\t\t\t\tEl m\u00f3n independentista catal\u00e0 ha com\u00e8s un error greu de judici, des del primer moment en qu\u00e8, a partir de l\u2019any 2012, el moviment pel dret a decidir agafa embranzida i multiplica els seus partidaris. Em refereixo a l\u2019error de menystenir els efectes de la viol\u00e8ncia de l\u2019Estat espanyol en aquest conflicte. Crec que va imposar-se r\u00e0pidament la idea que, at\u00e8s que som en ple segle XXI a Europa occidental, Madrid no aplicaria l\u2019esquema del segles precedents: la repressi\u00f3 a c\u00e0rrec de la policia i de l\u2019ex\u00e8rcit. Des de l\u2019independentisme, s\u2019ha pensat que la viol\u00e8ncia de l\u2019Estat \u00e9s nom\u00e9s, per exemple, ordenar la Gu\u00e0rdia Civil que tanqui col\u00b7legis electorals o procedir a empresonar dirigents pol\u00edtics, situacions extremes i anacr\u00f2niques. Tamb\u00e9 s\u2019ha constatat que la viol\u00e8ncia \u00e9s\u00a0 guerra bruta, sobretot medi\u00e0tica. Per\u00f2 no s\u2019ha fet una reflexi\u00f3 m\u00e9s a fons i, per tant, s\u2019ha analitzat de manera superficial l\u2019adversari.<\/p>\n
La primera i m\u00e9s important missi\u00f3 de qualsevol Estat constitu\u00eft \u00e9s preservar la seva exist\u00e8ncia i defensar-se en tot moment. Aix\u00f2 \u00e9s axiom\u00e0tic. El moviment independentista catal\u00e0 \u00e9s, des del punt de vista dels servidors de l\u2019Estat espanyol, una amena\u00e7a objectiva a la mateixa exist\u00e8ncia de l\u2019estructura estatal. En la mesura que hi hagi alguna possibilitat de secessi\u00f3, els que formen part de les institucions de l\u2019Estat posen en marxa tots els mecanismes possibles per frenar, aixafar i destruir aquesta amena\u00e7a. \u00c9s cert que, fa cent anys, la metodologia hauria estat m\u00e9s dura, m\u00e9s directa i m\u00e9s cruenta que l\u2019actual. Per\u00f2 aix\u00f2 no significa que l\u2019estrat\u00e8gia i les t\u00e0ctiques del present siguin menys poderoses i menys efectives.<\/p>\n
Escric aquest paper a finals d\u2019abril. El proc\u00e9s catal\u00e0 \u00e9s obert encara i ning\u00fa no sap com aniran les coses a partir de setembre. Amb tot, estem en condicions d\u2019anotar que l\u2019Estat espanyol ha delegat la batalla principal contra el moviment independentista al Tribunal Constitucional, als fiscals i als jutges. El paper que abans feien els ex\u00e8rcits ara el fan els tribunals, amb l\u2019acompanyament dels mitjans, que tenen la capacitat d\u2019engrandir o silenciar els fets, i demonitzar figures p\u00fabliques. S\u2019han inhabilitat diversos pol\u00edtics catalans, la qual cosa \u00e9s m\u00e9s important que no sembla. Aix\u00ed mateix, l\u2019Estat ha decidit perseguir judicialment qualsevol decisi\u00f3 vinculada de manera directa o indirecta amb la celebraci\u00f3 d\u2019un refer\u00e8ndum, fins i tot en les seves fases preliminars i preparat\u00f2ries. Aquesta l\u00ednia ha generat una gran pressi\u00f3 sobre pol\u00edtics, funcionaris i empreses privades que s\u00f3n contractades per l\u2019administraci\u00f3 auton\u00f2mica catalana.<\/p>\n
El Govern Rajoy ha volgut evitar la foto cl\u00e0ssica de la repressi\u00f3 armada de l\u2019independentisme i ha triat un cam\u00ed alternatiu que cerca el punt m\u00e9s feble del proc\u00e9s, fent poc soroll. Parlo del lligam sensible entre les decisions pol\u00edtiques i l\u2019aplicaci\u00f3 administrativa d\u2019aquestes. Dit d\u2019una altra manera, Madrid ha intu\u00eft que, tot i el creixement espectacular dels partidaris d\u2019una Catalunya independent, el Govern Puigdemont no t\u00e9 la for\u00e7a suficient per garantir que totes i cadascuna de les mesures adoptades per fer possible un refer\u00e8ndum siguin efectivament impulsades per la tecnoestructura de la Generalitat. Diguem-ho de manera m\u00e9s clara: \u00e9s evident que ni tots els alts c\u00e0rrecs ni tots els funcionaris de l\u2019administraci\u00f3 auton\u00f2mica estan disposats a posar en risc la seva feina i la seva estabilitat tot obeint unes ordres que, segons repeteix cada dia el Govern espanyol, entren en col\u00b7lisi\u00f3 amb el marc constitucional i poden donar lloc a procediments penals. Mentre la tecnoestructura que dirigeix Rajoy se sap segura i compacta per aplicar la for\u00e7a sobre qui sigui, la tecnoestructura que dep\u00e8n de Puigdemont i Junqueras \u00e9s un \u00e0mbit d\u2019inseguretats, incerteses i controv\u00e8rsies on les lleialtats de la cadena de comandament es poden trencar f\u00e0cilment davant la disjuntiva d\u2019obeir el dictat de Madrid o el d\u2019aqu\u00ed. Si aquesta tecnoestructura catalana no funciona com un sol home, ser\u00e0 molt dif\u00edcil, per no dir impossible, d\u2019organitzar cap refer\u00e8ndum impulsat pel Parlament i el Govern de Catalunya. Una altra cosa seria que la consulta pass\u00e9s a mans de la societat civil i fos una iniciativa estrictament popular, per\u00f2 aix\u00f2 no serviria davant de la comunitat internacional i, a m\u00e9s, conduiria el proc\u00e9s a una pantalla que ja hem viscut: les consultes municipals no vinculants que van comen\u00e7ar a Arenys de Munt i van celebrar-s entre el 2009 i el 2011.<\/p>\n
