una part important de la qual es mobilitza per aconseguir un Estat propi independent. Molts volem construir un nou Estat, millor que el que avui sostenim amb els nostres impostos per\u00f2, alhora, el nostre sentit d’Estat \u00e9s prim, esc\u00e0s, feble i vacil\u00b7lant. Quan escric “sentit d’Estat” vull dir sentit institucional i del que representa el poder que prov\u00e9 de les urnes. La pol\u00edtica en tant que art de governar a partir de l’inter\u00e8s general no pot existir sense un sentit profund de les institucions, i aix\u00f2 interessa les forces pol\u00edtiques de qualsevol color, fins i tot aquelles que fan un discurs m\u00e9s cr\u00edtic, un cop accepten participar en els circuits convencionals.<\/p>\n
\u00d2bviament, no demano ni espero sentit d’Estat per part dels okupes ni per part de certs sectors que basen la seva ra\u00f3 de ser a impugnar de manera general i frontal la democr\u00e0cia representativa i el capitalisme; aquests grups aspiren a substituir -no pas a reformar- el sistema actual per una altra forma d’organitzaci\u00f3 col\u00b7lectiva i, en el seu marc d’interpretaci\u00f3, el meu article no t\u00e9 sentit, si no \u00e9s per palesar que la majoria de periodistes som “enemics” que cal combatre. Tampoc espero sentit d’Estat dels v\u00e0ndals -que distingeixo dels grups alternatius encara que aquests no condemnin la viol\u00e8ncia dels primers- que aprofiten una situaci\u00f3 determinada per executar la seva cerim\u00f2nia de caos i destrucci\u00f3.<\/p>\n
A qui demano sentit d’Estat? En primer lloc, a les autoritats municipals que -em sembla indiscutible- no han actuat amb la visi\u00f3, la compet\u00e8ncia i la coher\u00e8ncia necess\u00e0ries en una crisi d’aquest tipus. Que els interlocutors de Can Vies no hagin acceptat les ofertes de l’Ajuntament, que el jutge vagi al seu aire o que l’oposici\u00f3 no col\u00b7labori no s\u00f3n factors que puguin explicar completament la gesti\u00f3 err\u00e0tica del govern municipal, els canvis inesperats de criteri i l’aplicaci\u00f3 de decisions que han perdut de vista l’inter\u00e8s general i han afeblit terriblement l’autoritat de l’alcalde i del consistori davant dels ve\u00efns. Si jo fos de Sants, avui em sentiria com un ciutad\u00e0 de segona al costat dels okupes de Can Vies.<\/p>\n
En segon lloc, no \u00e9s propi de qui t\u00e9 sentit d’Estat que el director general d’un cos policial com els Mossos d’Esquadra plegui del c\u00e0rrec enmig d’una crisi important d’ordre p\u00fablic a la capital catalana. En pol\u00edtica, els temps i l’oportunitat ho s\u00f3n tot i cal concloure que hi havia molts altres dies -abans o despr\u00e9s d’aquest episodi- per procedir al relleu del m\u00e0xim responsable pol\u00edtic de la policia auton\u00f2mica. El conseller Espadaler hauria d’haver-ho tingut molt en compte. Amb ra\u00f3, l’alcalde Trias va queixar-se d’aquesta decisi\u00f3, tot i que tampoc \u00e9s gaire normal (ni de gaire sentit d’Estat) que el regidor del districte de Sants-Montju\u00efc subratll\u00e9s diverses vegades que l’actuaci\u00f3 dels Mossos en comen\u00e7ar el desallotjament de Can Vies no era cosa de l’equip municipal.<\/p>\n
En tercer lloc, no quadra amb un partit present al Parlament i a diversos ajuntaments no condemnar la viol\u00e8ncia vand\u00e0lica o posar al mateix nivell aquesta i la utilitzaci\u00f3 de la for\u00e7a leg\u00edtima per part del cos de Mossos. Entenc que la CUP no vol enemistar-se amb les seves bases i que el seu \u00e8xit rau, sobretot, a emprar un llenguatge diferent de la resta de formacions, per\u00f2 la seva ret\u00f2rica sobre el vandalisme \u00e9s tan antiga com la dels que volen criminalitzar David Fern\u00e0ndez per mostrar una sand\u00e0lia a un banquer que menteix. Es pot sostenir l’exist\u00e8ncia de viol\u00e8ncies estructurals sense haver de passar de puntetes sobre les accions dels practicants d’una guerrilla urbana que fa molt de mal al pa\u00eds, comen\u00e7ant pels barris populars on actua. Tamb\u00e9 a la CUP hem d’exigir-li sentit d’Estat, sense caure en paternalismes condescendents. Des del moment en qu\u00e8 la CUP es posa al costat de CiU, ERC i ICV en l’acord per la data i la pregunta de la consulta suposo que assumeix -ho digui o no- que perdr\u00e0 la seva “puresa original”, per contribuir a un objectiu hist\u00f2ric, amb veritable sentit d’Estat.<\/p>\n
La llista que il\u00b7lustra la nostra manca preocupant de sentit d’Estat podria ser m\u00e9s llarga i abonaria les tesis dels que consideren la societat catalana com una col\u00b7lectivitat incapa\u00e7 d’autogovernar-se. En aquestes, va ser significatiu veure a la tele una soci\u00f2loga (que va formar part de l’Ajuntament barcelon\u00ed durant els governs d’esquerres) fent l’apologia acr\u00edtica de Christiania, el parc tem\u00e0tic dels okupes ubicat en un dels barris de moda de Copenhaguen, com a soluci\u00f3 a les demandes de Can Vies; escoltant aix\u00f2 vaig certificar la crisi de referents dels qui, durant d\u00e8cades, s’han atribu\u00eft el monopoli del progressisme. En aquest context de psicodrama tribal, no em va estranyar que el Govern espanyol desplac\u00e9s a Catalunya efectius de la policia estatal.<\/p>\n
Siguem autocr\u00edtics: necessitem sentit d’Estat amb urg\u00e8ncia, abans del 9-N. En aquesta q\u00fcesti\u00f3, enyoro la vella cultura del PSUC dels setanta (recordeu els serveis d’ordre a les manifestacions de la transici\u00f3), una actitud que sembla haver-se esfumat dins la faramalla postmoderna. A veure si ens posem les piles.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Fa dies que no puc treure’m del cap, arran del conflicte de Can Vies, l’impacte que em produeix comprovar, un cop m\u00e9s, que a Catalunya hi ha poc sentit d’Estat,…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,11,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4965"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4965"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4965\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4965"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4965"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4965"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}