El primer de tots els combats \u00e9s sempre per les paraules. Aix\u00ed ha estat des de molt abans que els experts en el relat pol\u00edtic fessin la seva aparici\u00f3 estel\u00b7lar com mags que prometen vict\u00f2ries electorals. Etiquetar la realitat \u00e9s el poder m\u00e0xim, previ a exercir qualsevol altre tipus de poder. Amb aix\u00f2 es creen els marcs de sentit i es generen les refer\u00e8ncies que s\u2019imposen a altres visions, diferents i\/o antag\u00f2niques. La paraula terrorisme t\u00e9 la capacitat de transformar, alterar i refer els marcs de sentit abruptament. Les connotacions que arrossega el terme terrorisme poden trencar f\u00e0cilment els marcs preexistents i provocar canvis aguts en la percepci\u00f3 de la realitat entesa com a actualitat. Tamb\u00e9 \u00e9s una paraula-dic: bloqueja els debats, encoratja la simplificaci\u00f3 i serveix per expulsar del camp determinats interlocutors.<\/p>\n
<\/p>\n
A difer\u00e8ncia del que va passar al Pa\u00eds Basc, a Catalunya no es va consolidar \u2013ni durant la dictadura ni durant la transici\u00f3 democr\u00e0tica\u2013 un terrorisme vinculat al nacionalisme ni a altres espais ideo\u00adl\u00f2\u00adgics. Van existir alguns elements partidaris de la viol\u00e8ncia i va operar, com \u00e9s sabut, Terra Lliure, organitzaci\u00f3 minorit\u00e0ria que va dur a terme pocs atemptats, es va moure en la pura marginalitat i no va gaudir mai de suport social ni d\u2019influ\u00e8ncia pol\u00edtica. Que Terra Lliure no esdevingu\u00e9s cap altra ETA \u2013era molt lluny d\u2019aconseguir-ho\u2013 va ser una sort per a tothom. El rebuig general i contundent de la societat catalana a aquelles aventures \u2013tamb\u00e9 del m\u00f3n nacionalista catal\u00e0\u2013 va ser clau perqu\u00e8 fos aix\u00ed. A m\u00e9s, gr\u00e0cies a la mediaci\u00f3 d\u2019ERC, durant l\u2019etapa de Josep-Llu\u00eds Carod-Rovira i \u00c0ngel Colom a la direcci\u00f3, els \u00faltims de Terra Lliure van abandonar aquell cam\u00ed sense sentit.<\/p>\n
<\/p>\n
Les accions dels CDR no s\u00f3n compartides per tots els independentistes, per\u00f2no tenen res a veure amb el que coneixemcom a terrorisme, ni de lluny<\/span><\/h2><\/blockquote>\n
<\/p>\n
El nou sobiranisme catal\u00e0, el que creix r\u00e0pidament a partir de l\u2019any 2010, coneix i ha interioritzat els errors principals de l\u2019independentisme minoritari dels anys setanta i vuitanta: ni marginalitat ni flirteig amb la via armada. L\u2019ANC, i per descomptat \u00d2mnium Cultural, fan gala a tota hora de posicions pulcrament pac\u00edfiques. Els tres partits que articulen l\u2019independentisme pol\u00edtic estan en la mateixa l\u00f2gica ja que saben que el contrari, a m\u00e9s de ser inacceptable, seria socialment i pol\u00edticament desastr\u00f3s, i letal per a la causa que promouen. Malgrat aquesta realitat incontestable, el 2017, una vella gl\u00f2ria del PP, Jaime Mayor Oreja \u2013exministre de l\u2019Interior d\u2019Aznar\u2013, va afirmar sense despentinar-se que \u201cel projecte d\u2019ETA, el projecte de ruptura amb Espanya \u00e9s viu a Catalunya\u201d. \u00d2bviament, no va aportar cap prova per sustentar la seva tesi. L\u2019obsessi\u00f3 de certs entorns pol\u00edtics i medi\u00e0tics \u00e9s poder aplicar la plantilla basca a la crisi catalana; pensen que aix\u00ed l\u2019Estat podr\u00e0 liquidar el problema amb m\u00e9s facilitat, perqu\u00e8 aquell relat ja est\u00e0 molt rodat i habilita els poders executiu i judicial per