Suposo que fer de mestre mai no ha estat f\u00e0cil. Mestre de minyons, com en deien antigament, denominaci\u00f3 que m\u2019encanta. Em sembla que sempre ser\u00e0 poca \u2013encara que sigui molta\u2013 l\u2019empatia de mares i pares amb la \u00adtasca dels docents, a qui \u2013des de fa algunes d\u00e8cades\u2013 es demana \u2013sovint de manera t\u00e0cita\u2013 que siguin una mena de superherois disposats a educar les criatures en tot i m\u00e9s; tamb\u00e9 en all\u00f2 essencial que els infants han d\u2019aprendre a casa. Les noves generacions de pares \u2013perdoneu la generalitzaci\u00f3 \u00adinjusta\u2013 tenen una mena de relaci\u00f3 amb els fills que no sempre ajuda el mestre a desenvolupar el seu paper. S\u00e9 que la cosa \u00e9s pol\u00e8mica i que \u00adtampoc hem d\u2019exagerar, per\u00f2 \u00e9s un fet que la jerarquia del professor ha estat progressivament erosionada per l\u2019esperit dels temps, dins dels quals pesa molt la particular consideraci\u00f3 que molts progenitors tenen del que ha de passar a les aules. A m\u00e9s quantitat de nens sobreprotegits, m\u00e9s mestres abocats a situacions kafkianes, d\u2019aquelles que cremen.
\n
\nS\u00f3n aquestes algunes reflexions de comen\u00e7ament de curs, mentre veiem que la complexitat del m\u00f3n contemporani costa cada dia m\u00e9s de ser interpretada dins les escoles. Davant del desconcert que provoquen molts fen\u00f2mens nous de la nostra exist\u00e8ncia com a gent del segle XXI, hi ha un \u00addiscurs que demana, proposa i enalteix que les aules es reinventin de dalt a baix per veure si es pot encal\u00e7ar el canvi incessant (a velocitat vertigi\u00adnosa) del m\u00f3n que ens envolta. \u00c9s un discurs que t\u00e9 influ\u00e8ncia creixent i que m\u2019interessa, per\u00f2 davant del qual no puc evitar un lleuger per\u00f2 per\u00adsistent escepticisme. Des del respecte a totes les iniciatives, desconfio de grans reinvencions did\u00e0ctiques que tenen com a preocupaci\u00f3 central que l\u2019acte educatiu sembli tota una altra cosa, que els alumnes potser se sentin en un lloc que no recordi el que \u00e9s un espai on, poc o molt, cal v\u00e8ncer la tend\u00e8ncia humana i natural a la como\u00additat, i on cal assumir una batalla amb els l\u00edmits propis per aprendre i ser \u00adaut\u00f2noms.
\n
\n
Em fan por determinades euf\u00f2ries que donen per fet que hem d\u2019inventar una nova esp\u00e8cie d\u2019alumne<\/span><\/h2><\/blockquote>
\n
\nEscric aquest paper amb cautela, perqu\u00e8 el gremi dels pedagogs podria saltar autom\u00e0ticament a replicar-me que s\u00f3c un nost\u00e0lgic i un immobilista i no s\u00e9 qu\u00e8 m\u00e9s. Res m\u00e9s lluny de la meva intenci\u00f3 que fer un cant aqu\u00ed a una escola suposadament r\u00edgida, autosatisfeta i incapa\u00e7 d\u2019evolucionar; com a exnen alumne d\u2019una escola que aplicava la pedagogia activa durant els complicats anys setanta, valoro molt la creativitat dels mestres i l\u2019aposta per revisar sense manies els m\u00e8todes. Ara, em fan por determinades euf\u00f2\u00adries que donen per fet que hem d\u2019inventar una nova esp\u00e8cie d\u2019alumne i, per tant, una nova esp\u00e8cie de ciutad\u00e0. O que, sense voler-ho, alimenten all\u00f2 menys positiu d\u2019unes mutacions so\u00adcials que, en alguns casos, exigeixen una posici\u00f3 \u2013modesta per\u00f2 decidida\u2013 de resist\u00e8ncia cultural. No caldria.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Suposo que fer de mestre mai no ha estat f\u00e0cil. Mestre de minyons, com en deien antigament, denominaci\u00f3 que m\u2019encanta. Em sembla que sempre ser\u00e0 poca \u2013encara que sigui molta\u2013…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":5331,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,11],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5327"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5327"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5327\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5334,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5327\/revisions\/5334"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5331"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5327"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5327"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5327"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}