{"id":4987,"date":"2019-04-05T00:00:15","date_gmt":"2019-04-04T23:00:15","guid":{"rendered":"https:\/\/www.francescmarcalvaro.cat\/?p=4537"},"modified":"2019-09-25T14:03:00","modified_gmt":"2019-09-25T13:03:00","slug":"espanol-dioptrias-y-utopias","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2019\/04\/05\/espanol-dioptrias-y-utopias\/","title":{"rendered":"Di\u00f2ptries i utopies"},"content":{"rendered":"<p>Fa cinquanta anys que Pau Riba va publicar el disc <em>Dioptria<\/em>, una fita de la m\u00fasica a Catalunya i de la cultura catalana en general. Ermengol Passola, l\u2019amo del segell Conc\u00e8ntric, va apostar per la creativitat d\u2019una colla de joves que trencaven els l\u00edmits ideol\u00f2gics i est\u00e8tics, en el moment en qu\u00e8 tot bullia. En una entrevista a <em>El Punt Avui<\/em>, Pau Riba diu aix\u00f2 quan el periodista Guillem Vidal li demana \u201cqu\u00e8 hi havia en aquella \u00e8poca de desenfocat\u201d, at\u00e8s el t\u00edtol de l\u2019\u00e0lbum: \u201cTot. L\u2019organigrama general que se\u2019ns presentava als joves era una absurditat. \u2018No pots fer-te palles, no pots follar, despr\u00e9s has de fer el servei militar, quan l\u2019acabes t\u2019has de buscar una feina, aleshores ja pots comen\u00e7ar a buscar una parella i, quan ja la tens, sense experi\u00e8ncies pr\u00e8vies, fundar una fam\u00edlia\u2019. Era una cosa d\u2019aquelles per dir: Tranquil , tranquil&#8230; Tornem a comen\u00e7ar l\u2019organigrama i a veure si ho muntem tot plegat m\u00e9s racionalment i d\u2019una manera una mica m\u00e9s tranquil.la\u201d. Els savis van aixecar acta que els joves, durant la d\u00e8cada dels seixanta, s\u2019havien convertit en una nova classe social. Vacunes i bons aliments, deixar de vestir com els pares, buscar el sentit de la vida, no patir per tenir una feina. Obrir les finestres. Sense aquesta ruptura mental, no ser\u00edem com som ara.<\/p>\n<p>No s\u00e9 si avui els joves continuen sent una classe social. Diria que no, ara hi ha tantes maneres de ser jove com maneres de ser adult, microidentitats a balquena, una mutaci\u00f3 incessant, cada individu pot ser una tribu urbana irrepetible, el mite de la pe\u00e7a \u00fanica portada a la pr\u00f2pia vida. Per\u00f2 alerta amb les comparacions. Si som justos, cal dir que llavors, en els seixanta i els setanta, hi havia joves com Pau Riba i tamb\u00e9 molts joves que no tenien res a veure amb la contracultura; de fet, una immensa majoria vivia dins del marc establert i no el q\u00fcestionava. El fet important \u00e9s que la minoria que va impugnar l\u2019estil de vida dels pares va aconseguir que els seus valors de contestaci\u00f3 acabessin despla\u00e7ant, redefinint o reorientant els valors tradicionals, i que aix\u00f2 quall\u00e9s en una nova mentalitat mainstream, d\u2019unes noves classes mitjanes amb m\u00e9s nivell de renda i la creen\u00e7a que el progr\u00e9s era una festa amb barra lliure que no tancaria mai.<\/p>\n<p>\u201cEm mantinc fidel a la utopia hippy, tot all\u00f2 continua sent v\u00e0lid\u201d, afirma Riba. Alguns pensen com ell, altres van ser yuppies, molts ho guarden al bagul dels records. <em>Dioptria<\/em> \u00e9s el disc d\u2019una \u00e8poca de benestar que tenia nost\u00e0lgia d\u2019un m\u00f3n que mai va existir i, per aix\u00f2, proposava una nova relaci\u00f3 amb la realitat, m\u00e9s enll\u00e0 dels d\u00e9us i dels d\u00f2lars. Com si encara fos possible viure al parad\u00eds Aquella utopia va triomfar, per\u00f2 ho va fer d\u2019una manera que ni l\u2019artista ni els savis havien previst: va ser absorbida pel mercat, que s\u2019adapta sense problemes a tots els nostres somnis.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Fa cinquanta anys que Pau Riba va publicar el disc Dioptria, una fita de la m\u00fasica a Catalunya i de la cultura catalana en general. Ermengol Passola, l\u2019amo del segell&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":5048,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,10,11],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4987"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4987"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4987\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5306,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4987\/revisions\/5306"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5048"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4987"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4987"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4987"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}