Els carrers van ser el teatre magn\u00edfic de la utopia. Una celebraci\u00f3 de la llibertat que es va agradar ella mateixa. La posada en escena d’un altre m\u00f3n possible. Maig del 68. Par\u00eds. “Sota les llambordes hi ha la platja”. La pintada prometia el parad\u00eds despr\u00e9s de la batalla. Portem mig segle buscant la platja.<\/p>\n
Aquella revoluci\u00f3 o revolta (o revolta que contenia una revoluci\u00f3 diferida al seu interior) encara ens fascina avui. Per la seva for\u00e7a est\u00e8tica, per la seva for\u00e7a ret\u00f2rica, per la seva for\u00e7a cr\u00edtica, i perqu\u00e8 els seus protagonistes eren els joves, convertits en nuncis descarats, irreverents i \u00e0vids d’un m\u00f3n nou. Tamb\u00e9 ens atrau perqu\u00e8 va ser un moment en qu\u00e8 les societats occidentals van fer un clic generacional sense precedents: les normes, les regles i els costums dels pares van caure a causa d’un vendaval d’energia. Una nova mentalitat s’expandia i fulminava velles rutines i creences molt arrelades. Tot havia envellit de cop i calia obrir les finestres perqu\u00e8 entr\u00e9s aire fresc. La vida era en color.<\/p>\n
Jordi Porta, que \u00e9s un dels pocs catalans que va viure el Maig franc\u00e8s en directe (n’hi ha molts que no hi eren per\u00f2 parlen com si haguessin estat testimonis de tot all\u00f2), va escriure aix\u00f2 en el seu llibre de mem\u00f2ries Anys de refer\u00e8ncia<\/em>: “M’atreviria a dir que la majoria de les q\u00fcestions que han estat presents en la vida pol\u00edtica i cultural dels anys posteriors i finiseculars es van plantejar, encara que d’una manera asistem\u00e0tica i desordenada, durant aquelles setmanes: la crisi de les organitzacions\u00a0 tradicionals, especialment dels partits pol\u00edtics i dels sindicats; les relacions jer\u00e0rquiques i, sobretot, autorit\u00e0ries a la universitat i a fora; el necessari relleu de generacions en els llocs de responsabilitat; les relacions entre la universitat i la societat en el sentit de la seva funci\u00f3 social i en el sentit d’intentar respondre\u00a0 a la pregunta de per a qu\u00e8 i al servei de qui es preparava i treballava la gent; la incoher\u00e8ncia \u00e8tica del capitalisme liberal i el frac\u00e0s del capitalisme d’estat o socialisme real; la massificaci\u00f3 de l’ensenyament universitari; la condici\u00f3 femenina i el treball de la dona; la problem\u00e0tica del Tercer M\u00f3n; la valoraci\u00f3 de la creativitat i de la imaginaci\u00f3; la participaci\u00f3 pol\u00edtica; la necessitat de la interdisciplinarietat en el coneixement; la revaloraci\u00f3 de la utopia…” Tot el que Porta enumera forma part del nostre present i la majora d’aquests elements s\u00f3n mainstream. Per tant, en certa manera, el Maig franc\u00e8s va triomfar, molt m\u00e9s que no es pensaven els mateixos que van creure tocar la Hist\u00f2ria durant aquells jorns d’aldarulls i proclames po\u00e8tiques. No es va arribar a l’illa d’Utopia, per\u00f2 les petites utopies que van ser anunciades han canviat la fesomia del m\u00f3n que habitem.<\/p>\n Aquest seria un balan\u00e7, per\u00f2 seria incomplet. Perqu\u00e8 no subratlla que la revoluci\u00f3 veritable es va produir en les ments, i va donar pas a un capgirament del valors que havien fet possible la reconstrucci\u00f3 del m\u00f3n despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial. Hi ha una etiqueta que va fer fortuna per descriure el llegat de Maig del 68: postmaterialisme. Una etiqueta imprecisa, perqu\u00e8 el llegat d’aquella \u00e8poca va ser tamb\u00e9 -paradoxalment- un refor\u00e7ament de l’hedonisme i del consumisme