<\/p>\n
Al seu llibre Els \u00faltims 100 metres<\/em>, Quim Torra escriu aix\u00f2: \u201cKeep the momentum, que deia un cap meu su\u00eds. Riure i revoluci\u00f3, no sembla una mala combinaci\u00f3 per comen\u00e7ar un nou pa\u00eds\u201d. Aix\u00f2 es va publicar el 2016, quan Torra era nom\u00e9s un activista, tot i que ja havia tingut algunes responsabilitats dins de l\u2019administraci\u00f3. Avui el riure el provoquen situacions rid\u00edcules \u2013el sainet de les pancartes i els lla\u00e7os al Palau de la Generalitat\u2013 que s\u00f3n la par\u00f2dia involunt\u00e0ria d\u2019una revolta frustrada. L\u2019impuls del president esdev\u00e9 esguerro i autogol. En una altra p\u00e0gina d\u2019aquest mateix llibre, Torra sintetitza el seu pensament estrat\u00e8gic: \u201cla trampa del dilema entre seguretat jur\u00eddica o xoc de trens nom\u00e9s t\u00e9 una resposta: acceleraci\u00f3. \u00c9s a dir, tirar endavant\u201d. \u00c9s la consigna \u201ctenim pressa\u201d elevada a principi rector de tota la pol\u00edtica independentista. Com un somn\u00e0mbul que ignor\u00e9s tot el que va passar la tardor del 2017, la m\u00e0xima autoritat de Catalunya insisteix a jugar al gat i la rata amb l\u2019Estat, a l\u2019espera de repetir l\u20191 d\u2019octubre. Torra creu que ell podr\u00e0 anar m\u00e9s lluny que Puigdemont, per aix\u00f2 promet la lluna als CDR i encara pensa que nom\u00e9s falten 100 metres per la meta.<\/p>\n La setmana passada va ser molt important per a l\u2019independentisme i el pa\u00eds en general, han passat dues coses de gran transcend\u00e8ncia. Primera: Torra ha quedat fora del control remot de Puigdemont i s\u2019ha convertit en el principal problema dels seus consellers, incapa\u00e7os de justificar \u2013llevat de Borr\u00e0s\u2013 els seus jocs de mans. Segona: s\u2019ha fet m\u00e9s gran l\u2019estupefacci\u00f3 de les bases independentistes, incapaces d\u2019entendre el sentit d\u2019una batalla que acaba erosionant la credibilitat de la presid\u00e8ncia i que, de retruc, posa els Mossos d\u2019Esquadra en un paper molt antip\u00e0tic; la fatiga de molts (independentistes i no) davant la gesticulaci\u00f3 est\u00e8ril est\u00e0 tocant fons, fet que podria influir a l\u2019hora de votar.<\/p>\n De la triangulaci\u00f3 Generalitat-pres\u00f3-Waterloo, el punt m\u00e9s feble \u00e9s avui el Govern, tal com demostra la manera com es treuen i posen consellers en funci\u00f3 dels c\u00e0lculs de Puigdemont. Mentrestant, ERC calla i aguanta. L\u2019actitud de Torra \u2013que ara sembla encantat de tenir vida pr\u00f2pia\u2013 afebleix encara m\u00e9s el que hauria de ser el centre de gravetat pol\u00edtic del pa\u00eds. Hi ha una cadena fatal de decepci\u00f3 que vincula els \u00faltims presidents: Puigdemont ja deu haver descobert que es va equivocar amb Torra, de la mateixa manera que Mas no pot amagar que no comparteix el que ha fet Puigdemont, a qui ell va designar. Vet aqu\u00ed les nines russes d\u2019un lideratge que acaba en un cul-de-sac.<\/p>\n Torra i el seu entorn de \u201cmomentistes\u201d no es resignen a escopir el xiclet sense gust d\u2019una via unilateral i r\u00e0pida que espera el miracle en forma de gent al carrer durant mesos. Per\u00f2 el xiclet fa dies que \u00e9s nom\u00e9s un tros estant\u00eds de cautx\u00fa i resina sint\u00e8tica de pl\u00e0stic, que nom\u00e9s permet fer globus petits de desobedi\u00e8ncia impotent i ef\u00edmera. No t\u00e9 res a veure amb el fet de fer pol\u00edtica ni \u2013sobretot\u2013 fer hist\u00f2ria.<\/p>\n <\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Al seu llibre Els \u00faltims 100 metres, Quim Torra escriu aix\u00f2: \u201cKeep the momentum, que deia un cap meu su\u00eds. Riure i revoluci\u00f3, no sembla una mala combinaci\u00f3 per comen\u00e7ar…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4970"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4970"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4970\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5346,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4970\/revisions\/5346"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4970"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4970"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4970"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}