{"id":4966,"date":"2014-06-06T00:00:24","date_gmt":"2014-06-05T23:00:24","guid":{"rendered":"https:\/\/www.francescmarcalvaro.cat\/?p=2935"},"modified":"2014-06-06T00:00:24","modified_gmt":"2014-06-05T23:00:24","slug":"de-normandia-a-barcelona","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2014\/06\/06\/de-normandia-a-barcelona\/","title":{"rendered":"De Normandia a Barcelona"},"content":{"rendered":"<p>\t\t\t\tA les 6.30 hores del 6 de juny del 1944, les primeres tropes nord-americanes van desembarcar a les platges batejades amb els noms clau Omaha i Utah. Aix\u00ed va comen\u00e7ar el dia D, primera jornada de l&#8217;operaci\u00f3 Overlord, la m\u00e9s gran aventura militar dels temps moderns. Avui fa setanta anys d&#8217;aquella gesta per alliberar Europa del terror de Hitler, que va representar milers de morts d&#8217;homes joves. Els aliats (nord-americans, anglesos, canadencs, australians i voluntaris polonesos i d&#8217;altres nacions) van tenir m\u00e9s de 200.000 baixes durant els primers tres mesos.<\/p>\n<p>Un estiu em vaig dedicar a rec\u00f3rrer les platges de Normandia que van ser escenari d&#8217;aquelles batalles. I vaig visitar diversos cementiris on van ser enterrats els combatents que van caure. Nom\u00e9s a l&#8217;immens cementiri nord-americ\u00e0 de Colleville-sur-Mer hi ha m\u00e9s de 9.000 tombes, un lloc impressionant. \u00c9s un exercici molt interessant -pedag\u00f2gic- anar llegint algunes l\u00e0pides i comprovar que, per exemple, el sergent Walter B. Strauss mai no va tornar a casa, igual que molts d&#8217;altres nois d&#8217;Oregon, de Florida, de Massachusetts o de Nevada.<\/p>\n<p>El gran fotoperiodista Robert Capa va unir-se a la primera onada d&#8217;assalt dels nord-americans a la platja d&#8217;Omaha quan tot era incert, un lloc on, a les 10.30 hores, ja hi havia al voltant de 3.000 morts i ferits. A partir d&#8217;aquell moment, es va parlar d'&#8221;Omaha, la sagnant&#8221;. Avui, quan trepitges la sorra d&#8217;aquest lloc, mires d&#8217;imaginar debades el que sentia un jove soldat que, arribat de molt lluny, tenia la missi\u00f3 d&#8217;anar guanyant terreny, arma en m\u00e0, fins a Berl\u00edn. El record de dotzenes de pel\u00b7l\u00edcules sobre la guerra colonitza aquest intent d&#8217;evocaci\u00f3 del que no hem viscut i cerques rastres dins l&#8217;aire. Les fotos de Robert Capa, instant\u00e0nies on la por i la bellesa es combinen de manera enlluernadora, hi ajuden una mica. A l&#8217;altra punta d&#8217;Europa, al front oriental, milions de joves tamb\u00e9 lluitaven i morien, sota la bandera sovi\u00e8tica, en combats dur\u00edssims contra les tropes de la Wehrmacht. L&#8217;Europa que tenim va sortir d&#8217;aquell sacrifici.<\/p>\n<p>Poc despr\u00e9s d&#8217;all\u00f2, Agust\u00ed Calvet, el dissortat Gaziel, es lamenta que els aliats no arribin fins a Barcelona i Madrid per fer fora Franco. El seu desengany amb els anglesos i els nord-americans \u00e9s monumental. Ho deixa escrit a <em>Meditacions en el desert (1946-1953)<\/em>, un dietari descarnat, sense censures. Tamb\u00e9 hi escriu aix\u00f2, el 28 de maig del 1946: &#8220;Les castes dominants ho s\u00f3n tot a Espanya. Dessota d&#8217;elles no hi ha res m\u00e9s que servilisme aprofitat o un odi esgarrif\u00f3s, ocult per\u00f2 inextingible. Qu\u00e8 en pot sortir, de tot aix\u00f2?&#8221;. El terme casta -com \u00e9s notori- no \u00e9s un invent de l\u00edders novells, ve de lluny. Gaziel va morir sense veure entrar els aliats a Barcelona i els mateixos que havien derrotat Hitler van donar suport a Franco.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>A les 6.30 hores del 6 de juny del 1944, les primeres tropes nord-americanes van desembarcar a les platges batejades amb els noms clau Omaha i Utah. Aix\u00ed va comen\u00e7ar&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4966"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4966"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4966\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4966"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4966"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4966"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}