<\/p>\n
Fan la seva aparici\u00f3 estel\u00b7lar al Tribunal Suprem per donar compte dels detalls del que succeeix quan els cops de porra desplacen les paraules. Donen la seva versi\u00f3 dels fets els que eren m\u00e0xims responsables de la Policia Nacional i de la Gu\u00e0rdia Civil a Catalunya, sota les ordres, durant la tardor catalana del 2017, del coordinador general Diego P\u00e9rez de los Cobos, que va declarar dimarts i dimecres. Un oncle meu els anomenava \u201cgent de gorra\u201d. Com que havia fet la guerra, el meu oncle coneixia la difer\u00e8ncia entre els de la gorra i els ciutadans corrents. Porten gorra els militars i els policies, aquells a qui l\u2019Estat encarrega aix\u00f2 que els manuals de ci\u00e8ncia pol\u00edtica denomina \u2013as\u00e8pticament\u2013 el monopoli de la viol\u00e8ncia leg\u00edtima. Ahir, van compar\u00e8ixer \u2013sense gorra i vestits de pais\u00e0\u2013 Sebasti\u00e1n Trapote, excomissari en cap de la Policia Nacional, i \u00c1ngel Gozalo, excap de la setena zona de la Gu\u00e0rdia Civil (lluint corbata verda). Eren dos tipus desconeguts per al gran p\u00fablic fa uns mesos, tornaran a ser-ho d\u2019aqu\u00ed un temps. La transpar\u00e8ncia del que controla la transpar\u00e8ncia.<\/p>\n
Des del primer moment de la sessi\u00f3, s\u00f3n constants les al\u00b7lusions al major dels Mossos d\u2019Esquadra Josep Llu\u00eds Trapero (que ha estat citat per declarar la setmana vinent), que els dos testimonis presenten com un home \u201creticent a ser coordinat\u201d. Els fiscals, primer Madrigal i despr\u00e9s Cadena, insisteixen a preguntar i repreguntar sobre l\u2019actitud del que va ser responsable m\u00e0xim de la policia catalana, que ser\u00e0 jutjat per delicte de rebel\u00b7li\u00f3 a l\u2019Audi\u00e8ncia Nacional. Recordem que la Fiscalia sol\u00b7licita onze anys de pres\u00f3 per a qui va liderar la resposta policial despr\u00e9s dels atemptats gihadistes a Barcelona i Cambrils del 17 d\u2019agost del 2017. Es percep que Trapero \u00e9s considerat una cosa propera a un tra\u00efdor pels caps dels altres cossos.<\/p>\n
Igual com va fer P\u00e9rez de los Cobos, Trapote i Gozalo sembren dubtes sobre la lleialtat del major de la policia catalana perqu\u00e8 va preparar \u201cun pla com si fossin unes eleccions normals\u201d, la qual cosa desemboca en la segona tesi dels dos testimonis: els Mossos van actuar amb \u201cpassivitat\u201d i \u201cinacci\u00f3\u201d a l\u2019hora de complir les ordres judicials dictades per impedir el refer\u00e8ndum unilateral. El comissari Trapote qualifica el dispositiu previst pels Mossos d\u2019\u201cinsuficient, inadequat i inefica\u00e7\u201d. Per tot aix\u00f2, a primera hora del Primer d\u2019Octubre, P\u00e9rez de los Cobos va comunicar els seus subordinats que \u201cpass\u00e0vem al pla B, la substituci\u00f3 dels Mossos\u201d. Costa de creure que aix\u00f2 no s\u2019hagu\u00e9s decidit abans.<\/p>\n
A difer\u00e8ncia del que va passar amb les compareixences de Rajoy, S\u00e1enz de Santamar\u00eda i Zoido, els que avui declaren s\u00f3n i se saben peces s\u00f2lides de la maquin\u00e0ria de l\u2019Estat. Els professionals de la for\u00e7a. La gorra i la jerarquia. Constitueixen el garrot mass\u00eds del Minotaure, imprescindible. Jaume Vicens Vives va escriure que els catalans som un poble que no ha compr\u00e8s la naturalesa del Minotaure, aix\u00f2 \u00e9s el poder, i per aix\u00f2, segons l\u2019autor de Not\u00edcia de Catalunya, no hem aconseguit convertir el fet nacional en un Estat naci\u00f3. Abans de la rara declaraci\u00f3 d\u2019independ\u00e8ncia i del 155, el diagn\u00f2stic de Vicens Vives semblava fatalisme pessimista, per\u00f2 