\t\t\t\t<\/p>\n
Les sabates que cal\u00e7a s\u00f3n grogues, un color que desconcerta i despista, si tenim en compte la simbo\u00adlogia que envolta el conflicte que ha desembocat en aquest judici al Tribunal Suprem. Sabates grogues de tal\u00f3, que l\u2019obliguen a un caminar insegur i vacil\u00b7lant \u2013alerta amb l\u2019esgla\u00f3\u2013 quan entra a la sala de vistes, acompanyada de la Pilar, la funcion\u00e0ria que acompanya els compareixents. Per\u00f2 aquest groc, aqu\u00ed, no \u00e9s res m\u00e9s que un \u00adcolor. Potser un petit gest ir\u00f2nic, una broma involunt\u00e0ria, una ca\u00adsualitat que sembla un desafiament semi\u00f2tic per a iniciats.<\/p>\n
Montserrat del Toro, secret\u00e0ria judicial del jutjat 13 de Barcelona, de mitjana edat, no \u00e9s una dona \u00adalta i la seva actitud postural la fa encara m\u00e9s menuda: avan\u00e7a fins a la petita taula amb el cap cot, mirant a terra, i \u00e9s perqu\u00e8 no puguem veure-li el rostre amb facilitat; el jutge Marchena ha ordenat restriccions en la difusi\u00f3 televisiva de la imatge d\u2019aquesta testimoni, a petici\u00f3 de la interessada, una cosa que fa saltar les defenses quan senten que un fiscal comenta que la mesura es compr\u00e8n ja que ella \u201cviu a Catalunya\u201d. Un peu de nota subliminar com qui no vol la cosa. Amb els retalls subliminars d\u2019aquest judici n\u2019hi hauria per a un documental de diverses hores. El jutge Marchena recorda al p\u00fablic que no faci servir els m\u00f2bils i menys per fer fotos a la persona que ha de lamentar que avui sigui Dimecres de Cendra i no Dimarts de Carnaval. En temps de m\u00e0s\u00adcares incessants, el m\u00e9s dif\u00edcil \u00e9s aconseguir-ne una que ens oculti de deb\u00f2. La compareixent no va tenir en compte l\u2019efecte Streisand, que consisteix en l\u2019amplificaci\u00f3 del que es vol amagar.<\/p>\n
Eleg\u00e0ncia d\u2019una pres\u00e8ncia que \u00e9s abs\u00e8ncia ic\u00f2nica. Un vestit vermell i una jaqueta blanca tipus \u00adtapet donen el contrapunt a les sabates grogues de la dona (gaireb\u00e9) invisible, la que els espectadors televisius de la vista s\u2019hauran d\u2019imaginar, com si fos el personatge misteri\u00f3s d\u2019una novel\u00b7la d\u2019aven\u00adtures d\u2019Enid Blyton. Llueix cabellera castanya fosca, que l\u2019ajuda a mantenir a bon resguard un rostre cuidat, i sembla fr\u00e0gil fins que comen\u00e7a a parlar. Fermesa de qui sap perfectament el que dir\u00e0. Respon amb seguretat i precisi\u00f3, i maneja amb naturalitat i facilitat l\u2019argot jur\u00eddic propi d\u2019aquest plat\u00f3 \u00adtelevisiu que la multiplica sense mostrar-la. Diverses vegades es fa evident que estem davant un tes\u00adtimoni qualificat que forma part del gremi que arbitra el conflicte. Del Toro explica el que va passar (i li va passar) el 20 de setembre del 2017, quan dirigia la comitiva ju\u00addicial que \u2013amb diversos efectius de la Gu\u00e0rdia Civil\u2013 va dur a terme els escorcolls de quatre despat-xos a la Conselleria d\u2019Economia. Aquell dia i davant aquell depar\u00adtament del Govern hi va haver una concentraci\u00f3 multitudin\u00e0ria de protesta que va durar moltes \u00adhores, uns fets a partir dels quals es va ordenar l\u2019empresonament de Jordi Cuixart i Jordi S\u00e0nchez, m\u00e0xims dirigents d\u2019\u00d2mnium Cutural i de l\u2019ANC.<\/p>\n
Hi ha testimonis, testimonis \u00adespecials i testimonis clau. La secret\u00e0ria judicial Del Toro \u00e9s del tercer tipus, perqu\u00e8 el seu relat \u00e9s imprescindible per fonamentar la idea de viol\u00e8ncia que el jutge d\u2019instrucci\u00f3 i les acusacions relacionen amb el que va passar aquell moment, que va ser pr\u00f2leg del \u00adrefer\u00e8ndum unilateral del Primer d\u2019Octubre. Ahir al mat\u00ed, enmig dels vapors tristos d\u2019alguns per la derrota del Reial Madrid, vam \u00adescoltar amb detall la narraci\u00f3 d\u2019aquesta dona, que \u00e9s, essencialment, tres llibres en un: un conte de terror urb\u00e0, una lli\u00e7\u00f3 sobre el punt de vista i una reflexi\u00f3 sobre l\u2019empatia. Si alguna cosa volia subratllar la testimoni davant el tribunal \u00e9s que, aquell dia, ho va passar malament, una experi\u00e8ncia que \u2013va afegir\u2013 va arribar a trencar la seva salut. L\u2019acusaci\u00f3 va posar ahir la seva v\u00edctima \u2013amb l\u2019agreujant de tractar-se d\u2019una servidora del poder judicial\u2013 en el centre de la pista.<\/p>\n
