Trobo la seg\u00fcent reflexi\u00f3, molt l\u00facida, en un text escrit per Hannah Arendt el 1945, a l’acabament de la Segona Guerra Mundial, en refer\u00e8ncia als m\u00e8todes de la propaganda nazi: “All\u00f2 essencial radicava en l’explotaci\u00f3 de l’antic prejudici occidental que confon la realitat amb la veritat, i en la fabricaci\u00f3 d’aquella ‘veritat’ que fins aleshores nom\u00e9s podia ser definida com a mentida. Es per aix\u00f2 que qualsevol debat amb els feixistes -l’anomenada contrapropaganda- manca completament de sentit: es com si hagu\u00e9ssim de debatre amb un assass\u00ed potencial si la seva futura v\u00edctima est\u00e0 viva o morta, oblidant completament que aquell home pot matar a la persona en q\u00fcesti\u00f3 i proporcionar aix\u00ed immediatament la prova que ell est\u00e0 en el cert”. Els nazis – conclou Arendt- van destruir alemanya amb aquest esperit, perqu\u00e8 volien demostrar que tenien ra\u00f3 quan deien que el poble alemany lluitava per la seva superviv\u00e8ncia, una afirmaci\u00f3 que era “una pura mentida” quan ells van comen\u00e7ar a fer-se presents.<\/p>\n
En ess\u00e8ncia, el feixisme no ha canviat de manera d’operar. Els nous populismes d’ultradreta (amaguin m\u00e9s o menys la seva filiaci\u00f3 totalit\u00e0ria) han adaptat els m\u00e8todes nazis i els han implementat a partir de les actuals tecnologies comunicatives. H\u00e0bils en la producci\u00f3 de missatges simplificadors, busquen les escletxes en els mitjans convencionals, on es beneficien del camp de joc que el pluralisme ofereix tamb\u00e9 als enemics de la democr\u00e0cia. Els hereus dels feixistes dels anys trenta no tenen cap escr\u00fapol a l’hora de compar\u00e8ixer en tota mena de programes i espais, han ent\u00e8s molt b\u00e9 que fins i tot l’emissora de r\u00e0dio m\u00e9s modesta \u00e9s un lloc des d’on poden arribar a possibles votants.<\/p>\n
Qu\u00e8 hem de fer davant d’aquesta emerg\u00e8ncia de partits, grups i moviments que construeixen una alternativa per transformar les nostres democr\u00e0cies en carcasses buides on les llibertats b\u00e0siques seran retallades i els drets fonamentals seran vulnerats, mitjan\u00e7ant lleis, decrets i pol\u00edtiques autorit\u00e0ries? M\u00e9s concretament, em demano si hem d’acceptar o no el debat p\u00fablic amb els feixistes. No \u00e9s una decisi\u00f3 f\u00e0cil, perqu\u00e8 no podem fer veure que aquest fenomen no existeix, ni tampoc podem minimitzar-lo amb l’argument pueril que sense la nostra atenci\u00f3 s’anir\u00e0 desinflant.<\/p>\n
L’assumpte interpel\u00b7la directament el periodisme i els mitjans de comunicaci\u00f3 per\u00f2, de fet, interpel\u00b7la el conjunt de la societat, comen\u00e7ant pels partits democr\u00e0tics i per tota mena d’associacions i actors civils. Imaginem un exemple: som cridats a un col\u00b7loqui sobre l’arribada de refugiats al nostre pa\u00eds i, entre els ponents, hi ha un representant d’un grup declaradament ultra i xen\u00f2fob. Qu\u00e8 hem de fer? Exigir que aquest ponent sigui excl\u00f2s? Decidir que nosaltres no hi anem, per no fer-li d’altaveus involuntaris? No tenir en compte les seves intervencions i debatre deixant-lo sistem\u00e0ticament de banda? Respondre totes i cadascuna de les seves afirmacions sense deixar passar ni un punt? No hi ha cap soluci\u00f3 bona. El que acostuma a passar \u00e9s que els partits democr\u00e0tics no tenen m\u00e9s remei que acceptar la companyia d’aquest actor t\u00f2xic, perqu\u00e8 acostuma a estar emparat per la legalitat. La majoria de populistes ultradretans a Europa s\u00f3n legals als seus respectius estats, at\u00e8s que les regles de joc protegeixen la diversitat ideol\u00f2gica, fins i tot quan aquesta pot posar en perill els fonaments de la democr\u00e0cia. \u00c9s la grandesa -hem acceptat- de la democr\u00e0cia.<\/p>\n
Fixeu-vos. A Espanya, \u00e9s legal el partit Vox -una versi\u00f3 ultra posmoderna que s’inspira en Le Pen, en Trump i en elements de la tradici\u00f3 hisp\u00e0nica m\u00e9s r\u00e0ncia-, que va assolir un resultat important a les eleccions auton\u00f2miques andaluses i que podria entrar al Congr\u00e9s dels Diputats en els propers comicis legislatius espanyols. Tamb\u00e9 \u00e9s legal La Falange, for\u00e7a que es pret\u00e9n continuadora de l’organitzaci\u00f3 feixista que va convertir-se en el partit \u00fanic del r\u00e8gim durant el franquisme. Aquestes i d’altres formacions m\u00e9s petites i menys conegudes es poden presentar a totes les eleccions i poden fer amb normalitat les seves activitats, malgrat el seu ideari destructiu i el seu discurs ple d’odi. La llei de partits aprovada l’any 2002 va elaborar-se amb la finalitat de prohibir Herri Batasuna i altres marques electorals afins, amb l’argument que eren partits que donaven suport a l’organitzaci\u00f3 terrorista ETA, una mesura excepcional que, aleshores, va ser molt criticada des de diversos \u00e0mbits; aquesta llei, en canvi, no s’ha aplicat mai a cap partit d’ultradreta, ni quan els tribunals han provat que alguns dels seus membres i dirigents han ordenat o participat en accions violentes i crims de tota mena, inclosos alguns assassinats.<\/p>\n