a determinats enfocaments, impossibles d\u2019una altra manera. Cal recordar aqu\u00ed una reflexi\u00f3 d\u2019Alberto Oliart, que va ser ministre de Defensa i d\u2019altres carteres en diversos governs centristes de la transici\u00f3. Ho va dir l\u2019agost del 2010 a La Voz de Galicia : \u201cA Catalunya no hi haur\u00e0 mai trets, per\u00f2 democr\u00e0ticament s\u00f3n capa\u00e7os de posar l\u2019Estat espanyol contra la paret. A Euskadi \u00e9s un problema de viol\u00e8ncia, per\u00f2 no t\u00e9 la rotunditat de Catalunya\u201d.<\/p>\n
<\/p>\n
L\u2019aparici\u00f3 dels CDR (Comit\u00e8s en Defensa de la Rep\u00fablica) va ser vista per alguns com una oportunitat de ficar la paraula terrorisme en la descripci\u00f3 del quadre del proc\u00e9s catal\u00e0; si protesten sorollosament, tallen carreteres i vies de tren i cremen pneum\u00e0tics, potser se\u2019ls pot qualificar de terroristes, va pensar alg\u00fa. Ho van intentar amb dues persones, Tamara i Adri\u00e0 Carrasco, per\u00f2, finalment, va quedar clar que no hi havia cap base per aix\u00f2. Les accions dels CDR no s\u00f3n compartides per tots els independentistes, per\u00f2 no tenen res a veure amb el que coneixem com a terrorisme, ni de lluny. Us convido, per exemple, que reviseu imatges de les intenses protestes que van protagonitzar els miners del carb\u00f3 d\u2019Ast\u00faries i Lle\u00f3 l\u2019any 2012. Aquells vaguistes es van enfrontar als antiavalots de la Gu\u00e0rdia Civil utilitzant tota mena de material, inclosos bazuques casolans per llan\u00e7ar material pirot\u00e8cnic; l\u2019estampa d\u2019aquelles protestes \u00e9s la d\u2019una veritable guerrilla urbana. No recordo que a ning\u00fa se li acud\u00eds llavors qualificar els miners de terroristes ni tampoc que se\u2019ls acus\u00e9s de rebel\u00b7li\u00f3 o de sedici\u00f3. No hi havia necessitat pol\u00edtica de for\u00e7ar tant el llenguatge. A Catalunya, sembla que s\u00ed.<\/p>\n
<\/p>\n
Es comprendr\u00e0 que molts siguem esc\u00e8ptics davant els informes policials atape\u00efts de verbs en condicional i circumloquis hipot\u00e8tics, davant uns acusats de terrorisme a qui no s\u2019aplica la llei antiterrorista i als qual es relaciona inicialment amb el delicte de rebel\u00b7li\u00f3 (una cosa que no va succeir mai amb els etarres). Es comprendr\u00e0 que tamb\u00e9 ens preocupi que la presumpci\u00f3 d\u2019innoc\u00e8ncia sigui un f\u00f2ssil en mans de certs pol\u00edtics i de certs mitjans. George Orwell va explicar perfectament aquest trist fenomen: \u201cQuan l\u2019ambient general empitjora, el llenguatge ho pateix\u201d.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El primer de tots els combats \u00e9s sempre per les paraules. Aix\u00ed ha estat des de molt abans que els experts en el relat pol\u00edtic fessin la seva aparici\u00f3 estel\u00b7lar…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":5317,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5313"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5313"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5313\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5321,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5313\/revisions\/5321"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5317"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5313"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5313"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5313"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}