La s\u00edntesi de Del Toro t\u00e9 forma de titular: \u201cEstr\u00e8s, ansietat i, al final, por\u201d. Com es mesura objectivament el temor que produeix un escenari determinat? Fora, al carrer, aquell dia l\u2019ambient era de protesta pac\u00edfica, festiu, fins i tot, per\u00f2 la secret\u00e0ria judicial insisteix que tot el que va veure i va sentir (\u201cparaules soltes\u201d) la va inquietar de manera creixent i, una vegada acabats els escorcolls, va consi\u00adderar que era impossible sortir de l\u2019edifici per la porta principal. \u201cTenia por\u201d, repeteix. Va demanar fins i tot un helic\u00f2pter. Va rebutjar tres propostes per aban\u00addonar el lloc perqu\u00e8, segons la \u00adseva percepci\u00f3, totes posaven en risc la seva persona, malgrat que aniria acompanyada d\u2019agents dels Mossos d\u2019Esquadra. La por, com la pol\u00edtica, es basa en percepcions. Respectables totes. Exagerades potser, intransferibles sempre. Coneixem el punt de vista dels manifestants i hem de con\u00e8ixer el punt de vista de la secret\u00e0ria ju\u00addicial. El passad\u00eds de voluntaris per on havia de passar no li va semblar una opci\u00f3 acceptable. El que des de fora tenia un aire inofensiu i amable va poder semblar hostil i amena\u00e7ador des de dins. Punts de vista. Percepcions. El punt de vista de la secret\u00e0ria ju\u00addicial no est\u00e0 exempt de zones d\u2019ombra: va creure que sentia la veu de Carme Forcadell parlant al p\u00fablic, va creure que veia que un manifestant escopia un gu\u00e0rdia civil, va creure que sentia un soroll molt fort, \u201ccom un tumult\u201d.<\/p>\n
Aquesta expressi\u00f3 apareix m\u00e9s vegades en les seves respostes, quan refereix que \u201cel tumult de gent havia tornat a tancar el pas\u00adsad\u00eds\u201d o quan assegura que li ar\u00adribava des del carrer \u201cel soroll \u00adt\u00edpic d\u2019un tumult\u201d. El l\u00e8xic i les casualitats. Despr\u00e9s d\u2019aquella manifestaci\u00f3, vam saber que el delicte de sedici\u00f3 exigeix que es produeixi un \u201cal\u00e7ament p\u00fablic i tumultuari\u201d. La primera i principal de totes les batalles \u00e9s pel control del llenguatge, dins i fora del Suprem. A primera hora, amb el tinent co\u00adronel P\u00e9rez de los Cobos, hi va \u00adhaver un conat de congr\u00e9s filo\u00adl\u00f2gic a prop\u00f2sit dels termes c\u00e0rrega policial i manifestaci\u00f3 que Marchena va tallar en sec.<\/p>\n
\u201cNo hi ha sortida\u201d, va comunicar la lletrada de l\u2019administraci\u00f3 de Just\u00edcia al magistrat instructor quan va poder parlar amb ell per tel\u00e8fon. \u201cM\u2019has de treure d\u2019aqu\u00ed\u201d. El magistrat va localitzar el major Trapero \u2013dolent oficial per les acusacions\u2013, que va resoldre el problema, com era el seu deure. Al final, acompanyada per Mossos de pais\u00e0, Montserrat del Toro va sortir a trav\u00e9s del teatre contigu, despr\u00e9s d\u2019accedir a un terrat, saltar un mur petit \u2013\u201cmuret\u201d, va dir\u2013 i esperar una estona als camerinos. Aquella nit de suposat terror als carrers, la gent va acudir amb normalitat a la funci\u00f3 que es representava al Teatre Coliseum.<\/p>\n
\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Les sabates que cal\u00e7a s\u00f3n grogues, un color que desconcerta i despista, si tenim en compte la simbo\u00adlogia que envolta el conflicte que ha desembocat en aquest judici al Tribunal…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4981"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4981"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4981\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5402,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4981\/revisions\/5402"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4981"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4981"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4981"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}