<\/p>\n
Hi ha coses que tornen perqu\u00e8 mai no han acabat de marxar. Per exemple, les refer\u00e8ncies, m\u00e9s o menys solemnes, a una \u201cCatalunya real\u201d que \u2013no es diu expl\u00edcitament\u2013 seria l\u2019oposada a una Catalunya artificial, inventada, ortop\u00e8dica o imagin\u00e0ria. La darrera persona notable que n\u2019ha fet esment p\u00fablic \u00e9s Meritxell Batet, ministra i cap de llista per Barcelona del PSC a les generals: \u201cLa candidatura socialista per les eleccions del 28-A \u00e9s un exemple de la Catalunya real, la compromesa amb el progr\u00e9s social i la conviv\u00e8ncia, que \u00e9s el que representen les nostres llistes\u201d. Batet \u00e9s una dona sensata que cal escoltar, per\u00f2 t\u00e9 tirada a fer aquesta distinci\u00f3. El mes de setembre de l\u2019any passat, davant d\u2019alcaldes i regidors socialistes, va elogiar el seu partit per ser el de la Catalunya real.<\/p>\n
\n\n<\/blockquote>\n
Hi ha partits pol\u00edtics de la Catalunya irreal? Em sembla que no. Fins i tot els grups m\u00e9s petits del Parlament actual \u2013la CUP i el PP\u2013 s\u00f3n expressi\u00f3 clara d\u2019una part del pa\u00eds real, que t\u00e9 ciutadans que pensen i voten coses molt diferents. Tot aix\u00f2 \u00e9s molt obvi. Llavors, per qu\u00e8 hem de parlar-ne? Perqu\u00e8 la temptaci\u00f3 d\u2019apropiar-se de la realitat per fer campanya sembla m\u00e9s forta que l\u2019evid\u00e8ncia i la ra\u00f3. El PSC ha estat i \u00e9s \u2013ara menys que fa vint anys\u2013 una organitzaci\u00f3 que, des de la centralitat, ha servit per articular pol\u00edticament els catalans, des dels ajuntaments fins al Parlament Europeu, passant per tots els nivells. Els socialistes han tingut un paper protagonista en molts \u00e0mbits i han participat de consensos molt importants, com els que tenen a veure amb l\u2019escola, la llengua, la salut, la policia i els mitjans p\u00fablics.<\/strong> Ning\u00fa no pot negar aquests fets, per aix\u00f2 no cal que des del mateix socialisme catal\u00e0 es caigui en una exageraci\u00f3 que desen\u00adfoca i desfigura la hist\u00f2ria. El subratllat de realitat en exclusiva no aporta res.<\/p>\n
<\/p>\n
Siguem adults, siguem seriosos. No hi ha una Catalunya m\u00e9s real que una altra<\/strong>. Aquesta \u00e9s una simplificaci\u00f3 de regust antic i de poc recorregut, que recorda les velles pugnes entre la CiU de Jordi Pujol i el PSC de Pasqual Maragall. En la Catalunya del bipartidisme, aquella dels anys vuitanta i noranta, uns i altres pretenien representar el pa\u00eds real m\u00e9s i millor que el contrincant. Era absurd, per\u00f2 aix\u00f2 organitzava el tauler de joc i la lluita d\u2019interessos. M\u00e9s enll\u00e0 dels s\u00edmbols, ambdues formacions es repartien el vot i el pes institucional en funci\u00f3 del tipus de comicis, i aix\u00f2 generava centres de gravetat complementaris i uns estranys equilibris. La resta de partits pol\u00edtics feien el que podien, perqu\u00e8 convergents i socialistes tendien a omplir-ho tot de manera expansiva i abusiva. Ara, sense aquell bipartidisme, tot est\u00e0 m\u00e9s repartit.<\/p>\n
\u201cCatalunya real\u201d que \u2013no es diu expl\u00edcitament\u2013 seria l\u2019oposada a una Catalunya artificial, inventada, ortop\u00e8dica o imagin\u00e0ria.<\/span><\/h2><\/blockquote>\n
