<\/p>\n
Imaginem que un extraterrestre s\u2019est\u00e0 llegint l\u2019\u00faltim llibre de Francis Fukuyama, Identidad<\/em>, i topa amb aquesta frase, a tall de conclusi\u00f3 d\u2019un dels cap\u00edtols: \u201cL\u2019ordre pol\u00edtic nacional i internacional dependr\u00e0 de l\u2019exist\u00e8ncia cont\u00ednua de democr\u00e0cies liberals amb identitats nacionals inclusives\u201d. Imaginem, tamb\u00e9, que l\u2019extraterrestre de torn decideix aterrar a Espanya per comprovar sobre el terreny si les teories del pensador nord-americ\u00e0 tenen recorregut. I, finalment, posats a imaginar, tinguem en compte que el nostre pobre marci\u00e0 provar\u00e0 de veure-hi clar obligant-se a assistir als molts actes elec\u00adtorals que se celebren aquests dies, escoltant el que diuen els uns i els altres. Est\u00e0 la democr\u00e0cia espanyola constru\u00efda a partir d\u2019una idea inclusiva de la identitat nacional?<\/p>\n En vista dels discursos de campanya, no sembla que els pol\u00edtics espanyols tinguin gaire en compte els consells de Fukuyama. Per Vox, la identitat nacional \u00e9s clarament excloent (es defineix m\u00e9s per la molta gent que deixa fora que per aquells que considera bons espanyols) mentre que per Cs es tracta d\u2019importar \u2013tard i malament\u2013 el jacobinisme franc\u00e8s per for\u00e7ar sense ma\u00adnies una homogene\u00eftat que no existeix. La dreta completa la seva oferta amb el neoespanyolisme constitucional aznari\u00e0, que Casado eleva a la m\u00e0xima pot\u00e8ncia mitjan\u00e7ant l\u2019amena\u00e7a de tancar o intervenir el que considera dissolvent per a l\u2019espanyolitat, sigui aix\u00f2 TV3, els Mossos d\u2019Esquadra o, potser, els pessebres amb caganer. El l\u00edder del PP t\u00e9 el detall de no esmentar el \u201cpatriotisme constitucional\u201d d\u2019Habermas. Aquesta vegada, els populars es conformen que Alejo Vidal-Quadras (reencarnat en Cayetana \u00c1lvarez de Toledo) repeteixi que el nacionalisme espanyol no existeix sense que se li escapi el riure.<\/p>\n El PSOE sembla (sobre el paper i deixant Josep Borrell i diversos barons auton\u00f2mics de banda) disposat a entendre el que \u00e9s una identitat nacional inclusiva, per\u00f2 tot \u00e9s m\u00e9s trist a l\u2019hora de concretar; per exemple, salten totes les alarmes i Miquel Iceta ha de rectificar despr\u00e9s d\u2019opinar sobre el que s\u2019hauria de fer si un 65% dels catalans estiguessin a \u00adfavor de la independ\u00e8ncia. A can PSC se sap perfectament que no hi haur\u00e0 identitat \u00adinclusiva mentre no existeixi un projecte \u00adalternatiu d\u2019Espanya.<\/p>\n A Podem conviuen moltes visions, sovint contradict\u00f2ries. Des del cl\u00e0ssic esquerra\u00adnisme que veu la inspiraci\u00f3 burgesa en tot nacionalisme (tret que sigui llatinoameric\u00e0 o afric\u00e0, esclar) fins aquells que prometen una altra manera de fer Espanya, que faria \u2013diuen\u00ad\u2013 innecess\u00e0ria la secessi\u00f3, o els que no descarten algun tipus de consulta pactada.<\/p>\n No hi ha identitat nacional inclusiva sense el que anomenem reconeixement. L\u2019independentisme catal\u00e0 creix \u2013sobretot\u2013 per la falta de reconeixement de Catalunya m\u00e9s enll\u00e0 de la descentralitzaci\u00f3 i els seus avatars. La regressi\u00f3 centralista que es posa en marxa a partir de l\u2019any 2000 cristal\u00b7litza en la sent\u00e8ncia del Tribunal Constitucional sobre l\u2019Estatut auton\u00f2mic del 2006. Aix\u00f2 fa que milers de catalans que acceptaven el marc auton\u00f2mic decideixin deixar de ser espanyols, perqu\u00e8 se senten expulsats d\u2019un edifici que contribueixen a sufragar, una cosa que els converteix en ciutadans de segona classe. Sentiments de maltractament econ\u00f2mic i \u00adincomprensi\u00f3 cultural desemboquen en la sensaci\u00f3 d\u2019humiliaci\u00f3 estructural. Per resumir, molts catalans s\u2019atipen que la seva catalanitat sigui incompatible amb formar part d\u2019un Estat que ha decidit desempatar i posar fi a l\u2019 anomalia catalana. Aznar busca el \u00addesempat amb el nacionalisme catal\u00e0 i, amb aix\u00f2, fa cr\u00e9ixer a les \u00adurnes i en la societat l\u2019independentisme, que passa del 14% al 48% en menys de deu anys.<\/p>\n Tenen ra\u00f3 els que diuen que Espanya no es pot governar amb la meitat de la poblaci\u00f3 de Catalunya en contra. Per molta policia i molts jutges que es mobilitzessin, el frac\u00e0s pol\u00edtic es faria cr\u00f2nic i frenaria el conjunt de l\u2019Estat. Per aix\u00f2 \u00e9s tan rid\u00edcul \u2013a m\u00e9s d\u2019inquietant\u2013 que alguns partits pol\u00edtics prometin arreglar la situaci\u00f3 amb un 155 permanent. La identitat nacional no \u00e9s una cosa que pugui ser redu\u00efda a l\u2019esfera de l\u2019\u00e0mbit privat, com si fos una religi\u00f3 que ha de conviure en un marc de pluralisme de creences. No ens hem d\u2019enganyar. Fukuyama no ho fa: \u201cLa funci\u00f3 \u00faltima de la identitat nacional \u00e9s fer possible la mateixa democr\u00e0cia liberal. Una democr\u00e0cia liberal \u00e9s un contracte impl\u00edcit entre els ciutadans i el seu \u00adgovern, i entre els mateixos ciutadans, segons el qual renuncien a certs drets perqu\u00e8 el govern protegeixi altres drets m\u00e9s b\u00e0sics i importants. La identitat nacional es cons\u00adtrueix entorn de la legitimitat d\u2019aquest contracte; si els ciutadans no creuen que formen part de la mateixa pol\u00edtica, el sistema no funcionar\u00e0\u201d. M\u00e9s clar, l\u2019aigua.<\/p>\n Si la meitat dels catalans no consideren \u00adleg\u00edtim el contracte que els vincula amb l\u2019Estat\u00ad espanyol, l\u2019avaria de la democr\u00e0cia \u00adliberal espanyola perdurar\u00e0 i s\u2019agreujar\u00e0. Per aix\u00f2 caldr\u00e0 fer alguna cosa m\u00e9s que prohibir, amena\u00e7ar i empresonar, suposo. Els veri\u00adtables patriotes espanyols crec que ho comprendran.<\/p>\n <\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Imaginem que un extraterrestre s\u2019est\u00e0 llegint l\u2019\u00faltim llibre de Francis Fukuyama, Identidad, i topa amb aquesta frase, a tall de conclusi\u00f3 d\u2019un dels cap\u00edtols: \u201cL\u2019ordre pol\u00edtic nacional i internacional dependr\u00e0…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":5049,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4986"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4986"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4986\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5307,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4986\/revisions\/5307"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5049"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4986"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4986"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4986"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}