individualista. Des d’aquesta perspectiva, el moviment estudiantil era una reacci\u00f3 “rom\u00e0ntica” que encarnava un nou humanisme i feia una s\u00edntesi m\u00e9s o menys cre\u00efble de protestes que no s’entendrien sense la societat de consum de masses. La dreta i el Partit Comunista oficial ho van menysprear, ho van intentar frenar i ho van catalogar de xarampi\u00f3 petitburg\u00e8s. Maig del 68 no va proposar cap programa pol\u00edtic i, de fet, no ho pretenia. Va fer una altra cosa: expressava un malestar profund i aquest malestar, al seu torn, assenyalava una ruptura cultural, moral i vivencial que va ser irreversible. Els rebels de fa cinquanta anys no tenien cap projecte pol\u00edtic, nom\u00e9s tenien -i no \u00e9s poca cosa- un “no” contundent (i ple de contradiccions) al m\u00f3n en el qual s’havien criat, edificat sobre la guerra freda, l’Estat del benestar i una nova classe mitjana sense precedents. Despr\u00e9s, als anys setanta i vuitanta, va sorgir el postmodernisme i el desconcert davant la crisi dels grans relats i la crisi econ\u00f2mica.<\/p>\n Aquella breu epopeia i el seu record peri\u00f2dic han servit per organitzar, b\u00e9 o malament, un cert debat d’idees. Per exemple, durant la campanya electoral que va portar Nicolas Sarkozy a la presid\u00e8ncia de la Rep\u00fablica francesa -fa onze anys- el llavors candidat de la dreta va dir que volia enterrar el 68 i la seva her\u00e8ncia, que ell relacionava amb el relativisme postmodern i el declivi de valors com l’esfor\u00e7 personal, l’orgull nacional, l’autoritat, el m\u00e8rit i el respecte a les normes. No pocs observadors van fer notar que Sarkozy \u00e9s un t\u00edpic producte de Maig del 68, la qual cosa indicava fins a quin punt tot es pot t\u00f2rcer segons les conveni\u00e8ncies. En realitat, el pol\u00edtic amb afany renovador necessitava un fantasma f\u00e0cil per fer una mena d’exorcisme sobre la societat francesa. El problema de presentar el 68 com una fita a combatre \u00e9s que el nostre m\u00f3n ha incorporat moltes de les transformacions que tot just despuntaven en aquell moment, des del feminisme a l’ecologisme, passant pel multiculturalisme, la renovaci\u00f3 pedag\u00f2gica, el pacifisme, l’humanitarisme, l’interclassisme i tantes d’altres. Ja ho hem dit abans: es va perdre la revoluci\u00f3 per\u00f2 es va conquerir la ment de les futures generacions.<\/p>\n Par\u00eds ens il.luminava. Per\u00f2 tamb\u00e9 hi havia els joves de Praga, M\u00e8xic i Calif\u00f2rnia. Les revoltes tenien diversos escenaris i accents. Barcelona i tot Catalunya sempre ha estat pendent de Par\u00eds i potser per aix\u00f2 el llegat dels altres 68 \u00e9s m\u00e9s feble, gaireb\u00e9 introbable, entre nosaltres. Recordeu que els joves txecs -a difer\u00e8ncia dels joves francesos- van sortir a jugar-se la vida contra els tancs del pacte de Vars\u00f2via que havien enva\u00eft el seu pa\u00eds. L’experi\u00e8ncia de la Primavera de Praga va deixar clar que els sovi\u00e8tics no contemplaven altre socialisme que el que es dictava des de Moscou. A Par\u00eds, l’esmena a la totalitat era, en el fons, una ganyota contra l’avorriment d’unes vides massa subjectes a un gui\u00f3 que es veia obsolet. En canvi, a Praga, els crits de llibertat feien refer\u00e8ncia a un torcebra\u00e7 concret i tangible contra les forces de la tirania, de la mentida i de l’anorreament. Aquella llibertat formal que els joves francesos trobaven plena de defectes i mancances era, en canvi, un anhel cobejat per les multituds de Praga, amena\u00e7ades per un sistema que no era altra cosa que una immensa pres\u00f3, on cada individu sospitava del ve\u00ed. No, no era el mateix manifestar-se contra la guerra del Vietnam en una democr\u00e0cia que plantar cara als tancs russos enmig del carrer.