Pedro S\u00e1nchez hauria pogut ser Adolfo Su\u00e1rez i ser\u00e0 un holograma. Ens dirigim a la repetici\u00f3 d\u2019elec\u00accions generals i, encara que \u00e9s cert que la responsabilitat del bloqueig no \u00e9s exclusiva del l\u00edder del PSOE, qui t\u00e9 m\u00e9s poder i m\u00e9s palanques \u00e9s qui apareix com a m\u00e0xim causant de la destrossa. El novel\u00b7lista nord-americ\u00e0 E.L. Doctorow ha escrit, a prop\u00f2sit de la hist\u00f2ria del seu pa\u00eds, que \u201camb cada nou president la naci\u00f3 es configura espiritualment\u201d. El president del Govern a Espanya no t\u00e9 res a veure amb la figura especial del president dels Estats Units, que exerceix alhora de cap d\u2019Estat i cap de l\u2019Executiu, i l\u2019hiperlideratge del qual forma part dels equilibris complexos del sistema institucional que va n\u00e9ixer amb la revoluci\u00f3 americana. Amb tot, i salvant totes les dist\u00e0ncies, la democr\u00e0cia espanyola ha donat diverses proves de la import\u00e0ncia que t\u00e9 el car\u00e0cter de qui arriba al palau de la Moncloa. El paper de Su\u00e1rez, figura fundacional, va crear una pauta que, amb m\u00e9s o menys fortuna, ha influ\u00eft en els que van venir despr\u00e9s. La seva manera de construir la presid\u00e8ncia, en relaci\u00f3 amb el rei, les Corts i la ciutadania, va donar lloc a un model fort.<\/p>\n
<\/p>\n
Per a l\u2019autor de Ragtime<\/em> i La llarga marxa<\/em>, la persona que viu un temps a la Casa Blanca \u201cno nom\u00e9s proposa les lleis sin\u00f3 la mena d\u2019il\u00b7legalitat que regeix la nostra vida i provoca les nostres reaccions. Les persones que designa s\u00f3n fetes a la seva imatge i semblan\u00e7a. La dificultat en qu\u00e8 aquestes es fiquen, i ens fiquen, \u00e9s la dificultat que el caracteritza a ell. Finalment, els mitjans de comunicaci\u00f3 amplien el seu car\u00e0cter fins que inclou el nostre informe meteorol\u00f2gic moral. Es converteix en l\u2019aparen\u00e7a del nostre firmament, en les condicions que prevalen\u201d. En ess\u00e8ncia, tot aix\u00f2 \u00e9s aplicable tamb\u00e9 al mandatari que t\u00e9 com a tasca ser al capdavant del Govern espanyol. No hi ha dubte que les presid\u00e8ncies \u2013tan diferents entre si\u2013 de Felipe Gonz\u00e1lez i de Jos\u00e9 Mar\u00eda Aznar, cada un amb el seu programa i el seu estil, van deixar una empremta important en aquest sentit. Qu\u00e8 ens diu avui l\u2019informe meteorol\u00f2gic moral col\u00b7lectiu que dep\u00e8n del car\u00e0cter i de l\u2019actuaci\u00f3 de S\u00e1nchez? Ens descriu un despla\u00e7ament radical: el tipus que va prometre explorar un canvi de llarg abast ens arrossega als afores de la pol\u00edtica. El renascut ha quedat atrapat en la seva narraci\u00f3 de candidat etern. I els votants estem atrapats entre la desafecci\u00f3, l\u2019emprenyament, el vot de c\u00e0stig i aquella resignaci\u00f3 que els estrategs de S\u00e1nchez revestiran amb les sedes del mal menor.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n La nova convocat\u00f2ria electoral implica que el principal encarregat de transformar un impuls d\u2019obertura social i pol\u00edtica \u2013les urnes van donar aquell mandat\u2013 ha preferit extraviar-nos expressament als afores de la pol\u00edtica per intentar el m\u00e9s dif\u00edcil encara. Per aconseguir una posici\u00f3 m\u00e9s confortable al tauler parlamentari est\u00e0 disposat a jugar-se el m\u00e9s important. Dono per fet que el president en funcions no \u00e9s pas un ximple, per tant provo de desxifrar la