\t\t\t\t<\/p>\n
S\u2019ha mort Xabier Arzalluz, que va dirigir el Partit Nacionalista Basc durant gaireb\u00e9 un quart de segle. Arzalluz era alg\u00fa que manava i no tenia por de fer-ho, segons diuen els que el van tractar. El periodista Xabier Lapitz, sempre \u00e0gil i fi, ho va resumir ahir en un tuit: \u201cEra un pol\u00edtic amb maj\u00fascules, radical i pactista\u201d. Fixem-nos: radical i pactista, adjectius que semblen antag\u00f2nics per\u00f2 no ho s\u00f3n quan hi ha intel\u00b7lig\u00e8ncia, visi\u00f3 i sentit de l\u2019oportunitat. Conviccions i capacitat de fer acords. Arzalluz era dur i murri, no deixava indiferent \u00adning\u00fa i, durant la seva llarga carrera, va rebre de totes bandes, sobretot d\u2019aquella premsa de Madrid que necessita sempre b\u00e8sties negres per fer exorcismes a l\u2019hora dels xurros. Ar\u00adzalluz encaixava, com fan els professionals.<\/p>\n
Ara queda b\u00e9 dir que els partits no serveixen de res, que els lideratges no s\u2019han de notar i que cal fugir de les jerarquies. Per\u00f2 no hi ha democr\u00e0cia sense partits i no hi ha projectes pol\u00edtics sense lideratges de gruix, la qual cosa a Catalunya sempre s\u2019ha d\u2019explicar amb la boca petita, no fos cas que alg\u00fa s\u2019ofengu\u00e9s. El pa\u00eds que ha donat figures com Prat de la Riba, Camb\u00f3, Maci\u00e0, Companys, Tarradellas, Pujol i Maragall fa veure que els l\u00edders no van amb la tribu. Sort que Ada Colau \u2013aquella activista que no volia fer pol\u00edtica\u2013 ens ajuda a posar les coses a lloc amb el seu lideratge municipal, que busca un espai a la vitrina, com \u00e9s normal. Mentre, ocurr\u00e8ncies com les llistes \u201csense pol\u00edtics\u201d ens ajuden a creure que podem trobar l\u2019illa d\u2019Utopia abans d\u2019arribar a \u00cdtaca.<\/p>\n
A difer\u00e8ncia de Pujol, Arzalluz sabia que el partit no \u00e9s mai accessori. Per aix\u00f2 el PNB \u00e9s una maquin\u00e0ria tan ben greixada i una escola de dirigents admirable, amb una capacitat de relleu i continu\u00eftat que voldrien moltes organitzacions. Arzalluz \u2013amb llums i ombres\u2013 va ser fonamental a l\u2019hora de modernitzar i configurar aquesta realitat, on conviuen diverses sensibilitats, tamb\u00e9 la dels que han introdu\u00eft enfocaments nous que el l\u00edder ara traspassat potser no hauria subscrit mai. No \u00e9s cap misteri que, despr\u00e9s del pla Ibarretxe, el basquisme majoritari va entrar en una fase de repensament que va desembocar en altres lideratges.<\/p>\n
Quan jo vaig comen\u00e7ar a fer de pe\u00adriodista, els dirigents dels partits pol\u00edtics eren, molts d\u2019ells, de la pasta d\u2019Arzalluz. Gent que tenia coses al cap i que sabia com actuar per fer-les possibles. Aquest univers ha canviat i no toca pas sentir nost\u00e0lgia. Nom\u00e9s constato que ara hi ha m\u00e9s radicals que no saben pactar i m\u00e9s pragm\u00e0tics que no saben defensar les seves conviccions. La falsa ingenu\u00eftat del cunyat desinformat infecta l\u2019escena p\u00fablica, en espera que el cinisme i les \u00adbones intencions transformin tota pol\u00edtica en una aspiraci\u00f3 impossible. Els cl\u00e0ssics, com Arzalluz, tractaven els ciutadans com a adults.<\/p>\n
\t\t<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
S\u2019ha mort Xabier Arzalluz, que va dirigir el Partit Nacionalista Basc durant gaireb\u00e9 un quart de segle. Arzalluz era alg\u00fa que manava i no tenia por de fer-ho, segons diuen…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4982"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4982"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4982\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5394,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4982\/revisions\/5394"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4982"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4982"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4982"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}