avui reapareix com un esquema esclaridor. El Minotaure espanyol va fer servir la viol\u00e8ncia i l\u2019independentisme catal\u00e0 es va sorprendre, perqu\u00e8 havia oblidat les tesis del c\u00e8lebre historiador giron\u00ed. Ingenu\u00eftat? Desconeixement? Si no coneixes l\u2019adversari, vas venut. L\u2019advocat Pina pregunta per qu\u00e8 no hi va haver mediaci\u00f3 als centres de votaci\u00f3 en comptes de cops i c\u00e0rregues. Trapote es posa un mica nervi\u00f3s, no comptava amb aquesta pregunta, que \u00e9s d\u2019una altra gal\u00e0xia. Mediaci\u00f3? El Minotaure s\u2019imposa i punt. Al final, el comissari respon que no hi havia ning\u00fa, entre els manifestants, que volgu\u00e9s mediar. Aix\u00f2 no \u00e9s un judici, \u00e9s una batalla cultural, la qual cosa explica la pres\u00e8ncia del partit ultra Vox en el paper d\u2019acusaci\u00f3 popular.<\/p>\n
Durant la jornada del refer\u00e8ndum de l\u20191 d\u2019octubre, policies i gu\u00e0rdies civils van carregar amb extrema duresa contra els votants congregats. La brutalitat d\u2019aquelles actuacions es va veure en mitjans de tot el m\u00f3n i ha deixat empremta en la societat catalana. Aix\u00f2 va existir siguin quines siguin les sent\u00e8ncies. Els que van donar les ordres pretenen, davant el tribunal, un gir radical del relat que ha fixat el b\u00e0ndol enemic, \u00e9s la tercera tesi del seu recital: els ciutadans que van acudir als col\u00b7legis electorals no eren pac\u00edfics, eren presa d\u2019\u201cuna excitaci\u00f3 que es transformava en actituds violentes\u201d, en paraules del general Gozalo. El judici esdev\u00e9, de nou, una cerim\u00f2nia de tunejat selectiu dels fets, un intent esfor\u00e7at de rentat de cara del Minotaure. Les defenses aconsegueixen que aflorin algunes contradiccions i llacunes inexplicables, per\u00f2 no trenquen la sintaxi blindada dels compareixents. Ning\u00fa no aclareix, per cert, la causa que els enregistraments policials de les c\u00e0rregues no s\u2019incorporessin al sumari.<\/p>\n
A la tarda, el testimoni de Manuel Castellv\u00ed, excap de la comissaria general d\u2019Informaci\u00f3 dels Mossos d\u2019Esquadra, remata \u2013sense pretendre-ho\u2013 la lli\u00e7\u00f3 magistral sobre tenir un Estat darrere o no tenir-lo. Malgrat ser tamb\u00e9 home de gorra, Castellv\u00ed no t\u00e9 res a veure amb els anteriors compareixents. Est\u00e0 for\u00e7a nervi\u00f3s quan comen\u00e7a a respondre al fiscal Zaragoza. Aquest policia se sap lluny del Minotaure, caminant sobre vidre, atrapat entre una pol\u00edtica de pirot\u00e8cnia i el sentit institucional. Els Mossos van advertir Puigdemont que era millor no celebrar el refer\u00e8ndum, explica amb la cara llarga. Brolla, inevitable, una de les lli\u00e7ons d\u2019aquesta novel\u00b7la de pol\u00edtica, en qu\u00e8 el lector no sap mai on hi ha ficci\u00f3 i on picada d\u2019ullet hist\u00f2rica. Forn, que seu al costat de Junqueras i Romeva rere el grup dels advocats, fa cara de circumst\u00e0ncia mentre Castellv\u00ed respon vacil\u00b7lant i es fica en jardins infinits. Als ant\u00edpodes, fa una estona el general Gozalo ha fet un espot de la Gu\u00e0rdia Civil citant l\u2019himne de l\u2019institut armat \u2013\u201cl\u2019ordre i la llei\u201d\u2013 i hem vist el duc d\u2019Ahumada a cavall del Minotaure. La declaraci\u00f3 de Castellv\u00ed resumeix, sense voler, una gran contradicci\u00f3 del proc\u00e9s sobiranista: assajar una ruptura des de l\u2019administraci\u00f3 i el carrer, per\u00f2 no del tot. Per tenir un Estat cal comprendre, sense filtres, que el Minotaure \u00e9s sempre Leviatan.<\/p>\n
<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"