l\u00f2gica d\u2019una aposta que sacrifica la seva credibilitat a canvi d\u2019una hipot\u00e8tica majoria m\u00e9s folgada i menys inc\u00f2moda que la que podia haver forjat amb els materials que van proporcionar les urnes el 28 d\u2019abril. Apareix, llavors, una explicaci\u00f3, tan provisional com totes a data d\u2019avui: S\u00e1nchez est\u00e0 conven\u00e7ut que \u2013malgrat el que diguin els seus rivals, malgrat les cr\u00edtiques dels mitjans i malgrat els dubtes a la seva rereguarda\u2013 l\u2019electorat a qui s\u2019adre\u00e7a acceptar\u00e0 la seva versi\u00f3 dels fets. Una altra vegada el relat: la campanya versar\u00e0 sobre la culpa. De qui \u00e9s la culpa del col\u00b7lapse i del rid\u00edcul? Ens passar\u00e0 per sobre una campanya plebiscit\u00e0ria: o S\u00e1nchez o el merder. Aix\u00f2 permetr\u00e0 que el candidat socialista no tingui necessitat de parlar de cap projecte ni d\u2019aliances futures. Els afores de la pol\u00edtica, el factor electoral canibalitzant la realitat governamental, la pulsi\u00f3 demosc\u00f2pica portada al l\u00edmit. En una cantonada, l\u2019argument per calmar els poders informals davant la t\u00e0ctica recremada: si voleu estabilitat, no puc dependre d\u2019Iglesias ni d\u2019ERC, no ho podr\u00edem suportar. Apugem l\u2019aposta, la nit \u00e9s jove.<\/p>\n <\/p>\n Per\u00f2 la crisi catalana \u2013sempre hi ha un per\u00f2\u2013 \u00e9s la interfer\u00e8ncia en el relat de S\u00e1nchez, aquell soroll que tapa la faula de l\u2019heroi abnegat contra els que no li deixen fer govern. I no \u00fanicament perqu\u00e8 la sent\u00e8ncia del Suprem provoqui protestes i manifestacions que impactaran a la campanya a Catalunya, tamb\u00e9 perqu\u00e8 Rivera cantar\u00e0 la tornada del 155 per frenar una fuga eventual de vots cap a Casado, i els partits independentistes tindran la mobilitzaci\u00f3 m\u00e9s que assegurada, mentre els comuns pescaran en l\u2019enuig dels electors progressistes catalans que van optar per S\u00e1nchez com a vot \u00fatil. El PSC no ho passar\u00e0 gens b\u00e9 perqu\u00e8 aquesta ruleta posa en perill la seva recuperaci\u00f3.<\/p>\n <\/p>\n Als afores de la pol\u00edtica, tot acaba sent una immensa broma que ens hem de prendre seriosament. S\u00e1nchez podia haver estat Su\u00e1rez, per\u00f2 aix\u00f2 exigeix posar en primer pla un cert desinter\u00e8s cap a la bona sort. I llegir la hist\u00f2ria, no nom\u00e9s les enquestes.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Pedro S\u00e1nchez hauria pogut ser Adolfo Su\u00e1rez i ser\u00e0 un holograma. Ens dirigim a la repetici\u00f3 d\u2019elec\u00accions generals i, encara que \u00e9s cert que la responsabilitat del bloqueig no \u00e9s…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":5196,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5180"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5180"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5180\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5194,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5180\/revisions\/5194"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5196"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5180"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5180"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5180"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}La campanya electoral ser\u00e0 plebiscit\u00e0ria i versar\u00e0 sobre de qui \u00e9s la culpa del col\u00b7lapse i del rid\u00edcul: o S\u00e1nchez o el merder.<\/span><\/h2><\/blockquote>\n