L\u2019Estat espanyol disposa de molts professionals ben preparats i seriosos que tenen un \u00fanic enc\u00e0rrec durant tota la seva jornada laboral: assegurar que aquest Estat continu\u00ef i sobrevisqui a qualsevol desafiament, amena\u00e7a o crisi. Aquesta realitat ha estat poc apreciada pels pol\u00edtics i per les bases de l\u2019independentisme, que han conf\u00f3s algun ministre maldestre, incompetent o rid\u00edcul amb el conjunt de servidors p\u00fablics que s\u00f3n responsables de la maquin\u00e0ria. Aquests professionals actuen sense dubtes perqu\u00e8 tamb\u00e9 saben que, ara com ara, \u00e9s l\u2019Estat espanyol qui disposa del monopoli de la viol\u00e8ncia leg\u00edtima, que \u00e9s un factor clau en qualsevol conflicte. En canvi, la Generalitat no disposa del monopoli de la viol\u00e8ncia legitima, nom\u00e9s t\u00e9 unes compet\u00e8ncies policials que, arribat al cas, estan supeditades al que disposi el titular \u00faltim de la for\u00e7a, que \u00e9s el Govern espanyol. Encara que certa ret\u00f2rica independentista fa servir de manera constant el verb desobeir, el que ha passat \u2013fins ara- \u00e9s que tothom ha acatat les conseq\u00fc\u00e8ncies que es deriven de l\u2019\u00fas de la viol\u00e8ncia leg\u00edtima de l\u2019Estat espanyol. Per exemple: les inhabilitacions de Mas, Ortega, Rigau i Homs han estat acatades pels interessats i pel moviment independentista sense que s\u2019hagin produ\u00eft actes de resist\u00e8ncia que suposin un torcebra\u00e7 amb els tribunals espanyols. Inhabiliten c\u00e0rrecs triats democr\u00e0ticament i no passa res, aquesta \u00e9s la realitat pura i dura.<\/p>\n
Tot aquest panorama seria molt diferent si el suport social a la independ\u00e8ncia \u2013no a un refer\u00e8ndum pactat- fos del 70% o m\u00e9s, en comptes de ser del 48 %, d\u2019acord amb les xifres de les urnes del 27-S. Perqu\u00e8, aleshores, la massa cr\u00edtica del moviment tindria tamb\u00e9 una traducci\u00f3 clara en la configuraci\u00f3 de la tecnoestructura de la Generalitat, de tal manera que el Govern de Junts pel S\u00ed se sabria acompanyat per una majoria de funcionaris i d\u2019alts c\u00e0rrecs, de la mateixa manera que aix\u00f2 tamb\u00e9 es veuria reflectit en un m\u00f3n empresarial menys poruc davant les advert\u00e8ncies de Madrid i m\u00e9s comprom\u00e8s amb l\u2019horitz\u00f3 d\u2019un marc nou. Per\u00f2 les coses s\u00f3n com s\u00f3n: l\u2019independentisme t\u00e9 majoria parlament\u00e0ria (poc estable, val a dir), t\u00e9 el Govern i t\u00e9 una alta capacitat de mobilitzaci\u00f3 al carrer. Per\u00f2 no gaudeix ni del monopoli de la viol\u00e8ncia ni d\u2019una majoria social prou ampla que li permeti assumir amb garanties d\u2019\u00e8xit un xoc de legitimats frontal.<\/p>\n
Estem aqu\u00ed. L\u2019independentisme catal\u00e0 ha assolit una acumulaci\u00f3 de forces molt important en termes hist\u00f2rics, per\u00f2 encara \u00e9s insuficient per intentar certes sortides, sobretot sense tenir en compte la naturalesa real dels poders espanyols. L\u2019objectiu d\u2019una Catalunya independent necessita m\u00e9s m\u00fascul, m\u00e9s temps, m\u00e9s realisme i m\u00e9s intel\u00b7lig\u00e8ncia. Necessita m\u00e9s pol\u00edtica.\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El m\u00f3n independentista catal\u00e0 ha com\u00e8s un error greu de judici, des del primer moment en qu\u00e8, a partir de l\u2019any 2012, el moviment pel dret a decidir agafa embranzida…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[37],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4967"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4967"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4967\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4967"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4967"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4967"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}