Tan real \u00e9s el votant d\u2019ERC com el votant de Cs, negar-ho fa riure. \u00c9s real la gent que vota independentisme i la gent que vota opcions que no volen canviar l\u2019statu quo o que pretenen reduir encara m\u00e9s l\u2019autonomia. Tan real \u00e9s la poblaci\u00f3 metropolitana com la que viu a l\u2019alta muntanya, tan real \u00e9s el jovent que estudia com els avis que passen hores en solitud. Pa\u00eds real \u00e9s tothom, qui \u00adescolta Rosal\u00eda, Manel o R\u00e0dio Estel. La \u00adpol\u00edtica (la dels partits que no volen lliscar pel tobogan populista, esclar) \u00e9s un esfor\u00e7 de s\u00edntesi que parteix de recon\u00e8ixer el paper de l\u2019altre i el seu dret a parlar. Si anem dient que hi ha una Catalunya m\u00e9s real que una altra, estem suggerint que hi ha, potser, ciutadans que s\u00f3n tamb\u00e9 m\u00e9s reals que d\u2019altres<\/strong> (amb m\u00e9s dret a ser escoltats que la resta), la qual cosa ens mena a un terreny rellisc\u00f3s i molt inquietant.<\/p>\n
<\/p>\n
Una de les coses que han passat a Catalunya en els darrers anys \u00e9s que moltes lleialtats pol\u00edtiques, moltes adscripcions ideol\u00f2giques i moltes bosses de vots s\u2019han transformat de manera extraordin\u00e0ria. La crisi econ\u00f2mica, el proc\u00e9s i el desgast del sistema forjat durant la transici\u00f3 han impactat sobre les persones i han generat noves perspectives i recomposicions que conformen un paisatge nou. El personal s\u2019ha fet preguntes i, en molts casos, s\u2019ha mogut de lloc. El vendaval ha estat de grans dimensions. Un votant socialista que s\u2019ha convertit en independentista \u00e9s m\u00e9s o menys real que un votant so\u00adcialista que va votar In\u00e9s Arrimadas el 21-D? Jo en conec dels dos tipus i puc assegurar que s\u00f3n ben reals. Com s\u00f3n reals tamb\u00e9 els que s\u2019han mogut en altres direccions.<\/p>\n
<\/p>\n
La realitat no \u00e9s est\u00e0tica. Vull dir que les Catalunyes reals \u2013totes elles\u2013 no s\u2019estan quietes, viuen en el canvi constant<\/strong>. Si agafem els electorats i els partits catalans d\u2019a\u00advui i els comparem amb el que ten\u00edem l\u2019any 2009 o el 1989 haurem d\u2019admetre que, sortosament, Catalunya i la realitat mai no s\u2019han pogut encaixonar en un esquema tancat. Cap dels llibres de prospectiva que es van publicar fa un quart de segle van preveure que ens trobar\u00edem avui en la situaci\u00f3 \u2013europea, espanyola i catalana\u2013 que ens toca viure. El clix\u00e9 d\u2019una pretesa Catalunya real en mans nom\u00e9s d\u2019uns \u00e9s un material caducat, inexorablement superat per la velocitat del present. Tots els partits s\u00f3n la Catalunya real i tots compten.<\/strong><\/p>\n
<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Hi ha coses que tornen perqu\u00e8 mai no han acabat de marxar. Per exemple, les refer\u00e8ncies, m\u00e9s o menys solemnes, a una \u201cCatalunya real\u201d que \u2013no es diu expl\u00edcitament\u2013 seria…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":5046,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,11,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4989"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4989"}],"version-history":[{"count":31,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4989\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5192,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4989\/revisions\/5192"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5046"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4989"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4989"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4989"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}