Aquest agost he llegit un llibre delici\u00f3s de John Steinbeck titulat Viatges amb el Charley, editat en catal\u00e0 per Viena. Hi explica el llarg periple que va fer l\u2019any 1960, en companyia del seu gos, per explorar el seu pa\u00eds, els Estats Units, de costa a costa, en una \u00adcamioneta que portava incorporada una caravana. L\u2019escriptor descobreix una so\u00adcietat en mutaci\u00f3 i sap distanciar-se del que \u00e9s aparentment normal, per subratllar que no hi ha res m\u00e9s ex\u00f2tic i m\u00e9s inquietant que all\u00f2 que ens \u00e9s m\u00e9s proper. El sentit de l\u2019humor que amara la narraci\u00f3, elegant i ben \u00addosificat, aconsegueix que \u00adalgunes grans q\u00fcestions vagin fluint com si res, mentre el viatger travessa diferents estats i parla amb persones de tota mena.
\n
\nTot xerrant amb un botiguer de Minnesota, Steinbeck mira de saber qu\u00e8 pensa la gent sobre la pol\u00edtica. Si\u00adtueu-vos: plena guerra freda, el president Eisenhower a la Casa Blanca, la por a l\u2019apocalipsi nuclear \u00e9s la faula de moda i l\u2019enemic oficial \u00e9s la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica. Kennedy encara ha d\u2019arribar, els negres encara s\u00f3n v\u00edctimes de la segregaci\u00f3 racial i la contestaci\u00f3 contracultural encara s\u2019est\u00e0 covant. Havien perdut els nord-americans les ganes de discutir sobre els assumptes pol\u00edtics? L\u2019escriptor s\u2019ho demana, i el seu interlocutor considera que la gent es desfoga d\u2019una altra manera: \u201cNo hi ha dia que alg\u00fa no comenci a repartir contra els russos\u201d. L\u2019enemic exterior fa la seva funci\u00f3 i el viatger ho resumeix perfectament: \u201cPotser a tothom li calen uns russos. M\u2019hi jugo el que vulgui que fins i tot a R\u00fassia \u00adtenen russos. Potser els anomenen ame\u00adricans\u201d. L\u2019an\u00e8cdota \u00e9s una lli\u00e7\u00f3 d\u2019alteritat i d\u2019empatia b\u00e0siques.
\n
\nHa plogut una mica des del 1960. Qui fa el paper dels russos a dia d\u2019avui? A quins russos temem i ataquem?
\n
\nLa caiguda del mur de Berl\u00edn i la desin\u00adtegraci\u00f3 de l\u2019imperi sovi\u00e8tic va esborrar l\u2019enemic exterior oficial de les democr\u00e0cies occidentals. Despr\u00e9s dels atemptats de l\u201911-S, l\u2019enemic va ser el gihadista (i totes les seves ramificacions exactes i tamb\u00e9 inexactes). Si Steinbeck ressuscit\u00e9s i avui fes un tomb per l\u2019Am\u00e8rica que vota Trump, escoltaria persones que afirmen que \u201cno hi ha dia que alg\u00fa no comenci a repartir contra els immigrants sense papers, els mu\u00adsulmans, els col\u00b7lectius LGTBI, les feministes i els periodistes i pol\u00edtics amb posi\u00adcions liberals\u201d. Recordeu que, en aquell context, liberal vol dir progressista. La polaritzaci\u00f3 de la guerra freda sembla un joc de nens al costat de la polaritzaci\u00f3 d\u2019avui. L\u2019enemic exterior ha estat substitu\u00eft per l\u2019enemic interior.
\n
\nLa revista The Economist, en un dels n\u00fameros del passat agost, va publicar un article molt interessant sobre la llibertat d\u2019expressi\u00f3 i les dificultats de mantenir un debat democr\u00e0tic que no sigui segrestat pels extrems. El seu diagn\u00f2stic \u00e9s preocupant per\u00f2 incontestable: \u201cA mesura que les so\u00adcietats s\u2019han tornat m\u00e9s polaritzades pol\u00ed\u00adticament, moltes persones han arribat a creure que l\u2019altre b\u00e0ndol no nom\u00e9s est\u00e0 equivocat, sin\u00f3 que \u00e9s malvat. El seu objectiu real \u00e9s oprimir les minories (si estan a la dreta) o trair els Estats Units (si estan a l\u2019esquerra)\u201d. Un president com Trump ha contribu\u00eft enormement a aquesta cari\u00adcatura, per\u00f2 tamb\u00e9 certs sectors de l\u2019esquerra \u2013 The Economist parla d\u2019entorns universitaris\u2013 que propugnen silenciar com sigui els \u00admissatges dels quals discrepen, al\u00b7legant sovint que les paraules s\u00f3n una forma de \u00adviol\u00e8ncia amb efectes traum\u00e0tics, sobretot per a grups desfavorits. La prestigiosa publicaci\u00f3 posa un exemple esclaridor de com certes discussions p\u00fabliques acaben sent impossibles: \u201cUna de les raons per les quals el debat sobre els drets de les persones trans\u00adg\u00e8nere a Occident s\u2019ha tornat tan verin\u00f3s \u00e9s que \u00adalgunes persones s\u00f3n genu\u00efnament transf\u00f2biques. Una altra \u00e9s que alguns activistes transg\u00e8nere acusen les persones que simplement no estan d\u2019acord amb ells de fer el discurs de l\u2019odi i demanen que la policia actu\u00ef contra aquests\u201d. Estem encaixonats, moltes vegades, entre b\u00e0ndols que tracten d\u2019imposar l\u2019exclusi\u00f3 i la censura a tota costa, amb arg\u00facies que han convertit el delicte d\u2019odi en una mena de j\u00f2quer que s\u2019intenta fer servir de manera mec\u00e0nica i preventiva per imposar una determinada idea, sempre amb l\u2019actitud de qui creu tenir una o altra forma de superioritat moral. Quan aqu\u00ed hi juguen autoritats policials i judicials \u2013ho hem vist recentment\u2013, l\u2019arbitrarietat est\u00e0 servida i entrem a la dimensi\u00f3 desconeguda.
\n
\n
La polaritzaci\u00f3 de la guerra freda sembla un joc de nens avui, quan l\u2019enemic exterior ha estat substitu\u00eft per l\u2019interior<\/span><\/h2><\/blockquote>
\n
\nA Barcelona, Catalunya i Espanya tamb\u00e9 passa \u2013potser amb menys intensitat\u2013 el mateix que en el paisatge descoratjador on es mou Donald Trump. All\u00ed i aqu\u00ed, la polarit\u00adzaci\u00f3 pol\u00edtica descontrolada arrossega el debat de les idees fins a una selva on tots els arguments s\u00f3n deformats i esclafats per \u00addues l\u00f2giques t\u00f2xiques en combinaci\u00f3: la de la pol\u00edtica com a simple reducci\u00f3 amic-enemic (els nostres russos de torn) i la del di\u00e0leg com a territori de censura, autocensura i intoler\u00e0ncia exercida amb total satisfacci\u00f3. No \u00e9s nom\u00e9s una in\u00e8rcia a les xarxes so\u00adcials, \u00e9s un clima que ens fa cada cop m\u00e9s petits i m\u00e9s ximples.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Aquest agost he llegit un llibre delici\u00f3s de John Steinbeck titulat Viatges amb el Charley, editat en catal\u00e0 per Viena. Hi explica el llarg periple que va fer l\u2019any 1960,…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":5380,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5379"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5379"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5379\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5385,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5379\/revisions\/5385"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5380"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5379"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5379"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5379"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}