Fa uns dies, vaig ser testimoni d\u2019una escena que deu anys enrere hauria format part de la normalitat, d\u2019aquella mena de coses que no es q\u00fcestionen i que anomenem el costum. Un home veter\u00e0, m\u00e9s a la vora dels setanta anys que dels seixanta, es va adre\u00e7ar a una noia que no coneixia i que estava parlant amb mi amb la paraula nena per demanar-li una cosa.<\/p>\n
<\/p>\n
\u201cNena\u201d, va sonar com la frenada d\u2019un autom\u00f2bil, com un vidre que es trenca, com una porta tancada de mala manera. La meva amiga i jo vam fer cara de sorpresa i enuig. Aleshores, l\u2019home va afegir mec\u00e0nicament: \u201cNo et fa res que et digui nena, oi?\u201d, una frase que nom\u00e9s podia mer\u00e8ixer la r\u00e8plica contundent de qui havia \u00adestat interpel\u00b7lada: \u201cEl meu nom no \u00e9s nena, i no s\u00f3c cap nena\u201d. L\u2019home va esbossar una ganyota i va insistir, en comptes de demanar disculpes: \u201c\u00c9s que jo a les noies els dic sempre nena, o guapa…\u201d. La meva amiga va insistir amb fermesa que no accep\u00adtava aquesta mena de mots per part d\u2019estranys, per\u00f2 sense acarnissar-se, cosa que hauria pogut fer perfectament, atesa l\u2019actitud de l\u2019individu. L\u2019escena rascava i provocava vergonya aliena: el personatge que havia ficat la pota no ho volia recon\u00e8ixer i s\u2019amagava sota la disfressa de vell xaruc pretesament simp\u00e0tic.<\/p>\n
<\/p>\n
L\u2019escena provocava vergonya aliena: el personatge que havia ficat la pota no ho volia recon\u00e8ixer<\/span><\/h2><\/blockquote>\n
<\/p>\n
A mi, aquell mateix home no se m\u2019hauria adre\u00e7at mai amb la paraula nen , ni ara ni fa vint anys, quan jo \u00adencara no tenia cap cabell blanc i \u00adpodia passar per babyface . Nom\u00e9s ho fa el meu pare. Aquest \u00e9s l\u2019element que permet afirmar que la familia\u00adritat impr\u00f2pia d\u2019aquest individu amb una dona adulta per\u00f2 jove \u00e9s una \u00admanifestaci\u00f3 del masclisme m\u00e9s \u00adtronat i lamentable. Durant anys i panys, hav\u00edem escoltat (i tamb\u00e9 ha\u00adv\u00edem dit) \u201cnena\u201d i coses d\u2019aquestes, amb una total ignor\u00e0ncia del que \u00adaix\u00f2 representa i del que aix\u00f2 estigmatitza. Ara, molts homes n\u2019hem pres consci\u00e8ncia, i mirem d\u2019evitar-ho. Per\u00f2 no tots. L\u2019an\u00f2nim que va protagonitzar el breu episodi que he explicat sabia molt b\u00e9 que all\u00f2 no tocava, per\u00f2 va actuar com sempre ho havia fet, amb la for\u00e7a del costum i de la in\u00e8rcia. I com s\u00e9 que aquell tipus era conscient que l\u2019estava espifiant? Perqu\u00e8 nom\u00e9s va caldre una lleu \u00adexpressi\u00f3 del rostre de la meva amiga perqu\u00e8 ell entengu\u00e9s que aquella normalitat que ens imposava de manera est\u00fapida i maldestra no era benvinguda. Vaig pensar que aquell home havia decidit viure fent veure que no s\u2019adona dels canvis al seu voltant, per b\u00e9 que els coneix, la qual cosa em va irritar, perqu\u00e8 obliga les dones (i altres homes) a haver-li de parar els peus amb m\u00e9s o menys severitat. A m\u00e9s, la seva edat \u00e9s la cuirassa que fa servir per tenir una certa impu\u00adnitat i estalviar-se que l\u2019engeguin a pastar fang.<\/p>\n
<\/p>\n
Ning\u00fa no \u00e9s perfecte i qui sap com acabarem. Per\u00f2 em fa p\u00e0nic que, ar\u00adribat el dia, el fet de ser vell em sigui la trista coartada per llan\u00e7ar caspa als altres.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Fa uns dies, vaig ser testimoni d\u2019una escena que deu anys enrere hauria format part de la normalitat, d\u2019aquella mena de coses que no es q\u00fcestionen i que anomenem el…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":5228,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,11],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5224"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5224"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5224\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5302,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5224\/revisions\/5302"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5228"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5224"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5224"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5224"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}