<\/p>\n El viatge a les fonts del 68 \u00e9s una aventura arriscada, cal estar disposat a admetre que tots som i no som alhora hereus d’aquella etapa. Per\u00f2 podem escollir on posem l’accent. Per exemple: si no assumim la lluita activa contra tota forma de censura estem traint el millor del llegat del Maig del 68, del de Par\u00eds i del de Praga. La censura no \u00e9s una mera hip\u00f2tesi ara i aqu\u00ed, \u00e9s una realitat t\u00f2xica que -malauradament- ha reviscolat des de fa molt mesos i que ens assenyala l’aluminosi que afecta el sistema que es va instaurar a Espanya despr\u00e9s de la mort de Franco. Ens cal actualitzar aquella actitud dels estudiants del 68 per fer front a nous abusos, noves arbitrarietats i nous comportaments autoritaris que intenten empetitir i empobrir les nostres vides i posar-les en g\u00e0bies, sota formes de control cada cop m\u00e9s eficients.<\/p>\n Guy Debord, pare del situacionisme -corrent que va influir notablement en el magma ideol\u00f2gic del Maig franc\u00e8s- va escriure al seu llibre m\u00e9s important, La societat de l’espectacle<\/em>, que “l’espectacle, que \u00e9s l’eliminaci\u00f3 de l\u00edmits entre el jo i el m\u00f3n mitjan\u00e7ant la destrucci\u00f3 del jo assetjat per la pres\u00e8ncia-abs\u00e8ncia del m\u00f3n, \u00e9s igualment l’eliminaci\u00f3 de l\u00edmits entre all\u00f2 vertader i all\u00f2 fals mitjan\u00e7ant el rebuig de tota veritat viscuda sota la ‘pres\u00e8ncia real’ de la falsedat assegurada per l’organitzaci\u00f3 de l’aparen\u00e7a”. S\u00f3n paraules que, m\u00e9s de mig segle despr\u00e9s de ser escrites, hem de qualificar de prof\u00e8tiques, at\u00e8s el pes de la realitat altra que ens hem donat gr\u00e0cies a l’omnipres\u00e8ncia de les tecnologies comunicacionals i relacionals, i at\u00e8s el flux informacional que ens delimita i aclapara. Aquestes tecnologies i aquest flux reconfiguren les nostres exist\u00e8ncies, les nostres identitats i les nostres percepcions d’una manera extraordin\u00e0ria. Totes les categories b\u00e0siques que hem donat per bones com a \u00e9ssers socials s\u00f3n avui repensades sota la llum d’aquests fen\u00f2mens, a vegades sense temps per entendre de deb\u00f2 all\u00f2 que ens est\u00e0 passant. En aquest sentit, el Maig del 68 sembla haver previst -haver intu\u00eft- tot el que encara no hem vist ni hem viscut. Potser els estudiants que corrien per Par\u00eds fa mig segle van somiar el futur i van ser com els extraterrestres arribats d’un planeta remot, situat a milions de milions d’anys-llum per davant del nostre temps i del nostre petit m\u00f3n.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Els carrers van ser el teatre magn\u00edfic de la utopia. Una celebraci\u00f3 de la llibertat que es va agradar ella mateixa. La posada en escena d’un altre m\u00f3n possible. Maig…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7],"tags":[37],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4968"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4968"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4968\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5075,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4968\/revisions\/5075"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4968"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4968"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4968"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}