{"id":5407,"date":"2019-09-30T21:19:06","date_gmt":"2019-09-30T20:19:06","guid":{"rendered":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/?p=5407"},"modified":"2019-10-08T09:46:33","modified_gmt":"2019-10-08T08:46:33","slug":"deu-llicons-dun-referendum-a-la-contra","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/2019\/09\/30\/deu-llicons-dun-referendum-a-la-contra\/","title":{"rendered":"Deu lli\u00e7ons d\u2019un refer\u00e8ndum a la contra"},"content":{"rendered":"

Primera.<\/strong> No es pot descon\u00e8ixer l\u2019adversari. Malgrat la hist\u00f2ria, o precisament a causa de la hist\u00f2ria, el m\u00f3n independentista estava conven\u00e7ut que, \u201carribat el moment, l\u2019Estat espanyol no es podria permetre la foto de la policia retirant les urnes\u201d. La consulta del 9 de novembre del 2014, que es va desenvolupar sense problemes, va refor\u00e7ar aquesta idea. Per\u00f2 el refer\u00e8ndum unilateral del Primer d\u2019Octubre va ser una altra cosa: el govern espanyol va ordenar el desplegament de sis mil agents, efectius de la Gu\u00e0rdia Civil i de la Policia Nacional, que van intentar impedir les vota\u00adcions per la for\u00e7a . Quina era la finalitat d\u2019aquella repressi\u00f3 si se sabia per endavant que el refer\u00e8ndum no seria reconegut? L\u2019Estat va ser fidel a una cultura pol\u00edtica en qu\u00e8 la resoluci\u00f3 de certs conflictes es basa en la viol\u00e8ncia, la repres\u00e0lia i l\u2019amena\u00e7a. Molts, independentistes o no, donaven per fet que aquesta cultura pol\u00edtica formava part del passat.
\n 
\nSegona.<\/strong> El mandat democr\u00e0tic dep\u00e8n d\u2019altri. Un refer\u00e8ndum pactat, vinculant o no, genera alguna forma de mandat democr\u00e0tic que despr\u00e9s cal concretar. Ara b\u00e9, un refer\u00e8ndum unilateral t\u00e9 una dificultat afegida, que els observadors internacionals de l\u20191-O van fer evident: no obt\u00e9 el reconeixement d\u2019aquelles inst\u00e0ncies que han de certificar-ne la validesa i, per tant, no genera cap mandat que tingui transcend\u00e8ncia. Ser\u00e0 un mandat que nom\u00e9s considerar\u00e0 una de les parts i, per tant, ser\u00e0 inaplicable. L\u2019independentisme va preferir oblidar aquesta realitat i actuar \u201ccom si\u201d fos pactat.
\n 
\nTercera<\/strong>. La viol\u00e8ncia patida no dona legalitat. La repressi\u00f3 viscuda pels votants genera simpaties internacionals i representa una aportaci\u00f3 de legitimitat democr\u00e0tica per la porta del darrere. Aquest \u00e9s l\u2019\u00fanic producte pol\u00edtic que el moviment independentista obt\u00e9 d\u2019aquella jornada convulsa, i li serveix a efectes de comunicaci\u00f3 i propaganda. D\u2019aqu\u00ed no en surt, en cap cas, una drecera que meni vers el reconeixement del refer\u00e8ndum per part d\u2019altres estats, la UE o els organismes mundials que podrien fer-ho.
\n 
\nQuarta.<\/strong> L\u2019Estat no ho pot tot. Mesos abans de l\u20191-O, els poders de l\u2019Estat i l\u2019independentisme van jugar al gat i la rata. Es va ordenar una intensa tasca policial per trobar les urnes que els independentistes havien encarregat fabricar. La q\u00fcesti\u00f3 va esdevenir una mena d\u2019obsessi\u00f3 per als responsables policials i per a la Fiscalia. El frac\u00e0s de l\u2019Estat en aquest punt va ser espectacular. Una enorme xarxa de voluntaris an\u00f2nims va aconseguir traslladar i amagar totes les urnes. Aquesta vict\u00f2ria operativa de l\u2019independentisme demostra el seu arrelament social, per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s un miratge: el fa semblar m\u00e9s fort del que realment \u00e9s.
\n 
\nCinquena.<\/strong> El xoc esborra (breument) el partidisme. Durant la nit abans i durant el dia del refer\u00e8ndum, s\u2019apleguen als col\u00b7legis electorals moltes persones que no es demanen unes a les altres quina opci\u00f3 voten ni quin l\u00edder els cau m\u00e9s simp\u00e0tic. Malgrat que les c\u00fapules de les forces sobiranistes mantenen una compet\u00e8ncia aguda (que arriba a tenir moments de sectarisme), aquell dia els ciutadans favorables a aquest projecte aparquen el partidisme i fan tot el possible per coordinar-se i per garantir que es pugui votar.
