<\/p>\n
La trag\u00e8dia ens va colpir, per\u00f2 va ser encara pitjor la mis\u00e8ria moral que va venir despr\u00e9s de les bombes. Parlo dels atemptats de l\u201911-M, quan la ciutat de Madrid va ser v\u00edctima de l\u2019atemptat gihadista m\u00e9s mort\u00edfer en territori europeu, ara fa quinze anys, tres dies abans de les eleccions generals. Recordo perfectament aquell dia com si fos avui: a primera hora, tot semblava confirmar que ETA estava darrere l\u2019atac, per\u00f2, a mesura que la tarda donava pas al vespre, moltes dades indicaven que els autors eren islamistes radicals. Abans, a la concentraci\u00f3 del migdia davant del Palau de la Generalitat amb el president Pasqual Maragall al capdavant, el vertigen i la tensi\u00f3 \u00addominaven l\u2019escenari. Vaig apuntar aix\u00f2 en la meva cr\u00f2nica: \u201cObservo els rostres dels pol\u00edtics, tallats tots per un escultor ombr\u00edvol, caps sense el barret de la ret\u00f2rica, mirades preses del buit, gestos sense escut. Tamb\u00e9 els que s\u00f3n candidats. Des de l\u2019assassinat d\u2019Ernest Lluch no v\u00e8iem aquests semblants de pedra cremada. Veiem els actors sense m\u00e0scara, les m\u00e0scares sense ulls, els ulls estampats en la dada certa: m\u00e9s morts que mai\u201d.<\/p>\n
Aquell dijous de dolor, Aznar va trucar des del palau de la Moncloa dues vegades als directors dels principals mitjans, per reiterar que ell estava conven\u00e7ut que l\u2019atac era obra dels etarres. Aquella font oficial comen\u00e7ava a ser desmentida pels policies que treballaven sobre el terreny i per molts experts internacionals. Dos dies despr\u00e9s, el dissabte dedicat a la jornada de reflexi\u00f3, es coneixia un v\u00eddeo mitjan\u00e7ant el qual Al-Qaida reivindicava els atemptats. El socialista Rodr\u00edguez Zapatero va guanyar els comicis contra pron\u00f2stic, i el PP va passar a l\u2019oposici\u00f3, amb un ressentiment enorme que va podrir la vida p\u00fablica. Determinats mitjans de la dreta \u2013d\u2019acord amb els populars\u2013 van confegir un relat alternatiu sobre l\u201911-M, a partir de suposades conspira\u00adcions. El diari El Mundo va mantenir durant molts anys una versi\u00f3 que q\u00fcestionava els fets i les dades que les investigacions policials i el posterior judici havien confirmat com a certs. Aquella manera de fer t\u00e9 molt a veure \u2013per cert\u2013 amb determinades in\u00e8rcies a l\u2019hora d\u2019explicar el proc\u00e9s catal\u00e0 des de Madrid.<\/p>\n
M\u00e9s enll\u00e0 de la responsabilitat d\u2019alguns pol\u00edtics i d\u2019alguns periodistes que van dedicar-se a fabricar i difondre falsedats sobre un episodi tan greu, hi ha la responsabilitat dels ciutadans que van acceptar aquestes faules com si fossin not\u00edcies verificades. Parlo de lectors de diaris i oients de r\u00e0dio \u2013com els de la cadena dels bisbes\u2013 que van menysprear les evid\u00e8ncies i van assumir unes hist\u00f2ries fraudulentes que tapaven, desfiguraven i distorsionaven la realitat. Em fascina la credulitat dels consumidors de certs mitjans que es van convertir en addictes a uns materials cada cop m\u00e9s inversemblants. Aquests ciutadans van contribuir \u2013sense saber-ho\u2013 a fer m\u00e9s feble i m\u00e9s vulnerable la democr\u00e0cia a Espanya.<\/p>\n
De cr\u00e8duls n\u2019hi ha hagut sempre, com tamb\u00e9 de not\u00edcies falses. Ara parlem de postveritat, un terme que no es feia servir quan les bombes van matar m\u00e9s de dues-centes persones a Madrid. Els sectors socials que van donar per bones les historietes negacionistes sobre l\u201911-M no han desaparegut i s\u00f3n susceptibles de fer costat a qualsevol nova narraci\u00f3 fal\u00b7la\u00e7. Nom\u00e9s es tracta de saber quin producte pot connectar m\u00e9s f\u00e0cilment amb les seves pors i els seus preju\u00addicis. Els cr\u00e8duls s\u00f3n el p\u00fablic m\u00e9s agra\u00eft dels populistes, perqu\u00e8 no poden suportar les llacunes que formen part de la com\u00adplexitat. Els cr\u00e8duls no volen saber qu\u00e8 ha passat, nom\u00e9s volen refugiar-se en una trinxera de sentit que els permeti viure en el miratge de la certesa absoluta. S\u00f3n re\u00adsistents com una plaga antiga. Ho explica molt b\u00e9 Hannah Arendt: \u201c\u00c9s probable que els esfor\u00e7os del grup enganyat i dels mateixos entabanadors es dirigeixin a mantenir intacta la imatge de la propaganda mateixa, i aquesta imatge, m\u00e9s que per l\u2019enemic i per interessos hostils reals, es veu amena\u00e7ada per aquells membres del mateix grup que han aconseguit trencar l\u2019encanteri i insisteixen a parlar de fets i esdeveniments que no encaixen en l\u2019engany. La hist\u00f2ria contempor\u00e0nia \u00e9s plena d\u2019exemples en els quals els qui diuen la veritat factual han estat considerats m\u00e9s perillosos i fins i tot m\u00e9s hostils que els veritables opositors\u201d. Per aix\u00f2 ning\u00fa demana perd\u00f3.<\/p>\n
Els ultres de Vox i el l\u00edder del PP han aprofitat el quinz\u00e8 aniversari d\u2019aquella jornada de mort per reobrir la narrativa t\u00f2\u00adxica de l\u201911-M. Casado ha declarat que \u201csi hi ha alguna informaci\u00f3 que no coneguem els espanyols o no es pos\u00e9s negre sobre blanc durant el macrojudici, fora bo que se sab\u00e9s simplement per a rescabalament de les v\u00edc\u00adtimes del terrorisme, que ho continuen passant molt malament i volen saber si, a m\u00e9s dels que van ser condemnats, hi va \u00adhaver alguna ramificaci\u00f3 m\u00e9s\u201d. El dirigent del PP tracta de sembrar el dubte, per \u00ademmerdar l\u2019adversari, per poder repetir que \u201ctot \u00e9s ETA\u201d. Els cr\u00e8duls l\u2019aplaudeixen. La podridura \u00e9s densa. Sortir\u00e0, tamb\u00e9 des de la dreta espanyola, alg\u00fa decent que combati la immoralitat infinita d\u2019aquest discurs?<\/p>\n
<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
La trag\u00e8dia ens va colpir, per\u00f2 va ser encara pitjor la mis\u00e8ria moral que va venir despr\u00e9s de les bombes. Parlo dels atemptats de l\u201911-M, quan la ciutat de Madrid…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4975"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4975"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4975\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5397,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4975\/revisions\/5397"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4975"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4975"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4975"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}