{"id":4988,"date":"2019-04-08T00:00:56","date_gmt":"2019-04-07T23:00:56","guid":{"rendered":"https:\/\/www.francescmarcalvaro.cat\/?p=4541"},"modified":"2019-09-25T14:01:29","modified_gmt":"2019-09-25T13:01:29","slug":"espanol-el-retorno-de-mas","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2019\/04\/08\/espanol-el-retorno-de-mas\/","title":{"rendered":"El retorn de Mas"},"content":{"rendered":"<p><\/p>\n<p class=\"p@2\">S\u2019especula amb el retorn d\u2019Artur Mas a la primera l\u00ednia pol\u00edtica a partir del febrer de l\u2019any que ve, quan s\u2019acaba la seva inhabilitaci\u00f3. Alguns pr\u00f2cers de les elits econ\u00f2miques barcelonines observen l\u2019expresident com una figura que podria \u2013tal vegada\u2013 posar ordre a l\u2019espai postconvergent, on ara prepondera Puigdemont sense que hagin desaparegut completament els que, de manera oberta o discreta, discrepen del que s\u2019ordena des de Waterloo. L\u2019entrevista d\u2019Enric Juliana a Marta Pascal certifica que hi ha moviments de fons, per b\u00e9 que ning\u00fa pot predir si progressaran o no. En tot cas, \u00e9s molt dif\u00edcil que els dissidents de Puigdemont facin res concret abans de les sent\u00e8ncies del judici al Tribunal Suprem.<\/p>\n<p class=\"p@2\">Dues coses cal tenir molt present sobre Mas. Primera: resulta paradoxal i tamb\u00e9 ir\u00f2nic que una part dels que m\u00e9s van cri\u00adticar l\u2019expresident per la seva conversi\u00f3 a l\u2019independentisme, a partir del 2012, el considerin avui el possible mal menor providencial en un context de buit estrat\u00e8gic i par\u00e0lisi institucional. Segona: \u00e9s inquietant que alguns dels que m\u00e9s van influir perqu\u00e8 Mas fes el pas al costat davant del veto de la CUP, l\u2019any 2016, siguin ara els que m\u00e9s l\u2019animen a tornar al lideratge, com si res no hagu\u00e9s passat. Es pot confiar en els que \u2013com qui juga al p\u00f2quer\u2013 van aconsellant jugades mestres sense fer ni un bri d\u2019autocr\u00edtica?<\/p>\n<p class=\"p@2\">Mas \u00e9s cartesi\u00e0, anal\u00edtic i escolta molta gent, per\u00f2 encara pensa que va ser encertat el pas al costat despr\u00e9s de les eleccions del 27 de setembre del 2015. Sense admetre els errors, ser\u00e0 molt complicat portar la pol\u00edtica independentista a un nou \u00adplantejament de llarg termini. En aquest sentit, Mas i Oriol Junqueras tamb\u00e9 haurien d\u2019assumir p\u00fablicament que no van ser fidels a les dades quan van actuar com si l\u2019independen\u00adtisme hagu\u00e9s assolit un percentatge d\u2019un 51% en aquells comicis, considerats plebiscitaris per ells mateixos.<\/p>\n<p class=\"p@2\">Un per l\u2019altre, Mas i Junqueras no van voler rectificar res malgrat que s\u2019havia perdut el plebiscit, per rivalitat partidista i per por de ser titllats de tra\u00efdors per les bases i per les entitats. Aquesta por de parlar clar encara tenalla els discursos de la majoria de dirigents independentistes.<\/p>\n<p class=\"p@2\">Mas t\u00e9 algunes virtuts pol\u00ed\u00adtiques que Puigdemont i Quim Torra no han pogut o no han volgut mostrar, atributs que anirien b\u00e9 per aterrar en una fase m\u00e9s realista i pragm\u00e0tica (sempre que a Madrid hi hagi un govern disposat a dialogar i a recon\u00e8ixer que existeix un conflicte). Per\u00f2 no podem obviar que el successor de Pujol t\u00e9 el mateix problema que el de tot el nucli dirigent del proc\u00e9s: les mot\u00adxilles del que s\u2019ha dit i s\u2019ha fet pesen massa. Per construir un temps nou caldran cares noves, que no tinguin responsabilitats directes en el trajecte que ens ha portat fins a la situaci\u00f3 actual. Les figures protagonistes del proc\u00e9s, de l\u2019espai postconvergent i d\u2019Esquerra Republicana de Catalunya, arrosseguen massa silencis, girs i retrets. Caldr\u00e0 aprofitar l\u2019experi\u00e8ncia d\u2019Artur Mas i d\u2019altres de la manera m\u00e9s intel\u00b7ligent.<\/p>\n<p><\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>S\u2019especula amb el retorn d\u2019Artur Mas a la primera l\u00ednia pol\u00edtica a partir del febrer de l\u2019any que ve, quan s\u2019acaba la seva inhabilitaci\u00f3. Alguns pr\u00f2cers de les elits econ\u00f2miques&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":5047,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7,49],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4988"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4988"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4988\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5303,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4988\/revisions\/5303"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5047"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4988"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4988"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4988"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}