\n 
\nSisena.<\/strong> La indignaci\u00f3 fabrica votants. Es va dir que el Primer d\u2019Octubre va ser un refer\u00e8ndum organitzat pels independentistes en qu\u00e8 nom\u00e9s ells van participar. Les urnes van confirmar, en general, aquesta impressi\u00f3. Amb tot, tamb\u00e9 hi va haver un nombre de catalans que s\u2019ho miraven des de lluny que van canviar d\u2019opi-ni\u00f3. Ho van fer quan van veure a la televisi\u00f3 les imatges de les c\u00e0rregues policials contra els seus ve\u00efns.
\n 
\nSetena.<\/strong> El m\u00f3n ens mira i no passa res. Un dels lemes motor de la causa independentista ha estat i \u00e9s \u201cEl m\u00f3n ens mira\u201d. Els grans mitjans mundials, els diplom\u00e0tics estrangers a Madrid i els inversors pendents de l\u2019estabilitat del sud d\u2019Europa, m\u00e9s gent que mai abans en tota la hist\u00f2ria va saber, l\u20191 d\u2019octubre del 2017, que Catalunya \u00e9s una naci\u00f3 i que t\u00e9 un moviment que vol aconseguir la secessi\u00f3 per la via democr\u00e0tica. Tamb\u00e9 va saber que el govern espanyol no volia actuar com el govern brit\u00e0nic davant les demandes de l\u2019independentisme escoc\u00e8s. Tot aix\u00f2 es va saber i no va passar res.
\n 
\nVuitena.<\/strong> El dolor transforma el relat. Arran de la repressi\u00f3 policial de l\u20191-O, l\u2019independentisme modifica la seva narrativa. L\u2019impacte d\u2019aquells fets \u00e9s innegable sobre el conjunt de la societat catalana. La pres\u00f3 dictada contra els presidents d\u2019\u00d2mnium i de l\u2019ANC, quinze dies despr\u00e9s del refer\u00e8ndum, ja va comen\u00e7ar a reconfigurar el gui\u00f3 del moviment, una reelaboraci\u00f3 que culmina despr\u00e9s que s\u2019apliqui el 155 i que els dirigents pol\u00edtics del proc\u00e9s siguin empresonats o marxin a l\u2019estranger. El relat independentista tenia, fins aquell moment, un to positiu i confiat, que es desprenia del lema \u201cLa revoluci\u00f3 dels somriures\u201d. Aquesta etapa s\u2019acaba i arriba un moment marcat pels lla\u00e7os grocs.
\n 
\nNovena.<\/strong> No oblidar el mestre Kung fu. Els que vam ser nens durant els anys setanta vam xalar amb una s\u00e8rie de televisi\u00f3 protagonitzada per un monjo guerrer xin\u00e8s que viatjava des del seu pa\u00eds fins al Far West, on combinava la lluita contra els dolents de torn amb la pedagogia de la seva filosofia existencial. Com a bon mestre d\u2019arts marcials, Kung fu ensenyava que calia aprofitar el cop i la for\u00e7a del contrincant per tombar-lo. L\u2019endem\u00e0 del refer\u00e8ndum, l\u2019independentisme estava indignat, per\u00f2 tamb\u00e9 exhibia el triomf moral que representava haver desobe\u00eft. Era un bon moment perqu\u00e8 Puigdemont convoqu\u00e9s eleccions: els independentistes hi haurien concorregut enfortits.
\n 
\nDesena.<\/strong> No malgastar la bala de plata. Tenia sentit fer un refer\u00e8ndum que no era pactat i que, a m\u00e9s, seria prohibit i reprimit durament? Els dirigents independentistes van pensar que s\u00ed, per b\u00e9 que diverses veus autoritzades els van advertir que seria un esfor\u00e7 in\u00fatil. Amb perspectiva, l\u2019independentisme va malgastar una valuosa bala de plata. Avui gaireb\u00e9 tothom dins l\u2019independentisme continua demanant un refer\u00e8ndum pactat.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Primera. No es pot descon\u00e8ixer l\u2019adversari. Malgrat la hist\u00f2ria, o precisament a causa de la hist\u00f2ria, el m\u00f3n independentista estava conven\u00e7ut que, \u201carribat el moment, l\u2019Estat espanyol no es podria…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":5411,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,7],"tags":[3],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5407"}],"collection":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5407"}],"version-history":[{"count":27,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5407\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5462,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5407\/revisions\/5462"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5411"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5407"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5407"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/francescmarcalvaro.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5407"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}