<\/p>\n
Votar, no votar, votar amb la pin\u00e7a al nas, votar en blanc… A vegades, exercir d\u2019elector \u00e9s la constataci\u00f3 m\u00e9s fefaent que la pol\u00edtica sempre es regeix per la teoria del mal menor, una evid\u00e8ncia que t\u00e9 mala premsa en temps de polaritzaci\u00f3, hiperventilaci\u00f3 i criminalitzaci\u00f3 dels matisos. Tinc un amic que es volia abstenir a les generals del 28 d\u2019abril, per\u00f2 li ha agafat com una mena de mala consci\u00e8ncia. Qu\u00e8 ha de fer? Crec que nom\u00e9s els militants de cada partit (i aquells que tenen tend\u00e8ncia a confondre pol\u00edtica i fe) voten amb un convenciment fort; la resta de mortals tria la papereta segons percepcions, impulsos i d\u00e8ries que tenen poc de racional, per aix\u00f2 \u00e9s ben sabut que tamb\u00e9 hi ha qui vota sempre en contra dels seus interessos. D\u2019altra banda, els programes electorals no se\u2019ls llegeix ning\u00fa (a vegades ni el mateix candidat que el defensa) i aix\u00f2 t\u00e9 alguna cosa de just\u00edcia po\u00e8tica: massa sovint els programes s\u00f3n elaborats de qualsevol manera i ni les formacions amb llarga experi\u00e8ncia de govern acostumen a aprofitar el dip\u00f2sit de coneixement que han acumulat per bastir propostes prou s\u00f2lides; sempre m\u2019han fascinat i m\u2019han indignat la frivolitat i la pressa amb qu\u00e8 es redacten les mesures que, en teoria, han de servir per governar una determinada instituci\u00f3. Donem per fet que tot \u00e9s metaf\u00f2ric (fraudulent des del punt de vista contractual), la qual cosa em recorda aquella dita suposadament cubana: \u201cNosotros hacemos ver que trabajamos y el gobierno simula que nos paga\u201d.<\/p>\n
El meu amic, ja dic, est\u00e0 molt amo\u00efnat. Tenia clar que aquesta vegada l\u2019abstenci\u00f3 era la millor via per expressar que no est\u00e0 d\u2019acord amb aquells que havia votat ante\u00adriorment; volia fer saber que, tot i compartir uns principis i uns objectius, discrepa profundament de les maneres i les estrat\u00e8gies que han seguit els que marquen el comp\u00e0s. L\u2019abstenci\u00f3 \u2013en una situaci\u00f3 normal\u2013 tamb\u00e9 \u00e9s una opini\u00f3, per b\u00e9 que hi ha una abstenci\u00f3 estructural que no t\u00e9 res a veure amb el que comentem. Dit aix\u00f2, ara resulta que han saltat totes les alarmes: que si cal barrar el pas a la dreta reaccion\u00e0ria, que si \u00e9s l\u2019hora de demostrar que no ens arruguem, que si no es pot regalar la majoria a segons qui, que inhibir-se \u00e9s una forma de dimitir de la responsabilitat, que si no \u00advotes no podr\u00e0s queixar-te quan aix\u00f2 pinti m\u00e9s negre del que ara pinta, que vivim en un moment del tot excepcional i no podem ser llepafils… S\u00f3n els arguments que corren per aquests mons de D\u00e9u a dia d\u2019avui, i tenen la seva possible consist\u00e8ncia. El problema \u00e9s que el meu amic pensa que all\u00f2 urgent l\u2019obliga a aparcar, un cop m\u00e9s, all\u00f2 important, que \u00e9s \u2013segons el seu parer\u2013 fer arribar un av\u00eds molt clar a aquells que abans havien tingut el seu vot i la seva \u2013moderada i provisional\u2013 confian\u00e7a.<\/p>\n
\u00c9s una ll\u00e0stima que el vot nom\u00e9s pugui dir una cosa. Grandesa i mis\u00e8ria simplifi\u00adcadora de la democr\u00e0cia, vet-ho aqu\u00ed. En aquest context, sorgeix el vell debat sobre el vot \u00fatil. No deixa de ser una manera de plantejar el vot amb una aparent vocaci\u00f3 racional, una actitud que ara sembla una mica marciana, atesa la densitat emocional que vivim i que ens deixa a tots a merc\u00e8 dels sentiments i de tot el que els envolta. Podria ser d\u2019una altra manera amb el clima pol\u00edtic que tenim? Quan se sincera, el meu amic admet obertament que la seva hipot\u00e8tica abs\u00adtenci\u00f3 t\u00e9 molt de cop calent, t\u00e9 massa de gratificaci\u00f3 privada, t\u00e9 un exc\u00e9s de curt \u00adtermini… Potser el meu amic encara pensa que la \u00adpromesa de la pol\u00edtica exigeix que se\u2019ns tracti com a adults, fins i tot en els moments en qu\u00e8 les circumst\u00e0ncies adverses podrien disculpar tantes coses i justificar tantes errades.<\/p>\n
Qu\u00e8 volem quan votem? Que guanyin els nostres, diran molts. Que perdin els altres, es pot afegir. Que tal o qual pacte sigui possible o impossible. El vot \u00e9s la gran eina per fer caure governs, segons el vell adagi liberal, cosa del tot certa, per\u00f2 incompleta a la llum d\u2019unes societats tan encerclades de complexitat que els simplificadors populistes sembla que han descobert la sopa d\u2019all. Steve Bannon, exassessor de Donald Trump i ap\u00f2stol del nou populisme de dreta, explica aix\u00f2 en una entrevista de Daniel Verd\u00fa a El Pa\u00eds<\/em>: \u201cI cregui\u2019m, si em deixa \u00adtriar entre el fet que em governi alguna de les primeres 100 persones que apareguin en un m\u00edting de Vox a Espanya o un dels 100 pol\u00edtics de m\u00e9s nivell, em quedo amb els primers. Tindr\u00e0 un pa\u00eds gestionat de forma m\u00e9s correcta, eficient i per gent que ent\u00e9n la naturalesa humana. Aquests s\u00f3n els famosos deplorables de Trump\u201d. L\u2019adulaci\u00f3 de les masses \u00e9s el primer manament del populista, com ha analitzat molt b\u00e9 Ferran \u00adS\u00e1ez Mateu.<\/p>\n A vegades, el vot \u00e9s nom\u00e9s un testimoni. No parlo ara dels partits testimonials, que tenen una parr\u00f2quia petita i fidel. Em refereixo al valor que t\u00e9 superar la irritaci\u00f3, el desengany i el fatalisme per anar fins al teu col\u00b7legi electoral justament quan tantes coses conviden a no fer-ho. El meu amic potencial abstencionista hauria de fer mem\u00f2ria: ell diu que la democr\u00e0cia sempre ens deixa insatisfets.<\/p>\n <\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Votar, no votar, votar amb la pin\u00e7a al nas, votar en blanc… A vegades, exercir d\u2019elector \u00e9s la constataci\u00f3 m\u00e9s fefaent que la pol\u00edtica sempre es regeix per la teoria…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4969"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4969"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4969\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5345,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4969\/revisions\/5345"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4969"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4969"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4969"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}