\t\t\t\t<\/p>\n
Corre la idea, en diversos entorns, que els partits independentistes haurien d\u2019aprofitar les eleccions generals del 28 d\u2019abril per fer un resultat important que els permet\u00e9s intentar bloquejar el Congr\u00e9s dels Diputats o, en altres paraules, menar el poder legislatiu espanyol a un carrer\u00f3 sense sortida. Seria la t\u00e0ctica del col\u00b7lapse institucional, inspirada en l\u2019estrat\u00e8gia del \u201ccom pitjor, millor\u201d i en la creen\u00e7a que traslladar la crisi catalana al cor del Madrid pol\u00edtic faria que l\u2019independentisme en sort\u00eds guanyador. La t\u00e0ctica del col\u00b7lapse t\u00e9 partidaris entre els postconvergents afins a Carles Puigdemont, en sectors d\u2019ERC refractaris al gir pragm\u00e0tic i en la CUP, que per aix\u00f2 es planteja de presentar-se per primer cop a uns comicis espanyols.<\/p>\n
Els que acostumen a emprar el terme processista com a insult frisen amb la hip\u00f2tesi d\u2019un inde\u00adpendentisme que posi sobre la taula de Madrid aquesta alternativa: o dret d\u2019autodeterminaci\u00f3 o caos. O caixa o faixa. \u00c9s un relat que, d\u2019alguna manera, s\u2019ha assajat amb el breu govern del socialista Pedro S\u00e1nchez, quan els mateixos diputats catalans que van fer possible la moci\u00f3 de censura contra Rajoy han accelerat (no nom\u00e9s ells) el final de la legislatura. Que la t\u00e0ctica del col\u00b7lapse agradi els dirigents cupaires \u00e9s normal, ateses les caracter\u00edstiques d\u2019aquesta organitzaci\u00f3; van posar-la en pr\u00e0ctica amb \u00e8xit quan van vetar Mas com a president. El que sobta \u00e9s que el col\u00b7lapse pugui ser contemplat per partits de govern i pacte.<\/p>\n
Dins de l\u2019espai postconvergent, aquest assumpte forma part de la pugna per confeccionar les llistes de les eleccions del 28-A, a m\u00e9s dels aspectes personals i el maneig de la situaci\u00f3 dels presos. Enfront del PDECat hereu del realisme convergent hi ha els legitimistes unilateralistes que insisteixen a repetir \u2013com m\u00e9s aviat millor\u2013 el xoc amb l\u2019Estat; els primers veuen la reconstrucci\u00f3 i l\u2019ampliaci\u00f3 del sobiranisme vinculades a tenir un paper efica\u00e7 a Madrid mentre que els segons especulen amb un momentum heroic que inclogui molts focus de pressi\u00f3. La difer\u00e8ncia substancial \u00e9s que uns coneixen com funciona la maquin\u00e0ria de l\u2019Estat i els altres no en tenen ni idea, un factor que ja va ser determinant en la presa de decisions al m\u00e0xim nivell durant la tardor del 2017. El desconeixement de l\u2019adversari ha estat un error maj\u00fascul de la majoria de l\u00edders del proc\u00e9s, un fet nom\u00e9s compensat per la ignor\u00e0ncia espectacular de les elits espanyoles respecte del nou independentisme.<\/p>\n
La t\u00e0ctica del col\u00b7lapse institucional presenta, pel cap baix, tres problemes objectivables. Primer: si no hi hagu\u00e9s acord de governabilitat possible al marge dels diputats independentistes, la repetici\u00f3 de les eleccions seria un desenlla\u00e7 (el mal menor) que tots els grans partits espanyols acceptarien, un escenari que tamb\u00e9 sotmetria les formacions i les bases sobiranistes a un estr\u00e8s excepcional. Segon: el discurs del col\u00b7lapse a Madrid pot ser atractiu per al sector m\u00e9s radical de votants per\u00f2 pot allunyar molts electors independentistes que esperen alternatives que no remetin constantment al gest sacrificial i ag\u00f2nic. I tercer: l\u2019independentisme ha de mantenir contactes oberts \u2013aqu\u00ed i all\u00e0\u2013 amb els comuns-Podem i amb els sectors socialistes m\u00e9s proclius al di\u00e0leg, un objectiu dif\u00edcil de conjuminar amb un bloqueig sistem\u00e0tic a les Corts espanyoles. A m\u00e9s d\u2019aquestes tres circumst\u00e0ncies, posar totes les energies a provocar un col\u00b7lapse al Parlament espanyol no sembla \u00adgaire compatible amb ampliar la base so\u00adcial ni amb refor\u00e7ar la con\u00adfian\u00e7a de la societat civil catalana en els governants independentistes a la Generalitat. Sense comptar \u2013afegeixo\u2013 amb les conseq\u00fc\u00e8ncies negatives que aquesta t\u00e0ctica podria tenir per al Govern Torra i el funcionament de les pol\u00edtiques del dia a dia.<\/p>\n
El catalanisme pol\u00edtic tenia dues potes: la defensa de l\u2019autogovern i la voluntat de contribuir a modernitzar i regenerar l\u2019Estat espanyol, sota la premissa que el segon objectiu afavoria mec\u00e0nicament el primer. La normalitat democr\u00e0tica posterior a la transici\u00f3 demostra que la posada al dia d\u2019Espanya no evita que les velles pulsions centralistes revifin, ans al contrari. La voluntat de recentralitzaci\u00f3 que Aznar exhibeix a partir de l\u2019any 2000 posa en crisi el paradigma intervencionista cl\u00e0ssic del catalanisme, que queda superat a partir de la sent\u00e8ncia del TC contra l\u2019Estatut. Avui, quan l\u2019in\u00addependentisme ocupa el lloc del nacionalisme autonomista, sorgeix la pregunta \u00adsobre el paper dels diputats catalans a \u00adMadrid. At\u00e8s que \u00e9s evident que la independ\u00e8ncia de Catalunya no ser\u00e0 ni r\u00e0pida ni f\u00e0cil, ERC i el PDECat (o la marca que li posin) han d\u2019explicar amb claredat per quin motiu demanen ara el vot en unes generals. La temptaci\u00f3 de prometre un eventual col\u00b7lapse no omple el buit d\u2019una veritable pol\u00edtica de l\u2019independentisme a Madrid.<\/p>\n
Col\u00b7lapsar o col\u00b7lapsar-se? L\u2019actitud del kamikaze donaria potser satisfacci\u00f3 ef\u00edmera als que somien ruptures a balquena, per\u00f2 faria recular la credibilitat d\u2019una idea leg\u00edtima per al futur de Catalunya.<\/p>\n
\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Corre la idea, en diversos entorns, que els partits independentistes haurien d\u2019aprofitar les eleccions generals del 28 d\u2019abril per fer un resultat important que els permet\u00e9s intentar bloquejar el Congr\u00e9s…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4978"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4978"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4978\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5401,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4978\/revisions\/5401"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4978"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4978"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4978"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}