Els que voldrien convertir la democr\u00e0cia en una altra cosa gaudeixen de la possibilitat d’anar repetint missatges molt inquietants\u00a0 sobre la immigraci\u00f3, la poblaci\u00f3 d’origen musulm\u00e0, les pol\u00edtiques de g\u00e8nere, la llibertat sexual, els drets dels treballadors, la llibertat d’expressi\u00f3 i de creaci\u00f3, l’escalfament global, els partits independentistes, el futur de Catalunya o l’article 155 de la Constituci\u00f3 espanyola. Els que no senten cap estima per la democr\u00e0cia tampoc acostumen a sentir cap estima per la veritat ni cap respecte pels fets, la qual cosa ens fa tornar al comen\u00e7ament d’aquest article: la mentida i la propaganda extrema com a motors d’una manera de conquerir el poder. Com podem debatre amb aquells que, per sistema, menteixen i es dediquen a la demag\u00f2gia m\u00e9s prim\u00e0ria sobre els problemes que m\u00e9s preocupen la societat? L’\u00e8xit electoral de Donald Trump a Estats Units ens ha ensenyat que l’atractiu de consignes molt simples no \u00e9s f\u00e0cil de combatre des de la informaci\u00f3 rigorosa ni des de la racionalitat m\u00e9s robusta.<\/p>\n
Madeleine Albright, que va ser secretaria d’Estat amb el president Bill Clinton, ha publicat un llibre molt valent sobre el retorn dels feixismes, a la llum de l’arribada a la presid\u00e8ncia d’una figura com Trump. A les seves p\u00e0gines, hi trobem aquesta observaci\u00f3: “en molts camps, el menyspreu ha arribat a ser el tret caracter\u00edstic de la pol\u00edtica nord-americana, i aix\u00f2 implica que siguem reticents a escoltar la resta i que en alguns casos no permetem als altres ni tan sols expressar la seva opini\u00f3. En aquestes circumst\u00e0ncies \u00e9s impossible aprendre, per\u00f2, a m\u00e9s a m\u00e9s, s’est\u00e0 creant un p\u00fablic per als demagogs, que saben aplegar els humiliats i els ofesos perqu\u00e8 aboquin la seva c\u00f2lera als altres”. Hem de pagar el preu d’escoltar els feixistes per salvar la llibertat d’expressi\u00f3 i el debat democr\u00e0tic? El dilema \u00e9s enorme.<\/p>\n
El populisme d’extrema dreta t\u00e9 un objectiu que no amaga: arribar a les institucions per subvertir tot all\u00f2 que ha format part, a Occident, dels grans consensos ideol\u00f2gics i socials posteriors a la Segona Guerra Mundial. \u00c9s una onada reaccion\u00e0ria que estimula les pors i les incerteses per bastir la pirot\u00e8cnia de les solucions m\u00e0giques que, \u00a0en teoria, reconstruiran un m\u00f3n de grans seguretats que ja no existeix, per\u00f2 que “els humiliats i els ofesos” volen creure que pot tornar d’un dia per l’altre. Els efectes indesitjats de la globalitzaci\u00f3 i la desafecci\u00f3 pol\u00edtica de la ciutadania s\u00f3n el camp abonat on creix aquesta demag\u00f2gia. La repetici\u00f3 de consignes fa que les idees m\u00e9s absurdes acabin semblant cre\u00efbles a ulls de les masses.<\/p>\n
L’assagista neerland\u00e8s Rob Riemen ha escrit un llibre molt afinat sobre el nou rostre del feixisme. Hi explica, entre d’altres coses, que l’escriptor Thomas Mann, durant una confer\u00e8ncia a Los Angeles l’any 1940, va advertir el seu p\u00fablic que “si alguna vegada el feixisme arriba a Estats Units, ho far\u00e0 en nom de la llibertat”. Una premonici\u00f3 colpidora i aplicable tamb\u00e9 al Vell Continent. L’autor de La muntanya m\u00e0gica<\/em> va ser testimoni de com Hitler i els seus havien conquerit el poder gr\u00e0cies a l’\u00fas m\u00e9s retor\u00e7at de la mentida i a l’exercici met\u00f2dic de separar les paraules del seu significat veritable. \u00c9s una lli\u00e7\u00f3 excel\u00b7lent, que potser respon una mica la dif\u00edcil pregunta que ens fem en el t\u00edtol d’aquest paper.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Trobo la seg\u00fcent reflexi\u00f3, molt l\u00facida, en un text escrit per Hannah Arendt el 1945, a l’acabament de la Segona Guerra Mundial, en refer\u00e8ncia als m\u00e8todes de la propaganda nazi:…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7],"tags":[37],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4983"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4983"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4983\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5074,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4983\/revisions\/5074"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4983"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4983"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4983"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}